Pierre Gassendi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 42: Línia 42:


==Obra==
==Obra==
Probablement el seu anti[[aristotelisme]] es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè els seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: ''Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics)'', (Grenoble, 1624)<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 30.</ref>
Probablement el seu anti[[aristotelisme]] es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè els seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: ''Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics)'', (Grenoble, 1624).<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 30.</ref> En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus {{pirronisme|pirrònic}}.


Va ressuscitar l'atomisme materialista d'[[Epicur]] i [[Lucreci]]. Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".
Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'[[Epicur]] i [[Lucreci]].
Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".


* ''[[Tycho Brahe|Tychonis Brahei]], equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit [[Nicolau Copèrnic|Nicolai Copernici]], [[Georg von Purbach|Georgii Peurbachii]], & [[Regiomontà|Joannis Regiomontani]], Astronomorum celebrium, Vita''. Hagae Comitum ([[la Haia]]), Vlacq, [[1655]].
* ''[[Tycho Brahe|Tychonis Brahei]], equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit [[Nicolau Copèrnic|Nicolai Copernici]], [[Georg von Purbach|Georgii Peurbachii]], & [[Regiomontà|Joannis Regiomontani]], Astronomorum celebrium, Vita''. Hagae Comitum ([[la Haia]]), Vlacq, [[1655]].

Revisió del 09:44, 23 feb 2014

Infotaula de personaPierre Gassendi
Biografia
Naixement22 de gener de 1592
Champtercier, Provença, França
Mort24 octubre 1655 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Ais de Provença
Universitat d'Avinyó
Es coneix perMaterialisme, Atomisme
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1617–), físic, teòleg, naturalista, escriptor, astròleg, astrònom, catedràtic, matemàtic, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1643–1655)
Universitat d'Ais, catedràtic (1617–1623) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPhilibert Fezaye (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean Picard i François Bernier Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis
Un cràter de la Lluna porta el seu nom


Pierre Gassendi va ser un filòsof, científic i matemàtic francés del segle XVII.

Vida

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat de infant.

De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat de Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[1] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[2] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[3]

Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[4]

El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París.

És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme de Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileu Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[4] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.

Obra

Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè els seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[5] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus Plantilla:Pirronisme.

Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.

Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".

Referències

  1. Joy, pàgina 27.
  2. Joy, pàgina 25.
  3. O'Connor i Robertson. The MacTutor History of Mathematics archive.
  4. 4,0 4,1 Hatch, pàgina 408.
  5. Joy, pàgina 30.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Gassendi
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Rochot, Bernard Gassendi (Gassend), Pierre Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.