Corts d'Aragó: diferència entre les revisions

Corts d'Aragó
Cortes de Aragón, Cortz d'Aragón i Corts d'Aragó
Tipus
Tipus	Unicameral
Líders
President	José Ángel Biel Rivera, PAR; des del dia 2011
Estructura
Membres	67
Grups polítics	PSOE-Aragó, PP d'Aragó, PAR, CHA i IUA
Elecció
Sistema de votació	Representació proporcional
Última elecció	Eleccions a Corts d'Aragó de 2011
Lloc de reunió
	;
	Palau de l'Aljafería, C/ dels Diputats s/n, 50071, Saragossa.
Lloc web
	www.cortesaragon.es

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 00:35, 7 març 2014

Per a altres significats, vegeu «Corts del Regne d'Aragó».

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. També aproven els pressupostos, impulsen i controlen l'acció de la Diputació General d'Aragó i exerceixen les altres competències que els confereixen la Constitució, l'Estatut i les altres normes de l'ordenament jurídic. A més, designen als senadors que han de representar a la Comunitat autònoma en el Senat d'Espanya; exerceixen la iniciativa legislativa perquè les Corts Generals aprovin una Llei; poden exercitar la iniciativa de reforma de la Constitució Espanyola; ratifiquen els convenis i acords de cooperació en els quals la Comunitat Autònoma d'Aragó sigui part; interposen recursos d'inconstitucionalitat; trien el Justícia d'Aragó, a l'auditor general d'Aragó i trien o proposen el nomenament de càrrecs en altres organismes: consellers en el Consell Assessor de Ràdio Televisió Espanyola a Aragó, vocals en la Junta Electoral d'Aragó o consellers a les Caixes d'Estalvi de la Comunitat. Les modernes Corts d'Aragó es van reunir per primera vegada a Calatayud.

Les Corts medievals

Les Corts d'Aragó foren una institució del Regne d'Aragó que representà el poble en la vida política durant l'edat mitjana. Es desconeix l'origen de les Corts aragoneses, tot i que la historiografia clàssica, des Zurita els ha donat aquesta consideració a reunions parcials i esporàdiques celebrades amb anterioritat al segle XIII, especialment quan d'elles van succeir esdeveniments importants com les Corts de Borja de 1134 a fi de decidir sobre la successió d'Alfons el Bataller, les d'Osca de 1162,^[1] en les que es va informar de les disposicions Ramon Berenguer IV i les de Daroca el 1196 per rebre Pere el Gran per retre el jurament dels Furs i privilegis del regne.^[2]

Al segle XIII, durant regnat de Jaume el Conqueridor, com el final de la reconquesta va bolcar els esforços dels aragonesos en problemes interns, es van establir les bases de les assemblees dels segles posteriors.^[2]

El 1592 Felip II de Castella va convocar les Corts d'Aragó a Tarassona. Cap institució aragonesa no fou suprimida però foren remodelades a fons. A partir d'aquell moment el rei tingué el dret de nomenar virreis d'Aragó, encara que aquests no fossin aragonesos.^[2] La Generalitat d'Aragó va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilància del territori, i també li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. Encara més a partir d'aleshores la Corona va poder destituir al Justícia d'Aragó i la cort de justícia es va posar sota el control del monarca.^[2] Finalment, es van modificar encara d'altres aspectes del sistema legal aragonès, que va perdre així bona part de la seva independència i tradició constitucionalista. Van existir fins a 1707, quan Felip V les va suprimir amb els Decrets de Nova Planta, eliminant la independència de la corona d'Aragó i convertint les Corts de Castella a les Corts Generals integrant a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.

Repartiment de Diputats a les Corts d'Aragó (1983-2011)

Eleccions autonòmiques
Partit	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011
PSOE-Aragó	33	27	30	19	23	27	30	22
PP d'Aragó	18	13	17	27	28	22	23	30
PAR	13	19	17	14	10	8	9	7
CHA	-	-	-	2	5	9	4	4
IUA	1	2	3	5	1	1	1	4
UCD-CDS	1	6	-	-	-	-	-	-
Total	67	67	67	67	67	67	67	67

Vegeu també

Referències

↑ Post, Gaines. Studies in Medieval Legal Thought: Public Law And the State, 1100-1322 (en anglès). The Lawbook Exchange, 1964, p.71. ISBN 1584776927.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Cortes de Aragón» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 11 juliol 2011].

Enllaços externs

Corts d'Aragó

[1] Post, Gaines. Studies in Medieval Legal Thought: Public Law And the State, 1100-1322 (en anglès). The Lawbook Exchange, 1964, p.71. ISBN 1584776927.

[GEA-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Cortes de Aragón» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. [Consulta: 11 juliol 2011].

[1]

[2]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{polisèmia|Corts del Regne d'Aragó}}
 {{Infotaula legislatura
+| nom           = Corts d'Aragó
- | background_color =
+| coa_pic       = Aljaferia cortes.jpg
- | text_color =
+| coa_res       = 200px
- | nom = Corts d'Aragó
+| tipus_cambra  = Unicameral
- | nom_oficial =
+| lider1_tipus  = President
- | legislatura =
+| lider1        = [[José Ángel Biel Rivera]]
- | coa_pic = Aljaferia cortes.jpg
+| partit1      = [[PAR]]
- | coa_res = 200px
+| eleccio1 = [[2011]]
- | cambra_sessio =
+| membres         = 67
- | tipus_cambra = Unicameral
+| grups_politics1 = [[Partit Socialista Obrer Espanyol d'Aragó|PSOE-Aragó]], [[Partit Popular d'Aragó|PP d'Aragó]], [[Partido Aragonés|PAR]], [[Chunta Aragonesista|CHA]] i [[Esquerra Unida d'Aragó|IUA]]
+| sistema_votacio1 = [[Escrutini proporcional plurinominal|Representació proporcional]]
- | lider1_tipus = President
+| ultima_eleccio1  = [[Eleccions a Corts d'Aragó de 2011]]
- | lider1 = [[José Ángel Biel Rivera]]
+| lloc_reunio = [[Palau de l'Aljafería]], C/ dels Diputats s/n, 50071, [[Saragossa]].
- | partit1 = [[PAR]]
+| lloc_web = [http://www.cortesaragon.es www.cortesaragon.es]
- | eleccio1 = [[2011]]
- | membres = 67
- | estructura1 =
- | estructura1_res =
- | grups_politics1 = [[Partit Socialista Obrer Espanyol d'Aragó|PSOE-Aragó]], [[Partit Popular d'Aragó|PP d'Aragó]], [[Partido Aragonés|PAR]], [[Chunta Aragonesista|CHA]] i [[Esquerra Unida d'Aragó|IUA]]
-| comites1 =
- | sistema_votacio1 = [[Escrutini proporcional plurinominal|Representació proporcional]]
- | ultima_eleccio1 = [[Eleccions a Corts d'Aragó de 2011]]
- | lloc_reunio = [[Palau de l'Aljafería]], C/ dels Diputats s/n, 50071, [[Saragossa]].
- | lloc_web = [http://www.cortesaragon.es http://www.cortesaragon.es]
 }}
+Les '''Corts d'Aragó''' exerceixen la funció [[poder legislatiu|legislativa]] de la [[comunitat autònoma]] d'[[Aragó]], segons s'estableix en l'article 12 de l'[[Estatut d'Autonomia d'Aragó]]. També aproven els pressupostos, impulsen i controlen l'acció de la [[Diputació General d'Aragó]] i exerceixen les altres competències que els confereixen la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]], l'[[Estatut d'Autonomia d'Aragó|Estatut]] i les altres normes de l'ordenament jurídic. A més, designen als senadors que han de representar a la Comunitat autònoma en el [[Senat d'Espanya]]; exerceixen la iniciativa legislativa perquè les Corts Generals aprovin una Llei; poden exercitar la iniciativa de reforma de la Constitució Espanyola; ratifiquen els convenis i acords de cooperació en els quals la Comunitat Autònoma d'Aragó sigui part; interposen recursos d'inconstitucionalitat; trien el [[Justícia d'Aragó]], a l'auditor general d'Aragó i trien o proposen el nomenament de càrrecs en altres organismes: consellers en el Consell Assessor de Ràdio Televisió Espanyola a Aragó, vocals en la Junta Electoral d'Aragó o consellers a les Caixes d'Estalvi de la Comunitat. Les modernes Corts d'Aragó es van reunir per primera vegada a [[Calatayud]].
-Les '''Corts d'Aragó''' foren una institució de la [[Corona d'Aragó]] que representà el poble en la vida política durant l'[[edat mitjana]].
 ==Les Corts medievals==
-Es desconeix l'orígen de les Corts aragoneses, tot i que la historiografia clàssica, des [[Jerónimo Zurita y Castro|Zurita]] els ha donat aquesta consideració a reunions parcials i esporàdiques celebrades amb anterioritat al [[segle XIII]], especialment quan d'elles van succeir esdeveniments importants com les Corts de [[Borja (Aragó)|Borja]] de 1134 a fi de decidir sobre la successió d'[[Alfons el Bataller]], les d'[[Osca]] de [[1162]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Post |nom=Gaines |títol=Studies in Medieval Legal Thought: Public Law And the State, 1100-1322 |url=http://books.google.es/books?id=MGc6wZGAYawC&pg=PA71&dq=cortes+aragon+1162&hl=ca&sa=X&ei=L6UFUcv8CuHN0QXwi4CQDQ&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=cortes%20aragon%201162&f=false |llengua=anglès |editorial=The Lawbook Exchange |data=1964 |pàgines=p.71 |isbn=1584776927}}</ref> en les que es va informar de les disposicions [[Ramon Berenguer IV]] i les de Daroca el 1196 per rebre [[Pere el Gran]] per retre el jurament dels Furs i privilegis del regne.<ref name=GEA>{{citar web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4319#Punto_2_3 |títol=Cortes de Aragón |consulta=11/7/2011 |obra= |editor=Gran Enciclopedia Aragonesa |data= |llengua=castellà }}</ref>
+Les '''Corts d'Aragó foren una institució del [[Regne d'Aragó]] que representà el poble en la vida política durant l'[[edat mitjana]]. Es desconeix l'origen de les Corts aragoneses, tot i que la historiografia clàssica, des [[Jerónimo Zurita y Castro|Zurita]] els ha donat aquesta consideració a reunions parcials i esporàdiques celebrades amb anterioritat al [[segle XIII]], especialment quan d'elles van succeir esdeveniments importants com les Corts de [[Borja (Aragó)|Borja]] de 1134 a fi de decidir sobre la successió d'[[Alfons el Bataller]], les d'[[Osca]] de [[1162]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Post |nom=Gaines |títol=Studies in Medieval Legal Thought: Public Law And the State, 1100-1322 |url=http://books.google.es/books?id=MGc6wZGAYawC&pg=PA71&dq=cortes+aragon+1162&hl=ca&sa=X&ei=L6UFUcv8CuHN0QXwi4CQDQ&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=cortes%20aragon%201162&f=false |llengua=anglès |editorial=The Lawbook Exchange |data=1964 |pàgines=p.71 |isbn=1584776927}}</ref> en les que es va informar de les disposicions [[Ramon Berenguer IV]] i les de [[Daroca]] el 1196 per rebre [[Pere el Gran]] per retre el jurament dels Furs i privilegis del regne.<ref name=GEA>{{citar web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4319#Punto_2_3 |títol=Cortes de Aragón |consulta=11/7/2011 |obra=  Gran Enciclopedia Aragonesa | llengua=castellà }}</ref>
 Al segle XIII, durant regnat de [[Jaume el Conqueridor]], com el final de la reconquesta va bolcar els esforços dels aragonesos en problemes interns, es van establir les bases de les assemblees dels segles posteriors.<ref name=GEA/>
-El [[1592]] [[Felip II de Castella]] va convocar les '''Corts d'Aragó''' a [[Tarassona]]. Cap institució aragonesa no fou suprimida però foren remodelades a fons. A partir d'aquell moment el rei tingué el dret de nomenar virreis d'Aragó, encara que aquests no fossin aragonesos.<ref name=GEA/> La [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Generalitat d'Aragó]] va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilància del territori, i també li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. Encara més a partir d'aleshores la Corona va poder destituir al [[Justícia d'Aragó]] i la cort de justícia es va posar sota el control del monarca.<ref name=GEA/> Finalment, es van modificar encara d'altres aspectes del sistema legal aragonès, que va perdre així bona part de la seva independència i tradició constitucionalista. Van existir fins a [[1707]], quan [[Felip V d'Espanya|Felip V]] les va suprimir amb els [[Decrets de Nova Planta]], eliminant la independència de la corona d'Aragó i convertint les [[Corts de Castella]] a les [[Corts Generals]] integrant a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.
+El [[1592]] [[Felip II de Castella]] va convocar les Corts d'Aragó a [[Tarassona]]. Cap institució aragonesa no fou suprimida però foren remodelades a fons. A partir d'aquell moment el rei tingué el dret de nomenar virreis d'Aragó, encara que aquests no fossin aragonesos.<ref name=GEA/> La [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Generalitat d'Aragó]] va perdre part del control sobre els ingressos aragonesos i la vigilància del territori, i també li fou llevat el poder de convocar els representants de les ciutats. Encara més a partir d'aleshores la Corona va poder destituir al [[Justícia d'Aragó]] i la cort de justícia es va posar sota el control del monarca.<ref name=GEA/> Finalment, es van modificar encara d'altres aspectes del sistema legal aragonès, que va perdre així bona part de la seva independència i tradició constitucionalista. Van existir fins a [[1707]], quan [[Felip V d'Espanya|Felip V]] les va suprimir amb els [[Decrets de Nova Planta]], eliminant la independència de la corona d'Aragó i convertint les [[Corts de Castella]] a les [[Corts Generals]] integrant a les desaparegudes en una unificada basada en el model castellà.
-==Les Corts actuals==
-Les modernes Corts d'Aragó es van reunir per primera vegada a [[Calatayud]].
-En l'actualitat, les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la Comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'[[Estatut d'Autonomia d'Aragó]]. També aproven els pressupostos, impulsen i controlen l'acció de la [[Diputació General d'Aragó]] i exerceixen les altres competències que els confereixen la Constitució, l'Estatut i les altres normes de l'ordenament jurídic. A més, designen als senadors que han de representar a la Comunitat autònoma en el Senat; exerceixen la iniciativa legislativa perquè les Corts Generals aprovin una Llei; poden exercitar la iniciativa de reforma de la Constitució Espanyola; ratifiquen els convenis i acords de cooperació en els quals la Comunitat Autònoma d'Aragó sigui part; interposen recursos d'inconstitucionalitat; trien el [[Justícia d'Aragó]], a l'auditor general d'Aragó i trien o proposen el nomenament de càrrecs en altres organismes: consellers en el Consell Assessor de Ràdio Televisió Espanyola a Aragó, vocals en la Junta Electoral d'Aragó o consellers a les Caixes d'Estalvi de la Comunitat.
-== Repartiment de Diputats a les Corts d'Aragó ([[1983]]-[[2011]]) ==
+== Repartiment de Diputats a les Corts d'Aragó (1983-2011) ==
 <center>
 {| class="wikitable"
 |-
-| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>'''Eleccions autonòmiques'''</center>
+| colspan="9" width="600px" bgcolor="#C0C0C0" |<center>Eleccions autonòmiques</center>
 |- bgcolor="#D8D8D8"
-| '''Partit'''
+| Partit
-| align="right" | '''1983'''
+| align="right" | 1983
-| align="right" | '''1987'''
+| align="right" | 1987
-| align="right" | '''1991'''
+| align="right" | 1991
-| align="right" | '''1995'''
+| align="right" | 1995
-| align="right" | '''1999'''
+| align="right" | 1999
-| align="right" | '''2003'''
+| align="right" | 2003
-| align="right" | '''2007'''
+| align="right" | 2007
-| align="right" | '''2011'''
+| align="right" | 2011
 |-
-| bgcolor="#FF6347" | '''[[Partit Socialista Obrer Espanyol d'Aragó|PSOE-Aragó]]'''
+| bgcolor="#FF6347" | [[Partit Socialista Obrer Espanyol d'Aragó|PSOE-Aragó]]
 | bgcolor="#FF6347" align="right" | 33
 | bgcolor="#FF6347" align="right" | 27
@@ Línia 66: / Línia 51: @@
 | bgcolor="#FF6347" align="right" | 22
 |-
-| bgcolor="#87CEFA" | '''[[Partit Popular d'Aragó|PP d'Aragó]]'''
+| bgcolor="#87CEFA" | [[Partit Popular d'Aragó|PP d'Aragó]]
 | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 18
 | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 13
@@ Línia 76: / Línia 61: @@
 | bgcolor="#87CEFA" align="right" | 30
 |-
-| bgcolor="#FFCC66" | '''[[Partido Aragonés|PAR]]'''
+| bgcolor="#FFCC66" | [[Partido Aragonés|PAR]]
 | bgcolor="#FFCC66" align="right" | 13
 | bgcolor="#FFCC66" align="right" | 19
@@ Línia 86: / Línia 71: @@
 | bgcolor="#FFCC66" align="right" | 7
 |-
-| bgcolor="#99CC66" | '''[[Chunta Aragonesista|CHA]]'''
+| bgcolor="#99CC66" | [[Chunta Aragonesista|CHA]]
 | bgcolor="#99CC66" align="right" | -
 | bgcolor="#99CC66" align="right" | -
@@ Línia 96: / Línia 81: @@
 | bgcolor="#99CC66" align="right" | 4
 |-
-| bgcolor="#FF9999" | '''[[Esquerra Unida d'Aragó|IUA]]'''
+| bgcolor="#FF9999" | [[Esquerra Unida d'Aragó|IUA]]
 | bgcolor="#FF9999" align="right" | 1
 | bgcolor="#FF9999" align="right" | 2
@@ Línia 106: / Línia 91: @@
 | bgcolor="#FF9999" align="right" | 4
 |-
-| bgcolor="#7CFC00" | '''[[Centre Democràtic i Social|UCD-CDS]]'''
+| bgcolor="#7CFC00" | [[Centre Democràtic i Social|UCD-CDS]]
 | bgcolor="#7CFC00" align="right" | 1
 | bgcolor="#7CFC00" align="right" | 6
@@ Línia 116: / Línia 101: @@
 | bgcolor="#7CFC00" align="right" | -
 |- bgcolor="#EEEEEE"
-| '''''Total'''''
+| Total
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
-| align="right" | '''''67'''''
+| align="right" | 67
 |}
 </center>
@@ Línia 136: / Línia 121: @@
 * [[Eleccions a Corts d'Aragó de 2007]]
 * [[Eleccions a Corts d'Aragó de 2011]]
+* [[Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982)]]
 ==Referències==
-{{Referències}}
+{{Referències|2}}
 == Enllaços externs ==
 * [http://www.cortesaragon.es Corts d'Aragó]
 {{ORDENA:Corts D'Arago}}
 [[Categoria:Entitats d'Aragó]]
-[[Categoria:Institucions del Regne d'Aragó]]
 [[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya]]