Beowulf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{inacabat}}

[[Fitxer:Beowulf.firstpage.jpeg|thumb|Primera pàgina del Beowulf d'un manuscrit del [[segle XV]].]]
[[Fitxer:Beowulf.firstpage.jpeg|thumb|Primera pàgina del Beowulf d'un manuscrit del [[segle XV]].]]
{{vegeu (des)|el poema èpic anglosaxó}}
{{vegeu (des)|el poema èpic anglosaxó}}
'''''Beowulf''''' (literalment ''llop d'abelles'' amb el significat de ''caçador d'abelles'', és a dir, ós) és nom que rep un [[Èpica|poema èpic]] [[anglosaxó]], que va ser escrit en [[anglès antic]] en [[vers al·literatiu]]. Amb 3.182 versos, és més llarg que qualsevol altra obra en anglès antic.<ref>{{citar llibre |cognom=Treharne |nom= Elaine M.|pàgines=p.157 |títol=Old and Middle English c.890-c.1400: an anthology |url=http://books.google.cat/books?id=IOsp1ywIF5sC&pg=PA157&dq=3182+lines+beowulf&hl=ca&ei=C1FYTY-nBtba4wbTwszXBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=3182%20lines%20beowulf&f=false |editorial=Wiley Blackwell |lloc=Malden, MA |data=2004 |isbn=
'''''Beowulf''''' (literalment ''llop d'abelles'' amb el significat de ''caçador d'abelles'', és a dir, ós) és el nom que rep un [[Èpica|poema èpic]] [[anglosaxó]], que va ser escrit en [[anglès antic]] en [[vers al·literatiu]]. Amb 3.182 versos, és més llarg que qualsevol altra obra en anglès antic.<ref>{{citar llibre |cognom=Treharne |nom= Elaine M.|pàgines=p.157 |títol=Old and Middle English c.890-c.1400: an anthology |url=http://books.google.cat/books?id=IOsp1ywIF5sC&pg=PA157&dq=3182+lines+beowulf&hl=ca&ei=C1FYTY-nBtba4wbTwszXBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=3182%20lines%20beowulf&f=false |editorial=Wiley Blackwell |lloc=Malden, MA |data=2004 |isbn=
1405113138 }}</ref>
1405113138 }}</ref>


Línia 10: Línia 12:


Té dues grans parts: la primera succeeix durant la joventut de Beowulf, i narra com cerca l'ajuda dels danesos o [[juts]], que patiran els atacs del [[gegant (mitologia)|gegant]] [[Grendel]], i després de matar a aquest, s'enfronta a la seva mare; en la segona part Beowulf ja és el rei dels juts (danesos i [[skildings]]) i lluita fins a la mort amb un [[drac]].
Té dues grans parts: la primera succeeix durant la joventut de Beowulf, i narra com cerca l'ajuda dels danesos o [[juts]], que patiran els atacs del [[gegant (mitologia)|gegant]] [[Grendel]], i després de matar a aquest, s'enfronta a la seva mare; en la segona part Beowulf ja és el rei dels juts (danesos i [[skildings]]) i lluita fins a la mort amb un [[drac]].

==Argument==


==Temes==
Un dels temes rellevants és el del llinatge, bàsic tenint en compte que apareixen personatges històrics membres de la reialesa i la noblesa. L'honor dels herois ha de ser digne dels avantpassats, per això la conducta dels protagonistes busca sempre l'acció convenient, com en la majoria d'obres de cavalleries medievals posteriors. Aquesta reputació té com a origen el codi guerrer germànic, on la fama era l'única forma de sobreviure a la mort i la conducta correcta la millor manera d'assegurar la pròpia jerarquia social. La lleialtat és una de les virtuts més preuades en un home.

L'oposició entre el mal i el bé és recurrent. Grendel i els monstres simbolitzen la perversitat (estrangera o no humana) enfront els valors socials dels personatges positius. El drac encarna aquest monstre despietat per excel·lència, amb una llarga associació amb el pecat per la semblança entre el seu cos i el de la serp (animal bíblic temptador) i pel foc infernal que pot llançar.


==Estil==
L'estil de la versió actual mostra que el poema neix de la fusió de la visió del compilador o compiladors i les fonts orals de partida: el poema s'escriu a Anglaterra però prové de la tradició pre-britànica (amb la diferència de llengües que això suposa). Igualment barreja la visió cristianitzada del copista i del públic potencial amb la història clarament pagana de l'origen. Probablement una única mà va intentar unificar tot l'estil, reescrivint passatges quan calia en el manuscrit conservat.

Els versos estan dividits en dos hemistiquis per una cesura i s'empra una llengua molt formal. Cada vers té un rígid patró rítmic que comporta que les síl·labes tòniques estiguin en [[al·literació]] amb algunes de les altres que també tenen accent. Una característica pròpia de la poesia anglesa antiga és l'abundància dels epítets i metàfores substitutives, que fan que en comptes de determinats personatges, objectes o similars aparegui una paràfrasi que els identifica de caire metafòric. Aquest recurs s'empra també a l'èpica clàssica però més com a acompanyament dels personatges o com a truc mnemotècnic que no pas com a recurs estructural, per tant la substitució en els textos grecollatins és molt menys freqüents que en els anglosaxons. Aquesta aplicació particular rep el nom de ''kenning''.

==Llegat==
El poema es considera com la primera gran obra de la literatura anglesa canònica, tot i que als seus inicis no va ser valorat pels seus mèrits estètics sinó únicament com a testimoni lingüístic. Per això el seu llegat directe afecta sobretot la literatura contemporània i no la tradició anterior.




==Vegeu també==
==Vegeu també==

Revisió del 17:59, 9 feb 2014

Primera pàgina del Beowulf d'un manuscrit del segle XV.
Aquest article tracta sobre el poema èpic anglosaxó. Vegeu-ne altres significats a «Beowulf (desambiguació)».

Beowulf (literalment llop d'abelles amb el significat de caçador d'abelles, és a dir, ós) és el nom que rep un poema èpic anglosaxó, que va ser escrit en anglès antic en vers al·literatiu. Amb 3.182 versos, és més llarg que qualsevol altra obra en anglès antic.[1]

És el poema manuscrit més antic escrit en anglès i un dels poemes èpics més cèlebres. S'estima que el poema es va redactar a la primera meitat del segle VIII, encara que aquest tema és objecte de debat. L'acció que narra se situa als segles V-VI. L'únic manuscrit que s'ha conservat data del segle IX o X. Tot i que el poema no té títol al manuscrit, se l'ha anomenat Beowulf, el nom de l'heroi, des de principis del segle XIX.

Aquest poema èpic va servir com a font d'inspiració per l'obra de Tolkien, El Senyor dels Anells.[2]

Té dues grans parts: la primera succeeix durant la joventut de Beowulf, i narra com cerca l'ajuda dels danesos o juts, que patiran els atacs del gegant Grendel, i després de matar a aquest, s'enfronta a la seva mare; en la segona part Beowulf ja és el rei dels juts (danesos i skildings) i lluita fins a la mort amb un drac.

Argument

Temes

Un dels temes rellevants és el del llinatge, bàsic tenint en compte que apareixen personatges històrics membres de la reialesa i la noblesa. L'honor dels herois ha de ser digne dels avantpassats, per això la conducta dels protagonistes busca sempre l'acció convenient, com en la majoria d'obres de cavalleries medievals posteriors. Aquesta reputació té com a origen el codi guerrer germànic, on la fama era l'única forma de sobreviure a la mort i la conducta correcta la millor manera d'assegurar la pròpia jerarquia social. La lleialtat és una de les virtuts més preuades en un home.

L'oposició entre el mal i el bé és recurrent. Grendel i els monstres simbolitzen la perversitat (estrangera o no humana) enfront els valors socials dels personatges positius. El drac encarna aquest monstre despietat per excel·lència, amb una llarga associació amb el pecat per la semblança entre el seu cos i el de la serp (animal bíblic temptador) i pel foc infernal que pot llançar.


Estil

L'estil de la versió actual mostra que el poema neix de la fusió de la visió del compilador o compiladors i les fonts orals de partida: el poema s'escriu a Anglaterra però prové de la tradició pre-britànica (amb la diferència de llengües que això suposa). Igualment barreja la visió cristianitzada del copista i del públic potencial amb la història clarament pagana de l'origen. Probablement una única mà va intentar unificar tot l'estil, reescrivint passatges quan calia en el manuscrit conservat.

Els versos estan dividits en dos hemistiquis per una cesura i s'empra una llengua molt formal. Cada vers té un rígid patró rítmic que comporta que les síl·labes tòniques estiguin en al·literació amb algunes de les altres que també tenen accent. Una característica pròpia de la poesia anglesa antiga és l'abundància dels epítets i metàfores substitutives, que fan que en comptes de determinats personatges, objectes o similars aparegui una paràfrasi que els identifica de caire metafòric. Aquest recurs s'empra també a l'èpica clàssica però més com a acompanyament dels personatges o com a truc mnemotècnic que no pas com a recurs estructural, per tant la substitució en els textos grecollatins és molt menys freqüents que en els anglosaxons. Aquesta aplicació particular rep el nom de kenning.

Llegat

El poema es considera com la primera gran obra de la literatura anglesa canònica, tot i que als seus inicis no va ser valorat pels seus mèrits estètics sinó únicament com a testimoni lingüístic. Per això el seu llegat directe afecta sobretot la literatura contemporània i no la tradició anterior.


Vegeu també

Referències

  1. Treharne, Elaine M. Old and Middle English c.890-c.1400: an anthology. Malden, MA: Wiley Blackwell, 2004, p.157. ISBN 1405113138. 
  2. North, Richard; Allard, Joe. Beowulf & other stories: an introduction to Old English, Old Icelandic and anglo-norman literatures. Pearson Education, 2007, p.63. ISBN 1405835729. 

Bibliografia

  • Beowulf. Traducció en prosa d'un poema èpic de l'anglès antic. Traducció al català de Xavier Campos Vilanova. Castelló: Societat Castellonenca de Cultura, 1998 (ISBN 978-84-86113-22-3; ISBN 84-86113-22-9)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beowulf