Pierre Gassendi: diferència entre les revisions
Línia 42: | Línia 42: | ||
==Obra== |
==Obra== |
||
Probablement el seu anti[[aristotelisme]] es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè els seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: ''Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics)'', (Grenoble, 1624)<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 30.</ref> |
Probablement el seu anti[[aristotelisme]] es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè els seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: ''Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics)'', (Grenoble, 1624).<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 30.</ref> En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus {{pirronisme|pirrònic}}. |
||
Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'[[Epicur]] i [[Lucreci]]. |
|||
Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica". |
|||
* ''[[Tycho Brahe|Tychonis Brahei]], equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit [[Nicolau Copèrnic|Nicolai Copernici]], [[Georg von Purbach|Georgii Peurbachii]], & [[Regiomontà|Joannis Regiomontani]], Astronomorum celebrium, Vita''. Hagae Comitum ([[la Haia]]), Vlacq, [[1655]]. |
* ''[[Tycho Brahe|Tychonis Brahei]], equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit [[Nicolau Copèrnic|Nicolai Copernici]], [[Georg von Purbach|Georgii Peurbachii]], & [[Regiomontà|Joannis Regiomontani]], Astronomorum celebrium, Vita''. Hagae Comitum ([[la Haia]]), Vlacq, [[1655]]. |
Revisió del 09:44, 23 feb 2014
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 de gener de 1592 Champtercier, Provença, França |
Mort | 24 octubre 1655 (63 anys) París |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat d'Ais de Provença Universitat d'Avinyó |
Es coneix per | Materialisme, Atomisme |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | sacerdot catòlic (1617–), físic, teòleg, naturalista, escriptor, astròleg, astrònom, catedràtic, matemàtic, filòsof |
Ocupador | Collège de France, catedràtic (1643–1655) Universitat d'Ais, catedràtic (1617–1623) |
Professors | Philibert Fezaye (en) |
Alumnes | Jean Picard i François Bernier |
Influències | |
Premis Un cràter de la Lluna porta el seu nom
|
Pierre Gassendi va ser un filòsof, científic i matemàtic francés del segle XVII.
Vida
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat de infant.
De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat de Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[1] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[2] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[3]
Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[4]
El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París.
És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme de Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileu Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[4] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.
Obra
Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè els seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[5] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus Plantilla:Pirronisme.
Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.
Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".
- Tychonis Brahei, equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit Nicolai Copernici, Georgii Peurbachii, & Joannis Regiomontani, Astronomorum celebrium, Vita. Hagae Comitum (la Haia), Vlacq, 1655.
- Œuvres complètes (6 vol.) editades pel seu amic i hereu Henri Louis Habert de Montmor, 1658.
Referències
Bibliografia
- Bloch, O.R. «Gassendi critique de Descartes» (en (francès)). Revue Philosophique de la France et de l'Étranger. PUF, Num. 156, 1966, pàg. 217-236. ISSN: 0035-3833.
- Hatch, Robert Alan. «Gassendi, Pierre». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). New York: Springer, 2007, p. 408-410. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Joy, Linn Sumida. Gassendi the Atomist (en (anglès)). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52239-0.
- Lolordo, Antonia. Pierre Gassendi and the Birth of Early Modern Philosophy (en (anglès)). Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-1-1394-6085-9.
- Osler, Margaret J. «Pierre Gassendi». A: Nadler, Steven (ed.). A Companion to Early Modern Philosophy (en (anglès)). Oxford: Blackwell Publishers, 2002, p. 80-95. DOI 10.1002/9780470998847.ch6. ISBN 0-631-21800-9.
- Turner, A.J. «Pierre Gassendi Astronomer and Natural Philosopher» (en (anglès)). Interdisciplinary Science Reviews, Vol. 19, Num. 2, 1994, pàg. 135-139. DOI: 10.1179/isr.1994.19.2.135. ISSN: 0308-0188.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Gassendi |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Rochot, Bernard Gassendi (Gassend), Pierre Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.