Alain Resnais: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
data mort inicial Alain Resnais
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Alain Resnais''' ([[Gwened]], [[Morbihan]], [[Bretanya]], [[França]], [[3 de juny]] de [[1922]] - [[París]], [[1 de març]] de [[2014]]) és un cineasta francès.
'''Alain Resnais''' ([[Gwened]], [[Morbihan]], [[Bretanya]], [[França]], [[3 de juny]] de [[1922]] - [[París]], [[1 de març]] de [[2014]]<ref name=Ara>{{ref-notícia|títol=Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais|publicació=Diari Ara|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-cineasta-frances-Alain-Resnais_0_1094290777.html}}</ref> ) fou un cineasta francès.


Estil de direcció: fundador de la ''nouvelle vague'' francesa, ús innovador de la tècnica del flashback per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.
Fou un dels fundadors de la ''[[nouvelle vague]]'' francesa, innovà en la tècnica del ''[[flashback]]'' per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.


Alain Resnais és un dels fundadors de la ''vouvelle vague'' francesa. Deu anys més gran que [[François Truffaut]], ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llarg metratges documentals atípics, com ''Nit i boira'' (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb [[Chris Maker]], un altre representant de la ''nouvelle vague'', l'experimentació formal del qual, en gran mesura post-moderna, tingué una gran influència en Resnais.
Deu anys més gran que [[François Truffaut]], ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llarg metratges documentals atípics, com ''Nit i boira'' (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb [[Chris Maker]], un altre representant de la ''nouvelle vague'', l'experimentació formal del qual, en gran mesura post-moderna, tingué una gran influència en Resnais.


La pel·lícula clau de la seva carrera fou ''Hiroshima mon amour'' (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de [[Jean-Luc Godard]] i Truffaut. Va mantenir llur interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com ''[[Providence (pel·lícula)|Providence]]'' (1977), que segueix l'interecció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.
La pel·lícula clau de la seva carrera fou ''Hiroshima mon amour'' (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de [[Jean-Luc Godard]] i Truffaut. Va mantenir llur interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com ''[[Providence (pel·lícula)|Providence]]'' (1977), que segueix l'interecció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.
Línia 68: Línia 68:


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Commonscat|Alain Resnais}}
{{Commonscat|Alain Resnais}}


Revisió del 15:34, 2 març 2014

Alain Resnais (Gwened, Morbihan, Bretanya, França, 3 de juny de 1922 - París, 1 de març de 2014[1] ) fou un cineasta francès.

Fou un dels fundadors de la nouvelle vague francesa, innovà en la tècnica del flashback per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus.

Deu anys més gran que François Truffaut, ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb llarg metratges documentals atípics, com Nit i boira (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb Chris Maker, un altre representant de la nouvelle vague, l'experimentació formal del qual, en gran mesura post-moderna, tingué una gran influència en Resnais.

La pel·lícula clau de la seva carrera fou Hiroshima mon amour (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de Jean-Luc Godard i Truffaut. Va mantenir llur interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com Providence (1977), que segueix l'interecció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund.

La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el noveau roman que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. Jean Caroyl, Jorge Semprún i, sobretot, Marguerite Duras, que va escriure Hiroshima mon amour, exerciren una gran influència en ell.

La col·laboració de Resnais amb Alain Robbe-Grillet a L'any passat a Marienbad (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera.

Smoking/No Smoking (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri.

La frase:

« L'any passat a Marienbad es, en poques paraules, una experiència plena de bellesa i atmòsfera. »

The New York Times

Resnais va estar casat amb Florence Malraux (l'única filla de l'últim estadista francès André Malraux). La seva companya actual és l'actriu francesa Sabine Azéma, amb qui es casà a Scarborough, North Yorkshire.

Filmografia

Referències

  1. ↑ «Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais». Diari Ara.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Resnais
  • 501 Directores de Cine, pag. 258 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alain_Resnais&oldid=12996152»