Cuir: diferència entre les revisions
correcció ortogràfica |
|||
Línia 2: | Línia 2: | ||
El '''cuir''' és la [[pell]] dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte. |
El '''cuir''' és la [[pell]] dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte. |
||
També s'anomena ''cuir'' la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena ''pell-flor''. La pell es talla a diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s' |
També s'anomena ''cuir'' la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena ''pell-flor''. La pell es talla a diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem ''[[pell girada]]'' o ''serratge''.<ref>[http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1476 Correcció lingüística][[Catalunya Ràdio]]</ref> |
||
El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'[[adoberia|adob]] fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata. |
El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'[[adoberia|adob]] fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata. |
Revisió del 15:57, 13 feb 2014
El cuir és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
També s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena pell-flor. La pell es talla a diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.[1]
El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.
L'ús del cuir data del període Naqada de l'antic Egipte al voltant del 4000 aC.[2] Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distàncies el cuir de les vaques per exemple tenia més valor que la carn.
La paraula cuir vé del llatí cuirum (pell curtida d'animals).
Vegeu també
Referències
- ↑ Correcció lingüísticaCatalunya Ràdio
- ↑ (anglès) Thom F. Cavalli, Embodying Osiris: The Secrets of Alchemical Transformation, p.82
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuir |