Pau Estorch i Siqués: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:07, 6 feb 2014

Pau Estorch i Siqués (Olot, 1805 - Barcelona, 1871) està considerat com un dels primers col·laboradors del renaixement lingüístic i literari català, i exercí professionalment com a metge.

Estudià Filosofia a Girona i Medicina a Cervera, València i Barcelona, i es llicencià a la Universitat d'aquesta darrera ciutat.

S'establí a Olot, però durant uns anys exercí com a metge i professor al Col·legi Valldemia,^[1] de Mataró, des d'on retornà a la seva població d'origen. Va ser metge de l'Hospital de Sant Jaume i, el 1854, formà part de l'Ajuntament d'Olot.

Va escriure obres de teatre, didàctica i literatura, signant sota el pseudònim "Lo tamboriner del Fluvià"^[2] un seguit de poesies de to festiu i humorístic que s'apleguen en quatre petits volums titulats "Replics", i el "Nou repiconet del tamboriner del Fluvià".

Es va traslladar definitivament a Barcelona el 1858, on va morir el 21 de juliol de 1871.

Publicà al "Diario de Barcelona" la primera referència de la seva "Pedra escorçonera" o mètode per a guarir la ràbia, teoria que va recollir en l'opuscle "El imán de los venenos ó sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina, su origen, aplicación, usos, etc.". Aquesta memòria va ser presentada a les Reials Acadèmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Barcelona i París, on fou força mal considerada. Tot i així, va escriure encara tres treballs més insistint sobre l'eficàcia d'alló que ell mateix definí com a "mètode Estorch".

Va col·laborar a "La Autora Olotense", començat a editar el 1859 i considerat el primer setmanari olotí.

Referències

↑ Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
↑ Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857

[Vellvehí-1] Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].

[2] Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857

[1]

[2]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 Estudià [[Filosofia]] a [[Girona]] i [[Medicina]] a [[Cervera]], [[València]] i [[Barcelona]], i es llicencià a la [[Universitat]] d'aquesta darrera ciutat.
-S'establí a [[Olot]], però durant uns anys exercí com a metge i professor al [[Maristes Valldemia|Col·legi Valldemia]],<ref name="Vellvehí">{{citar web |url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113455/233408 |títol=La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia |consulta= 6 agost 2012 |cognom=Vellvehí i Altimira |nom=Jaume  |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra=Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 |pàgines=129-136 |lloc=Mataró |editor=Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner |data=2006 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref> de [[Mataró]], des d'on retornà a la seva població d'origen. Va ser metge de l'[[Hospital de Sant Jaume]] i, el [[1854]], formà part de l'Ajuntament d'Olot.
+S'establí a [[Olot]], però durant uns anys exercí com a metge i professor al [[Maristes Valldemia|Col·legi Valldemia]],<ref name="Vellvehí">{{ref-web|url=http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113455/233408 |títol=La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia |consulta= 6 agost 2012 |cognom=Vellvehí i Altimira |nom=Jaume  |enllaçautor= |coautors= |format= |llengua= |obra=Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] Núm. 23 |pàgines=129-136 |lloc=Mataró |editor=Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) - Institut Ramon Muntaner |data=2006 |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}</ref> de [[Mataró]], des d'on retornà a la seva població d'origen. Va ser metge de l'[[Hospital de Sant Jaume]] i, el [[1854]], formà part de l'Ajuntament d'Olot.
 Va escriure obres de [[teatre]], [[didàctica]] i [[literatura]], signant sota el pseudònim "Lo tamboriner del [[Fluvià]]"<ref>''[http://books.google.es/books?id=0TP6WR27O6AC&printsec=frontcover&dq=literatura+catalana&hl=es&sa=X&ei=Ln7WT8mAIdG7hAfdpPnvAw&ved=0CD0Q6AEwAA#v=onepage&q=literatura%20catalana&f=false Historia de la Lengua y de la Literatura Catalana]'' - Magin Pers y Ramona - Barcelona: 1857</ref> un seguit de poesies de to festiu i humorístic que s'apleguen en quatre petits volums titulats "Replics", i el "Nou repiconet del tamboriner del Fluvià".