Jurament de Radulf Oriol: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Català usant HotCat
Línia 15: Línia 15:


[[Categoria:Primers testimonis de les llengües romàniques]]
[[Categoria:Primers testimonis de les llengües romàniques]]
[[Categoria:Català]]

Revisió del 11:10, 6 març 2014

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a La Terreta,[1] concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). És considerat el primer document escrit en català.[2][3]

Es tracta d'un pergamí que conté un text breu, escrit majoritàriament en un català molt arcaic i en alguns aspectes molt llatinitzat.[4] La mateixa persona que va localitzar les Homilies d'Organyà entre el 1904 i el 1908, Joaquim Miret i Sans, va trobar "documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió", segons Joan Antoni Rabella de l'IEC.[2]

El text

« «Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte [de Pallars Jussà], fill d'Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d'Areny [de Noguera] i d'Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré [segons les obligacions feudals] sense llogre, que no us en demanaré. Com ací és escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe [fidelitat] sense enganyar-vos, per Déu i pels seus sants». »
Arxiu de la Corona d'Aragó (Liber Feudorum Maior, Reial Cancelleria, pergamí Ramon Borrell, 119)[5]

Referències

  1. «Una exposició mostra a l’Ajuntament de Tremp els primers textos escrits en català». Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, 183, Gener 2014 [Consulta: 6 març 2014].
  2. 2,0 2,1 Mas, 2014.
  3. Rabella i Ribas, 2011.
  4. Rabella i Ribas, 2011, p. 723.
  5. Moran, 2001, p. 46.

Biografia