Torre de Babel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.35.2.138 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot
m Robot indexant l'article a la Categoria:Torres amb l'índex 'Babel'
Línia 36: Línia 36:


[[Categoria:Llocs del Gènesi]]
[[Categoria:Llocs del Gènesi]]
[[Categoria:Torres]]
[[Categoria:Torres|Babel]]

Revisió del 20:48, 16 feb 2014

Aquest article tracta sobre la construcció mitològica. Vegeu-ne altres significats a «Torre de Babel (Brueghel)».
Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI

La torre de Babel fou, segons la Bíblia,[1] un gran projecte que emprengueren els homes després del gran diluvi universal per a construir una ciutat en vertical a Babel.

Origen del nom

Babel ve del mot accadi Bāb-ili (La porta de Déu), on Bāb vol dir porta i il déu. ( ili rebutjat). Un altre significat bab-'el (la ciutat de déu). També és possible que fos anomenada així per Babilònia.

Relat i interpretació catòlica

Aquests homes eren doncs, els descendents de Noè i representaven la humanitat parlant d'una única llengua. Com que el cor dels homes era desobedient i malvat i en comptes d'adorar a Déu es preocupaven només per ells mateixos, Déu va decidir frustar aquest projecte. Va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat. La humanitat, després d'això, va haver de dispersar-se arreu del món.

Aquesta història s'utilitza per explicar l'existència de les llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu així com la necessitat de parlar-se, de comprendre's, per tal de realitzar grans projectes.

Això no obstant, també es pot veure simplement com una temptativa dels homes a donar alguna explicació a l'existència de les races i de les llengües.

Interpretació protestant

La història de la Torre de Babel marca la clàusula del relat sobre l'origen del món que s'estén per tot el Gènesi.

Aquest relat està caracteritzat pel pecat i les seves "repercussions": com els relats de Caïm i Abel o el Diluvi Universal entre altres. Contràriament al relat de Caïm i Abel, que estigmatitza els pecats des de comportaments individuals, o les unions dels àngels que varen suscitar el diluvi, l'aventura de la construcció de la Torre de Babel és un pecat o comportament col·lectiu. En aquests dos casos, es tracta d'esdeveniments on la humanitat s'entén com la comunitat dels fills d'Adam.

En el sentit de la història dels orígens, es tracta doncs de distingir el pecat col·lectiu d'una comunitat humana i de mostrar la condemna per part de Déu. Una condemna sense crida, sense intervenció de la gràcia. A partir d'aquesta frase: "el senyor els dispersà sobre tota la terra", el relat de la Torre de Babel i els altres que tracten dels orígens s'obre al futur en el sentit que es planteja la qüestió de la relació entre els homes i Déu.

Inspiració sumèria

Hi ha altres mites anteriors sobre l'origen de les llengües amb la intervenció divina. El més antic d'ells és el mite sumeri anomenat Enmerkar i el Senyor d'Aratta. Enmerkar, llegendari fundador de la ciutat d'Uruk, tracta de conquerir la ciutat de Aratta, situada a l'altiplà iranià i busca l'ajuda de la deessa Ishtar. Aquesta última li aconsella enviar un missatger per negociar amb el rei rival. Durant les negociacions, el missatger recita un Mantra dedicat a Enki i aquest provoca la divisió de llengües.[2]

Representacions en l'art

Una de les més conegudes és l'obra Torre de Babel del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell.

Referencies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de Babel