Julia García-Valdecasas Salgado: diferència entre les revisions
M |
no incumbent |
||
| Línia 37: | Línia 37: | ||
==Biografia== |
==Biografia== |
||
Filla de [[Francisco García-Valdecasas]], antic rector de la [[Universitat de Barcelona]], va estudiar [[farmàcia]] en aquesta universitat, i entre [[1969]] i [[1979]] va ser titular d'una oficina de farmàcia a Barcelona. L'any [[1980]] va ingressar al Cos d'Interventors i Auditors de l'Estat per oposició, i entre [[1990]] i [[1994]] fou presidenta de l'Associació Nacional d'Interventors. Durant la [[dècada de 1990]] va formar part de la Junta del [[Reial Club Deportiu Espanyol]].<ref name=fdez165-167>[[#fernandez|Fernàndez, pàgs. 165-167]]</ref> Es casà amb Xabier Añoveros |
Filla de [[Francisco García-Valdecasas]], antic rector de la [[Universitat de Barcelona]], va estudiar [[farmàcia]] en aquesta universitat, i entre [[1969]] i [[1979]] va ser titular d'una oficina de farmàcia a Barcelona. L'any [[1980]] va ingressar al Cos d'Interventors i Auditors de l'Estat per oposició, i entre [[1990]] i [[1994]] fou presidenta de l'Associació Nacional d'Interventors. Durant la [[dècada de 1990]] va formar part de la Junta del [[Reial Club Deportiu Espanyol]].<ref name=fdez165-167>[[#fernandez|Fernàndez, pàgs. 165-167]]</ref> Es casà amb Xabier Añoveros i tingué tres fills. |
||
== Activitat política == |
== Activitat política == |
||
| Línia 43: | Línia 43: | ||
Membre del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], el president del govern [[José María Aznar López|José María Aznar]] la va nomenar [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya|Delegada del Govern espanyol a Catalunya]] el maig de [[1996]], en substitució de [[Miguel Solans Soteras]], convertint-se així en la primera dona que ocupava aquest càrrec. |
Membre del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], el president del govern [[José María Aznar López|José María Aznar]] la va nomenar [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya|Delegada del Govern espanyol a Catalunya]] el maig de [[1996]], en substitució de [[Miguel Solans Soteras]], convertint-se així en la primera dona que ocupava aquest càrrec. |
||
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref> |
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref> |
||
El [[9 d'octubre]] de [[2001]], el Jutjat d'instrucció núm. 22 de Barcelona va admetre a tràmit, després que la rebutgés el [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]] (TSJC), una querella criminal presentada per setanta organitzacions (partits, sindicats i ONGs) en contra seva. L'acusió l'assenyalava com a responsable política dels danys i lesions ocasionats en els incidents de la manifestació antiglobalització contra el [[Banc Mundial]], ja que es va identificar que els esvalotadors que provocaren destroses al carrer eren policies de paisà. L'acte va acabar amb vint-i-dos detinguts, setze dels quals van sortir en llibertat sense càrrecs i sis, amb càrrecs. La querella també acusava al [[sotsdelegat del Govern espanyol a Barcelona]] [[David Bonet]], el comissari de la Brigada d'Informació del [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Cos Nacional de Policia espanyola]] Ángel Artregui, el comissari del grup operatiu de la Unitat d'Intervenció Policial del mateix cos, Silverio Blanco, i els antiavalots i agents de paisà que van intervenir en la manifestació.<ref name="querella">{{ref-web |url= http://www.laxarxa.com/noticia/el-jutge-admet-a-tramit-la-querella-contra-valdecasas |títol= El jutge admet a tràmit la querella contra Valdecasas |editor= LaXarxa.com |data= 9 de novembre 2001 |consulta= 9/1/2014}}</ref> |
El [[9 d'octubre]] de [[2001]], el Jutjat d'instrucció núm. 22 de Barcelona va admetre a tràmit, després que la rebutgés el [[Tribunal Superior de Justícia de Catalunya]] (TSJC), una querella criminal presentada per setanta organitzacions (partits, sindicats i ONGs) en contra seva. L'acusió l'assenyalava com a responsable política dels danys i lesions ocasionats en els incidents de la manifestació antiglobalització contra el [[Banc Mundial]], ja que es va identificar que els esvalotadors que provocaren destroses al carrer eren policies de paisà. L'acte va acabar amb vint-i-dos detinguts, setze dels quals van sortir en llibertat sense càrrecs i sis, amb càrrecs. La querella també acusava al [[sotsdelegat del Govern espanyol a Barcelona]] [[David Bonet]], el comissari de la Brigada d'Informació del [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Cos Nacional de Policia espanyola]] Ángel Artregui, el comissari del grup operatiu de la Unitat d'Intervenció Policial del mateix cos, Silverio Blanco, i els antiavalots i agents de paisà que van intervenir en la manifestació.<ref name="querella">{{ref-web |url= http://www.laxarxa.com/noticia/el-jutge-admet-a-tramit-la-querella-contra-valdecasas |títol= El jutge admet a tràmit la querella contra Valdecasas |editor= LaXarxa.com |data= 9 de novembre 2001 |consulta= 9/1/2014}}</ref> |
||
Revisió del 18:11, 3 març 2014
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Julia García-Valdecasas Salgado  29 gener 1944 Barcelona |
| Mort | 5 febrer 2009 (65 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Pneumònia |
 Diputada al Congrés dels Diputats | |
| 25 març 2004 – 1r octubre 2006 – José Luis Ayllón Manso → Legislatura: vuitena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electa a: eleccions generals espanyoles de 2004 | |
| Ministeri de Política Territorial i Administració Pública d'Espanya | |
| 4 setembre 2003 – 18 abril 2004 ← Javier Arenas Bocanegra – Jordi Sevilla Segura → | |
| Delegada del Govern a Catalunya | |
| 18 setembre 1993 – 6 setembre 2003 ← Miguel Solans Soteras – Susanna Bouis Gutiérrez → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | política, farmacèutica |
| Partit | Partit Popular |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Xabier Añoveros Trias de Bes |
| Pare | Francisco García-Valdecasas Santamaría |
Julia García-Valdecasas Salgado (Barcelona, 29 de gener de 1944 - Barcelona, 5 de febrer de 2009) fou una política catalana, delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 1996 i 2003 i posteriorment Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya.
Biografia
Filla de Francisco García-Valdecasas, antic rector de la Universitat de Barcelona, va estudiar farmàcia en aquesta universitat, i entre 1969 i 1979 va ser titular d'una oficina de farmàcia a Barcelona. L'any 1980 va ingressar al Cos d'Interventors i Auditors de l'Estat per oposició, i entre 1990 i 1994 fou presidenta de l'Associació Nacional d'Interventors. Durant la dècada de 1990 va formar part de la Junta del Reial Club Deportiu Espanyol.[1] Es casà amb Xabier Añoveros i tingué tres fills.
Activitat política
Delegada del Govern espanyol a Catalunya
Membre del Partit Popular, el president del govern José María Aznar la va nomenar Delegada del Govern espanyol a Catalunya el maig de 1996, en substitució de Miguel Solans Soteras, convertint-se així en la primera dona que ocupava aquest càrrec.
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els moviments socials, especialment contra el moviment okupa i l'antiglobalització, associant-los en tot moment amb la kale borroka basca.[1] Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.[1] En altres casos, s'obstinà a vincular l'Esquerra independentista catalana amb l'Esquerra abertzale basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del barri de Gràcia de Barcelona de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la Policia Nacional espanyola. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.[2]
El 9 d'octubre de 2001, el Jutjat d'instrucció núm. 22 de Barcelona va admetre a tràmit, després que la rebutgés el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), una querella criminal presentada per setanta organitzacions (partits, sindicats i ONGs) en contra seva. L'acusió l'assenyalava com a responsable política dels danys i lesions ocasionats en els incidents de la manifestació antiglobalització contra el Banc Mundial, ja que es va identificar que els esvalotadors que provocaren destroses al carrer eren policies de paisà. L'acte va acabar amb vint-i-dos detinguts, setze dels quals van sortir en llibertat sense càrrecs i sis, amb càrrecs. La querella també acusava al sotsdelegat del Govern espanyol a Barcelona David Bonet, el comissari de la Brigada d'Informació del Cos Nacional de Policia espanyola Ángel Artregui, el comissari del grup operatiu de la Unitat d'Intervenció Policial del mateix cos, Silverio Blanco, i els antiavalots i agents de paisà que van intervenir en la manifestació.[3]
Abandonà el càrrec al capdavant de la delegació del govern espanyol l'agost de 2003, essent substituïda per Susanna Bouis Gutiérrez. El saldo repressiu durant els set anys de mandat pujava a més de 700 detencions. Tot i així, Federico Cabrero, ex-portaveu del Cos Nacional de Policia espanyola, va continuar sent el cap de seguretat de la Delegació del Govern, mentre que Eladio Jareño va a abandonar el càrrec de cap de premsa i va passar a programar dibuixos animats a TVE.[1]
Ministra d'Administracions Públiques
En les eleccions generals del 14 de març de 2004 va ser escollida diputada per la província de Barcelona al Congrés de Diputats en representació del Partit Popular. Dies després, va ser nomenada Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya essent la primera dona que ocupa aquest càrrec ministerial.
Mort
Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any 2006 (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El 5 de febrer de 2009 morí a Barcelona a causa d'aquesta mateixa malaltia.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fernàndez, pàgs. 165-167
- ↑ Fernàndez, David. «Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral». Vilaweb.cat, 26-08-2011. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «El jutge admet a tràmit la querella contra Valdecasas». LaXarxa.com, 09-11-2001. [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas, 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).
Bibliografia
- Fernàndez, David. Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. 1a edició. Barcelona: Virus editorial, 2006. ISBN 978-84-96044-80-7.
Enllaços externs
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Miguel Solans Soteras |
Delegada del Govern espanyol a Catalunya 1996 – 2003 |
Succeïda per: Susanna Bouis Gutiérrez |
| Precedida per: Javier Arenas Bocanegra |
Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya 2003 – 2004 |
Succeïda per: Jordi Sevilla Segura |