Mètode de Hamilton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''mètode de Hamilton''', '''Mètode de Hare''', '''Mètode de Niemeyer''', '''Mètode de Vinton''' o '''Mètode de les restes més altes'''<ref>{{cite bo...». |
|||
Línia 3: | Línia 3: | ||
==Mètode== |
==Mètode== |
||
El''Mètode de Hamilton'' requereix que el nombre de vots de cada partit es divideixi per una quota que representa el nombre de vots ''requerit'' per un escó. |
El ''Mètode de Hamilton'' requereix que el nombre de vots de cada partit es divideixi per una '''quota''' que representa el nombre de vots ''requerit'' per un escó. |
||
== Exemples == |
== Exemples == |
Revisió del 21:47, 22 feb 2014
El mètode de Hamilton, Mètode de Hare, Mètode de Niemeyer, Mètode de Vinton o Mètode de les restes més altes[1]) es un sistema electoral quan hi ha multipartidisme per proporcionar escons en assemblees amb representació proporcional. Contrata amb els mètodes de les mitjanes més altes (highest averages method).
Mètode
El Mètode de Hamilton requereix que el nombre de vots de cada partit es divideixi per una quota que representa el nombre de vots requerit per un escó.
Exemples
Suposem que es presenten set partits per escollir 21 escons, els partits reben 1.000.000 vots repartits de la següent manera:
Partit A | 391.000 vots |
Partit B | 311.000 vots |
Partit C | 184.000 vots |
Partit D | 73.000 vots |
Partit E | 27.000 vots |
Partit F | 12.000 vots |
Partit G | 2.000 vots |
Quocient Hare
La suma dels vots dels partits o és igual al total de vots.
Partit | Partit A | Partit B | Partit C | Partit D | Partit E | Partit F | Partit G | Total | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots per partit | 391.000 | 311.000 | 185.000 | 73.000 | 27.000 | 12.000 | 2.000 | 1.000.000 | |
Quocient | 47.619 | ||||||||
Escons per quocient | 8 | 6 | 3 | 1 | 0 | 0 | 0 | 18 | |
Vots per quocient | 380.952 | 285.714 | 142.857 | 47.619 | 0 | 0 | 0 | 857.142 | |
Vots de resídu | 10.048 | 25.286 | 41.143 | 25.381 | 27.000 | 12.000 | 2.000 | 142 858 | |
Escons per residu | +1 | +1 | +1 | +3 | |||||
Total d'escons | 8 | 6 | 4 | 2 | 1 | 0 | 0 | 21 |
Quocient Droop
Partit | Partit A | Partit B | Partit C | Partit D | Partit E | Partit F | Partit G | Total | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots per partit | 391.000 | 311.000 | 185.000 | 73.000 | 27.000 | 12.000 | 2.000 | 1.000.000 | |
Quocient | 45.456 | ||||||||
Escons per quocient | 8 | 6 | 4 | 1 | 0 | 0 | 0 | 19 | |
Vots por quocient | 363.648 | 272.736 | 181.824 | 45.456 | 0 | 0 | 0 | 863.664 | |
Vots de residu | 27.352 | 38.264 | 2.176 | 27.544 | 27.000 | 12.000 | 2.000 | 136.336 | |
Escons per residu | +1 | +1 | +2 | ||||||
Total de lugares | 8 | 7 | 4 | 2 | 0 | 0 | 0 | 21 |
Imperiali
Partit | Partit A | Partit B | Partit C | Partit D | Partit E | Partit F | Partit G | Total | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots per partit | 391.000 | 311.000 | 185.000 | 73.000 | 27.000 | 12.000 | 2.000 | 1.000.000 | |
Quocient | 43.478 | ||||||||
Escons per quocient | 8 | 7 | 4 | 1 | 0 | 0 | 0 | 20 | |
Votos por quociente | 347.824 | 304.346 | 173.912 | 43.478 | 0 | 0 | 0 | 869.560 | |
Vots de residu | 43.176 | 6.654 | 10.088 | 29.522 | 27.000 | 12.000 | 2.000 | 130.440 | |
Escons per residu | +1 | +1 | |||||||
Total d'escons | 9 | 7 | 4 | 1 | 0 | 0 | 0 | 21 |
Pros i contres
- Resulta relativament fàcil pel votant entendre amb el mètode Hamilton com es distribueixen els escons. La quota Hare dóna avantatge als partits més petits mentre que la quota Droop afavoreix els partits més grans.[2]
Referències
- ↑ Tannenbaum, Peter. Excursions in Modern Mathematics. New York: Prentice Hall, 2010, p. 128. ISBN 978-0-321-56803-8.
- ↑ Vegeu per exemple, les eleccions legislatives de Hong Kong de 2012: New York Times report