Anton Reicha: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
enllaç no actiu
Línia 38: Línia 38:
És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a [[quintet de vent]], vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.
És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a [[quintet de vent]], vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.


Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis [[fuga (música)|fugues]]; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815) <ref>{{ref-web|url=http://www.corno.de/english/anton_reicha1.htm|títol=www.corno.de}} {{Enllaç no actiu | url=http://www.corno.de/english/anton_reicha1.htm | data=octubre de 2012}}</ref>; deu [[Quintet de corda|quintets de corda]], quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set [[Quartet de corda|quartets de corda]], dels quals només tres van ser interpretats durant el [[Segle XX]]. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort , van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].
Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis [[fuga (música)|fugues]]; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815); deu [[Quintet de corda|quintets de corda]], quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set [[Quartet de corda|quartets de corda]], dels quals només tres van ser interpretats durant el [[Segle XX]]. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort , van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].

Els seus escrits teòrics van ser:
Els seus escrits teòrics van ser:
* ''Traité de mélodie'' (1814);
* ''Traité de mélodie'' (1814);
Línia 44: Línia 45:
* ''Traité de haute composition musicale'' (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de [[Carl Czerny]] apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.
* ''Traité de haute composition musicale'' (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de [[Carl Czerny]] apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.
* ''L'art du compositeur dramatique'' (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.
* ''L'art du compositeur dramatique'' (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.

== Notes ==
<references/>


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}

==Bibliografia ==
* {{en}} Olga Šotolová, ''Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue.'' Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.
* {{en}} Olga Šotolová, ''Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue.'' Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
⚫
{{Commonscat|Anton Reicha}}

=== Referències generals ===
* {{en}} [[Ron Drummond]], [http://www.classical.net/music/comp.lst/articles/reicha/quartets/index.html "Els Quartets de corda d'Anton Reicha"]
* {{en}} [[Ron Drummond]], [http://www.classical.net/music/comp.lst/articles/reicha/quartets/index.html "Els Quartets de corda d'Anton Reicha"]
* {{en}} [http://web.archive.org/20010625083948/www.geocities.com/vienna/strasse/3239/composers.html Breu referència de la música clàssica txeca]
* {{en}} [http://web.archive.org/20010625083948/www.geocities.com/vienna/strasse/3239/composers.html Breu referència de la música clàssica txeca]
* {{en}} [http://www.haydn.dk/mhc_reicha.php Anton Reicha]
* {{en}} [http://www.haydn.dk/mhc_reicha.php Anton Reicha]
* {{nl}} [http://www.klassiekemuziekgids.net/componisten/reicha.htm Klassiekemuziek: Anton Reicha]
* {{nl}} [http://www.klassiekemuziekgids.net/componisten/reicha.htm Klassiekemuziek: Anton Reicha]

⚫
{{Commonscat|Anton Reicha}}


{{ORDENA:Reicha, Anton}}
{{ORDENA:Reicha, Anton}}

Revisió del 00:21, 20 feb 2014

Infotaula de personaAnton Reicha
Biografia
Naixement(cs) Antonín Josef Rejcha Modifica el valor a Wikidata
26 febrer 1770 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 1836 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 7
Grave of Anton Reicha (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFuga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, teòric musical, pedagog musical, professor d'universitat, pedagog, escriptor, musicòleg, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1800 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
ProfessorsJosef Reicha (en) Tradueix, Antonio Salieri i Johann Georg Albrechtsberger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHector Berlioz, Franz Liszt, Napoléon Henri Reber, Narcisse Girard, Eugène Sauzay, César Franck i Alphonse Leduc Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata
Obra
  • Música per instruments de vent
  • Quintets
Localització dels arxius
Premis
Spotify: 6xcLRTK4l1U7cO925ybm2L Musicbrainz: 3903b08e-fc55-42f9-826c-f66faab3b98d Discogs: 2023722 IMSLP: Category:Reicha,_Anton Allmusic: mn0001189422 Find a Grave: 21018 Modifica el valor a Wikidata

Anton (o Antonin o Antoine) Reicha (o Rejcha) (Praga, 26 de febrer de 1770 – París, 28 de maig de 1836) fou un compositor nascut txec i nacionalitzat francès. Va ser flautista en la seua joventut i un influent teòric. Actualment és especialment recordat per la seua contribució a la música per a quintet de vent, i l'experimentació amb mesures imparelles.

Vida

Va rebre la primera formació musical del seu oncle, Josef Reicha, un virtuós violoncel·lista[1] Reicha va traslladar-se a Bonn amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la Hofkapelle sota la direcció del seu oncle i del mestre de capella Andrea Luchesi al costat del llavors jove violista Ludwig van Beethoven, que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a Hamburg i dos a París, Reicha va instal·lar-se a Viena el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, Johann Georg Albrechtsberger i Antonio Salieri.

Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme van ser alumnes seus: Franz Liszt, Louis Hector Berlioz, la parisenca Louise Farrenc,[2] Charles Gounod breument César Franck, Adolphe Vogel i també el que fou un gran admirador seu i el lloà molt en Jacob August Delaire. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el Traité de haute composition musicale. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, August Barbereau.

Obres

Monument fúnebre a Anton Reicha al cementiri del Père-Lachaise, París

És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a quintet de vent, vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.

Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis fugues; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815); deu quintets de corda, quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set quartets de corda, dels quals només tres van ser interpretats durant el Segle XX. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort , van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].

Els seus escrits teòrics van ser:

  • Traité de mélodie (1814);
  • Cours de composition musicale (1818);
  • Traité de haute composition musicale (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de Carl Czerny apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal.
  • L'art du compositeur dramatique (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.

Referències

  1. ↑ . El seu concert per a violoncel Op. 4 s'interpreta en l'actualitat i ha estat gravat.
  2. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23. pàg. 334 (ISBN 84-239-4523-5)

Bibliografia

  • (anglès) Olga Šotolová, Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue. Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Reicha
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anton_Reicha&oldid=12965859»