Jurament de Radulf Oriol: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiqueta: Edita des de mòbil
Línia 9: Línia 9:
{{Referències|2}}
{{Referències|2}}


== Biografia ==
== Bibliografia ==
*{{ref-publicació |cognom=Mas |nom=Agustí |enllaçautor= |coautors= |article=Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català |url=http://www.nuvol.com/noticies/les-homilies-dorganya-no-son-el-text-mes-antic-en-catala/ |format=digital |llengua= |consulta= 6 març 2014|publicació=Núvol |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data=4 març 2014 }}
*{{ref-publicació |cognom=Mas |nom=Agustí |enllaçautor= |coautors= |article=Les Homilies d’Organyà no són el text més antic en català |url=http://www.nuvol.com/noticies/les-homilies-dorganya-no-son-el-text-mes-antic-en-catala/ |format=digital |llengua= |consulta= 6 març 2014|publicació=Núvol |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data=4 març 2014 }}
*{{Ref-llibre |cognom=Moran |nom=Josep |autor= |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol= |editor=Joan Anton Rabella |títol=Primers textos de la llengua catalana. Volum 1 de Clàssics catalans |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial=Proa |lloc= |data=2001 |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn=9788484371564}}
*{{Ref-llibre |cognom=Moran |nom=Josep |autor= |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol= |editor=Joan Anton Rabella |títol=Primers textos de la llengua catalana. Volum 1 de Clàssics catalans |url= |format= |consulta= |llengua= |volum= |edició= |editorial=Proa |lloc= |data=2001 |mes= |any= |pàgina= |pàgines= |col·lecció= |isbn=9788484371564}}

Revisió del 12:02, 10 març 2014

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a La Terreta,[1] concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça). És considerat el primer document escrit en català.[2][3][4]

Es tracta d'un pergamí que conté un text breu, escrit majoritàriament en un català molt arcaic i en alguns aspectes molt llatinitzat.[5] La mateixa persona que va localitzar les Homilies d'Organyà entre el 1904 i el 1908, Joaquim Miret i Sans, va trobar "documents tan importants o més però en canvi, aquells no van tenir tanta difusió", segons Joan Antoni Rabella de l'IEC.[2]

El text

« Juro ego, Radolf Oriol, filiun Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si Giriperto meum seniore menus venerit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de mandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te (n)ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis. Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte [de Pallars Jussà], fill d'Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d'Areny [de Noguera] i d'Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré [segons les obligacions feudals] sense llogre, que no us en demanaré. Com ací és escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe [fidelitat] sense enganyar-vos, per Déu i pels seus sants. »
Arxiu de la Corona d'Aragó (Liber Feudorum Maior, Reial Cancelleria, pergamí Ramon Borrell, 119)[6]

Referències

  1. «Una exposició mostra a l'Ajuntament de Tremp els primers textos escrits en català». Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, 183, Gener 2014 [Consulta: 6 març 2014].
  2. 2,0 2,1 Mas, 2014.
  3. Rabella i Ribas, 2011.
  4. «Una exposició divulga els primers textos escrits en català i els reivindica com a valor patrimonial». El Punt Avui, 29-01-2014 [Consulta: 6 març 2014].
  5. Rabella i Ribas, 2011, p. 723.
  6. Moran, 2001, p. 46.

Bibliografia