Beowulf

Primera pàgina del Beowulf d'un manuscrit del segle XV.

Beowulf (literalment llop d'abelles amb el significat de caçador d'abelles, és a dir, ós) és el nom que rep un poema èpic anglosaxó, que va ser escrit en anglès antic en vers al·literatiu. Amb 3.182 versos, és més llarg que qualsevol altra obra en anglès antic.

És el poema manuscrit més antic escrit en anglès i un dels poemes èpics més cèlebres. S'estima que el poema es va redactar a la primera meitat del segle VIII, encara que aquest tema és objecte de debat. L'acció que narra se situa als segles V-VI. L'únic manuscrit que s'ha conservat data del segle IX o X. Tot i que el poema no té títol al manuscrit, se l'ha anomenat Beowulf, el nom de l'heroi, des de principis del segle XIX.

Aquest poema èpic va servir com a font d'inspiració per l'obra de Tolkien, El Senyor dels Anells.

Té dues grans parts: la primera succeeix durant la joventut de Beowulf, i narra com cerca l'ajuda dels danesos o juts, que patiran els atacs del gegant Grendel, i després de matar a aquest, s'enfronta a la seva mare; en la segona part Beowulf ja és el rei dels juts (danesos i skildings) i lluita fins a la mort amb un drac.

Argument

Després de dècades de pau a la terra danesa, una nit Grendel arriba i mata els homes que estan escoltant les històries sobre la Creació. Beowulf, valent guerrer i hàbil orador, s'assabenta del fet i arriba des del seu regne per matar el monstre i així tornar el deute d'honor contret pel seu pare amb el monarca de la regió.

En un ferotge combat, Beowulf aconsegueix arrencar un braç del gegant, el qual es retira per morir. La reina li atorga un collaret com a reconeixement. Furiosa i amb desitjos de venjança, la mare de Grendel decideix atacar el regne a la nit i s'amaga després d'una destructora incursió. Beowulf parteix l'endemà per caçar-la. Ha d'entrar el seu reialme submarí i guanyar primer diverses criatures i pateix greus ferides abans de poder decapitar-la.

De retorn al seu país, ocupa el tron perquè mentre era fora el rei ha mort a la guerra. Com a governant, l'heroi mostra gran prudència i el seu regne prospera. Passen els anys i arriba a la regió un drac ferotge, furiós perquè li han robat una copa d'or del seu tresor. Beowulf és cridat per derrotar el monstre i accepta, malgrat ja s'acosta a la vellesa. S'acosta a la cova del drac i en veure'l, tots els seus homes menys el fidel Wiglaf fugen aterrits. Comença el combat, on l'heroi comprova que les seves forces ja no són les d'abans. El drac el mossega al coll i ell contraataca amb un ganivet fatal. Veu la bèstia a terra però s'adona aleshores que la ferida el coll està enverinada i que ell mateix també morirà. Llavors ordena a Wiglaf que prengui el tresor del drac per al seu poble i que expliqui com ha anat la batalla perquè l'honorin com cal a la seva mort.

Wiglaf critica els seus companya per covards i prediu que sense el seu cabdill, el seu poble serà atacat per diverses nacions i que no tindrà guerrers capaços de defensar-lo. Beowulf és incinerat en una enorme pira davant els seus súbdits i dipositen les seves restes en una urna que salpa cap a l'horitzó per mar, enmig dels laments generals.

Temes

Un dels temes rellevants és el del llinatge, bàsic tenint en compte que apareixen personatges històrics membres de la reialesa i la noblesa. L'honor dels herois ha de ser digne dels avantpassats, per això la conducta dels protagonistes busca sempre l'acció convenient, com en la majoria d'obres de cavalleries medievals posteriors. Aquesta reputació té com a origen el codi guerrer germànic, on la fama era l'única forma de sobreviure a la mort i la conducta correcta la millor manera d'assegurar la pròpia jerarquia social. Aquest codi ètic planteja alguns problemes morals als personatges del poema, que acaben sempre per sotmetre's al destí, que consideren impossible de canviar La lleialtat és una de les virtuts més preuades en un home: lleialtat al codi del guerrer i als seus.

L'oposició entre el mal i el bé és recurrent. Grendel i els monstres simbolitzen la perversitat (estrangera o no humana) enfront els valors socials dels personatges positius. El drac encarna aquest monstre despietat per excel·lència, amb una llarga associació amb el pecat per la semblança entre el seu cos i el de la serp (animal bíblic temptador) i pel foc infernal que pot llançar. La mare de Grendel viu a un inframón aquàtic ple de foscor i sang, mentre que l'armadura de Beowulf llueix, en un clar simbolisme de virtut.

Al llarg del poema, l'heroi principal evoluciona mentre creix. A l'inici és només un bon guerrer però desprès de la catàbasi està llest per assumir el lideratge del seu poble i guanya en saviesa. Per això es preocupa pels seus súbdits quan ha de partir a l'encontre del drac, davant del qual no retrocedeix tot i veure's afeblit per l'edat, i pel mateix motiu exhorta als seus companys a honrar les tradicions nacionals. El poema acaba en una emotiva elegia per la seva mort.

Estil

L'estil de la versió actual mostra que el poema neix de la fusió de la visió del compilador o compiladors i les fonts orals de partida: el poema s'escriu a Anglaterra però prové de la tradició pre-britànica (amb la diferència de llengües que això suposa). Igualment barreja la visió cristianitzada del copista i del públic potencial amb la història clarament pagana de l'origen. Probablement una única mà va intentar unificar tot l'estil, reescrivint passatges quan calia en el manuscrit conservat.

Els versos estan dividits en dos hemistiquis per una cesura i s'empra una llengua molt formal. Cada vers té un rígid patró rítmic que comporta que les síl·labes tòniques estiguin en al·literació amb algunes de les altres que també tenen accent. Una característica pròpia de la poesia anglesa antiga és l'abundància dels epítets i metàfores substitutives, que fan que en comptes de determinats personatges, objectes o similars aparegui una paràfrasi que els identifica de caire metafòric. Aquest recurs s'empra també a l'èpica clàssica però més com a acompanyament dels personatges o com a truc mnemotècnic que no pas com a recurs estructural, per tant la substitució en els textos grecollatins és molt menys freqüents que en els anglosaxons. Aquesta aplicació particular rep el nom de kenning.

El punt de vista no és sempre uniforme. Així, el narrador general usa la tercera persona però de vegades adopta la visió d'un personatge, com quan la batalla inicial està explicada des de la por i l'horror del vençut Grendel o en les ocasions que Beowulf pren la paraula i desapareix el narrador. Les històries intercalades (com les lluites tribals o les gestes del passat de les famílies dels protagonistes) accentuen aquest joc narratiu, on el present alterna amb flaixbacs i premonicions del que succeirà.

Els crítics més antics dividien l'obra en dues parts: la de la joventut de Beowulf i la de la seva maduresa, essent ja rei. Modernament, però, s'observen tres parts, cadascuna centrada en un monstre i en els aprenentatges que la seva derrota aporta al protagonista.

L'estructura pot veure's de manera circular, ja que Beowulf arriba per mar i al mar transcorre el seu funeral. Això l'equipara als grans reis que es mencionen a l'inici de la història, nadons abandonats al riu que funden llinatges d'honor. Igualment el mar és el regne de la mare de Grendel, de forma que l'heroi venç a tots els elements.

Llegat

El poema es considera com la primera gran obra de la literatura anglesa canònica, tot i que als seus inicis no va ser valorat pels seus mèrits estètics sinó únicament com a testimoni lingüístic. Per això el seu llegat directe afecta sobretot la literatura contemporània i no la tradició anterior. L'obra més destacable és la de Tolkien , que l'usa de context mitològic per a les seves aventures a la Terra Mitjana.

Vegeu també

• Beowulf, pel·lícula de 1999
• Beowulf, pel·lícula de 2007

Bibliografia

• Beowulf. Traducció en prosa d'un poema èpic de l'anglès antic. Traducció al català de Xavier Campos Vilanova. Castelló: Societat Castellonenca de Cultura, 1998 (ISBN 978-84-86113-22-3; ISBN 84-86113-22-9)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beowulf

• Trailer de la pel·lícula estrenada el 2007. (castellà)
• Edizioni del Beowulf Edició original comentada (italià)