Aigua règia: diferència entre les revisions
Lleugers canvis gramaticals. |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
== Història == |
== Història == |
||
L'aigua règia fou prepaqrada per primera vegada per [[Jàbir ibn Hayyan]] al-Báriqi al-Azdi (721 (?) Tus, Iran - 815 Koufa , Irak) barrejant àcid sulfùric i clorur sòdic (sal comuna). |
|||
Quan [[Alemanya]] va envair [[Dinamarca]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], el químic hongarès [[George de Hevesy]] va dissoldre les medalles dels premis Nobel de [[Max von Laue]] i [[James Franck]] en aigua règia, per així evitar que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra Mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck. |
Quan [[Alemanya]] va envair [[Dinamarca]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], el químic hongarès [[George de Hevesy]] va dissoldre les medalles dels premis Nobel de [[Max von Laue]] i [[James Franck]] en aigua règia, per així evitar que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra Mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck. |
||
Revisió del 12:32, 3 març 2014
L'aigua règia (del llatí Aqua regia) és una solució altament corrosiva i fumant, de color groc, formada per la mescla d'àcid nítric concentrat i àcid clorhídric concentrat generalment en la proporció d'una en tres parts.[1]
És un dels pocs reactius que són capaços de dissoldre l'or, el platí i la resta dels metalls. Fou anomenada d'aquesta forma perquè pot dissoldre aquells anomenats metalls regis, reals, o metalls nobles. És emprada en l'aiguafort i alguns procediments analítics. L'aigua règia no és gaire estable, pel que ha de ser preparada just abans de ser utilitzada.
Com funciona
Tot i que l'aigua règia dissol els metalls abans mencionats, cap dels seus àcids constituents pot fer-ho per si sol. L'àcid nítric és un potent oxidant, que pot dissoldre una quantitat minúscula (pràcticament indetectable) d'or, formant ions d'or. L'àcid clorhídric, per la seva part, proporciona ions clorur, que reaccionen amb els ions d'or, traient or de la dissolució. Això permet que segueixi oxidant-se l'or, per la qual cosa l'or acaba dissolent-se.
L'aigua règia és un dissolvent poderós a causa de l'efecte combinat dels ions H+, NO3- i Cl- en dissolució. Els tres ions reaccionen amb els àtoms d'or, per exemple, per formar-ne aigua, òxid nítric o monòxid de nitrogen (NO) i l'ió estable AuCl4-, que roman en dissolució.
Au + NO3H + 4HCl → [AuCl4]H + 3H2O + 3NO2
Història
L'aigua règia fou prepaqrada per primera vegada per Jàbir ibn Hayyan al-Báriqi al-Azdi (721 (?) Tus, Iran - 815 Koufa , Irak) barrejant àcid sulfùric i clorur sòdic (sal comuna).
Quan Alemanya va envair Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial, el químic hongarès George de Hevesy va dissoldre les medalles dels premis Nobel de Max von Laue i James Franck en aigua règia, per així evitar que els nazis les robessin. Col·locà aquesta solució en un prestatge del seu laboratori a l'Institut Niels Bohr. Després de la Segona Guerra Mundial, tornà al laboratori i precipità l'or per treure'l de la mescla. L'or fou tornat a la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia i la Fundació Nobel lliurà noves medalles a von Laue i Franck.
Fermi va fer el mateix amb la medalla d'or del seu premi Nobel quan va fugir cap als Estats Units d'Amèrica.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua règia |
- ↑ (castellà) Morcillo, Jesús. Temas básicos de química. 2ª. Alhambra Universidad, 1989.