Avellana: diferència entre les revisions
m Robot endreça categories |
|||
| Línia 51: | Línia 51: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Enllaços externs == |
|||
{{Projectes germans|q=Avellana|commonscat=Nuts|viquiespècies=Corylus avellana}} |
|||
{{Viquidites|Avellana}} |
|||
{{Commonscat|Nuts}} |
|||
{{Viquidites|Avellana}} |
|||
{{Viquiespècies|Corylus avellana}} |
|||
[[Categoria:Betulàcies]] |
[[Categoria:Betulàcies]] |
||
Revisió del 20:13, 10 març 2014
_-_whole_with_kernels.jpg)  | |
| Avellana | |
|---|---|
| Energia | kJ |
| Valor calòric | kcal |
| Proteïnes | g |
| Glúcids | 10 g |
| Lípids | 62 g |
| Vitamina B₁ | mg |
| Vitamina B₂ | mg |
| Vitamina B₆ | mg |
| Vitamina C | 1 mg |
| Vitamina PP | 1,1 mg |
| Provitamina A | mg |
| Ferro | mg |
| Calci | 145 mg |
| Magnesi | mg |
| Fòsfor | mg |
| Potassi | 630 mg |
| Sodi | mg |
| Fibres | 7 g |
| Aigua | g |
| Font: | |
L'avellana és una nou comestible, fruit de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'allotja la llavor. La closca fibrosa s'asseca durant la maduració.
Nutrició
Té un alt valor nutricional: 16% de proteïnes i 62% d'olis insaturats. A més, conté significatius nivells de tiamina, niacina i alt nivells de calci, fòsfor i potassi.
Gastronomia
El nucli de la llavor és comestible, usant-se tant en cru com cuinat (sencer o trinxat). La pell fina fosca que recobreix la llavor pot tenir un gust amarg pel que a vegades es retira per al consum. Les avellanes estan molt integrades als hàbits quotidians alimentaris durant tot l'any[1] i se solen menjar crues, torrades, fregides o salades.[1] S'utilitzen amb profusió a pastissos,[1] picades, salses,[1] gelats[1] i en confiteria, garrapinyades o barrejades amb xocolata. Tambés es poden usar per a fer oli alimentari.
Als Països Catalans s'utilitzen per a millorar plats salats per mitjà de picades o bé amb salses, que de vegades utilitzen altrament les ametlles, o bé s'utilitza una barreja d'ambdós fruits secs, depenent sobretot del gust del cuiner. És el cas, per exemple, de la salsa mossona, salsa de nadal, romesco, balandra, xató, salvitxada, etc.
També s'usen per a fer dolços, com per exemple, torró, panellets, carquinyolis, menjar blanc, etc. Es poden afegir a cremes de cacau, com la nocilla, emprar per decorar pastissos i galetes, trinxades per a arrebossar (tant dolç com salat) o afegir un toc cruixent a una recepta, etc. A algunes comarques de Catalunya s'utilitzen per a fer orxata.
A Àustria, en especial a Viena, les avellanes trinxades són un dels principals ingredients d'un producte que es diu tort.
Producció i comercialització
A Catalunya són especialment conegudes l'avellana de la Selva i la de Reus, comarques d'alta producció d'avellanes de gran qualitat. L'avellana de Reus, a més, gaudeix d'una Denominació d'Origen Protegida (DOP).[2]
L'avellana de Reus sol ser de la varietat negreta, però a més pot ser pauetet, gironella, morella o culplana. Es comercialitzen crues amb closca, en gra o torrades.[2] L'avellana de la Selva també sol ser de varietat negreta, però es comercialitzen gairebé exclusivament amb closca.[1]
També es produeix en quantitats comercials a altres indrets del sud d'Europa i al nord-oest dels Estats Units.
Cultura popular
- A l'antiguitat se li van donar nombroses virtuts màgiques, una de les quals era la de conferir la fertilitat.
- El grup de rock català Els Pets va fer la cançó Menja avellanes[3] que va sortir al seu disc Fruits sex (1992) i al recopilatori Vine a la festa (1995)
Vegeu també
- Fruita seca: ametlla, pinyons, nou, etc.
Enllaços externs
- Avellana de la Selva a la Gastroteca de Catalunya
- Avellana de Reus a la Gastroteca de Catalunya
