Luis González Bravo: diferència entre les revisions
m Corregit: el -> l'[[estat |
|||
| Línia 33: | Línia 33: | ||
Va estudiar lleis a [[Alcalá de Henares]]. Militant del [[Partit Progressista]] durant la Regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]] va participar en la Milícia Nacional, va ser [[Diputat]] per Cadis en [[1841]], adquirint més temprança i moderació, el que li va permetre amb el suport de [[Ramón María Narváez y Campos|Narváez]] ser nomenat [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres]] des del [[5 de desembre]] de [[1843]] al [[3 de maig]] de [[1844]]. |
Va estudiar lleis a [[Alcalá de Henares]]. Militant del [[Partit Progressista]] durant la Regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]] va participar en la Milícia Nacional, va ser [[Diputat]] per Cadis en [[1841]], adquirint més temprança i moderació, el que li va permetre amb el suport de [[Ramón María Narváez y Campos|Narváez]] ser nomenat [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres]] des del [[5 de desembre]] de [[1843]] al [[3 de maig]] de [[1844]]. |
||
Va treballar per a Narváez dissolent la Milícia Nacional, va declarar |
Va treballar per a Narváez dissolent la Milícia Nacional, va declarar l'[[estat de setge]], va dissoldre els ajuntaments, va imposar la [[censura]] a la premsa i va acusar Olozaga de tractar d'intrigar contra la futura reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] quan era President del Consell. També va crear la [[Guàrdia Civil]]. La seva caiguda del govern el va dur com a [[diplomàtic]] a [[Lisboa]]. Després del seu retorn a Espanya i davant les seves diatribes contra els propis companys que li havien donat suport, va fugir durant la revolució de [[1854]] tement per la seva vida. |
||
Ja en [[1864]] va ser nomenat [[Ministre]] de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels [[Nit de Sant Daniel|successos de la nit de San Daniel]], havent de dimitir en [[1865]] per a tornar novament l'any següent com a Ministre de la Governació i el [[1868]] altre cop com a President del Consell. La seva actuació visceral va ser un més dels elements que van deslligar la [[revolució de 1868]] que va donar pas al [[Sexenni Democràtic]] i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Biàrritz i es va unir als [[carlisme|carlins]]. També va ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]]. |
Ja en [[1864]] va ser nomenat [[Ministre]] de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels [[Nit de Sant Daniel|successos de la nit de San Daniel]], havent de dimitir en [[1865]] per a tornar novament l'any següent com a Ministre de la Governació i el [[1868]] altre cop com a President del Consell. La seva actuació visceral va ser un més dels elements que van deslligar la [[revolució de 1868]] que va donar pas al [[Sexenni Democràtic]] i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Biàrritz i es va unir als [[carlisme|carlins]]. També va ser membre de la [[Reial Acadèmia Espanyola]]. |
||
Revisió del 13:45, 8 març 2014
  | |
| Nom original | (es) Luis González Brabo y López de Arjona |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 8 juliol 1811 Cadis (Espanya) |
| Mort | 1r setembre 1871 (60 anys) Biarritz (França) |
 President del Consell de Ministres d'Espanya | |
| 23 abril 1868 – 19 setembre 1868 ← Ramón María Narváez y Campos – José Gutiérrez de la Concha → | |
| Ambaixador d'Espanya al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda | |
| 1857 – | |
| Ambaixador d'Espanya a Portugal | |
| 1844 – | |
| President del Consell de Ministres d'Espanya | |
| 5 desembre 1843 – 3 maig 1844 ← Salustiano de Olózaga Almandoz – Ramón María Narváez y Campos → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | periodista, advocat, diplomàtic, polític |
| Partit | Partit Progressista |
| Membre de | |
Premis | |
 | |
Luis González Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Biàrritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i polític espanyol.
Biografia
Va estudiar lleis a Alcalá de Henares. Militant del Partit Progressista durant la Regència de Maria Cristina de Borbó va participar en la Milícia Nacional, va ser Diputat per Cadis en 1841, adquirint més temprança i moderació, el que li va permetre amb el suport de Narváez ser nomenat President del Consell de Ministres des del 5 de desembre de 1843 al 3 de maig de 1844.
Va treballar per a Narváez dissolent la Milícia Nacional, va declarar l'estat de setge, va dissoldre els ajuntaments, va imposar la censura a la premsa i va acusar Olozaga de tractar d'intrigar contra la futura reina Isabel II quan era President del Consell. També va crear la Guàrdia Civil. La seva caiguda del govern el va dur com a diplomàtic a Lisboa. Després del seu retorn a Espanya i davant les seves diatribes contra els propis companys que li havien donat suport, va fugir durant la revolució de 1854 tement per la seva vida.
Ja en 1864 va ser nomenat Ministre de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels successos de la nit de San Daniel, havent de dimitir en 1865 per a tornar novament l'any següent com a Ministre de la Governació i el 1868 altre cop com a President del Consell. La seva actuació visceral va ser un més dels elements que van deslligar la revolució de 1868 que va donar pas al Sexenni Democràtic i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Biàrritz i es va unir als carlins. També va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola.
| Precedit per: Salustiano Olózaga |
President del Govern Espanyol 1843–1844 |
Succeït per: Ramón María Narváez y Campos |
| Precedit per: Ramón María Narváez y Campos |
President del Govern Espanyol 1868 |
Succeït per: José Gutiérrez de la Concha |