Cuir: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció ortogràfica
Línia 2: Línia 2:
El '''cuir''' és la [[pell]] dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
El '''cuir''' és la [[pell]] dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.


També s'anomena ''cuir'' la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena ''pell-flor''. La pell es talla a diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obé el que en diem ''[[pell girada]]'' o ''serratge''.<ref>[http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1476 Correcció lingüística][[Catalunya Ràdio]]</ref>
També s'anomena ''cuir'' la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena ''pell-flor''. La pell es talla a diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem ''[[pell girada]]'' o ''serratge''.<ref>[http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=seccio&idint=1476 Correcció lingüística][[Catalunya Ràdio]]</ref>


El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'[[adoberia|adob]] fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.
El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'[[adoberia|adob]] fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.

Revisió del 15:57, 13 feb 2014

Eines modernes per a treballar el cuir.

El cuir és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

També s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena pell-flor. La pell es talla a diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.[1]

El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.

L'ús del cuir data del període Naqada de l'antic Egipte al voltant del 4000 aC.[2] Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distàncies el cuir de les vaques per exemple tenia més valor que la carn.

La paraula cuir vé del llatí cuirum (pell curtida d'animals).

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuir