Edil romà: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un -> a un control
m Corregit: es -> és improbable
Línia 38: Línia 38:
El 45 aC Juli Cèsar causà cause dos edils curuls i foren escollits quatre edils plebeus; i a partir de llavors, com a mínim fins que l'ofici mantingué la seva importància foren escollits sis edils anualment. Els dos nous edils plebeus foren anomenats ''Cereales'', i els seu deure era vetllar per l'abastiment de gra. Tot i que el seu ofici podria no haver sigut de gran importància després de la institució del [[prefecte de l'annona]] per August, no hi ha dubte que si existiren durant diversos segles i com a mínim fins al temps de [[Gordià]].
El 45 aC Juli Cèsar causà cause dos edils curuls i foren escollits quatre edils plebeus; i a partir de llavors, com a mínim fins que l'ofici mantingué la seva importància foren escollits sis edils anualment. Els dos nous edils plebeus foren anomenats ''Cereales'', i els seu deure era vetllar per l'abastiment de gra. Tot i que el seu ofici podria no haver sigut de gran importància després de la institució del [[prefecte de l'annona]] per August, no hi ha dubte que si existiren durant diversos segles i com a mínim fins al temps de [[Gordià]].


Els edils pertanyien a la classe dels magistrats menors. Dionisi constata que els edils eren escollits pels comicis curiats (IX 43);peró això es improbable.
Els edils pertanyien a la classe dels magistrats menors. Dionisi constata que els edils eren escollits pels comicis curiats (IX 43);peró això és improbable.
Els edils plebeus eren escollits entre els [[comicis centuriats]] però més tard entre els comicis tribunats (Dionys. VI 90 IX 43.49; Livi II 56, 57),
Els edils plebeus eren escollits entre els [[comicis centuriats]] però més tard entre els comicis tribunats (Dionys. VI 90 IX 43.49; Livi II 56, 57),
aquests comicis curiats els edils cuuruls també eren escollits en aquella època (Plutarc, Marius, 5), però sembla que hi havia votacions separades
aquests comicis curiats els edils cuuruls també eren escollits en aquella època (Plutarc, Marius, 5), però sembla que hi havia votacions separades

Revisió del 20:20, 10 març 2014

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

L'edil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana. Actualment es diu de vegades edils als regidors dels ajuntaments. Els primers (aediles) eren els guàrdies dels edificis oficials. El càrrec d'edil de la plebs (aediles plebei), plebeus, va sorgir poc després de l'establiment del càrrec de tribú de la plebs. En un principi eren dos més tard quatre: dos edils plebeus i dos edils curuls (vers el 365 aC); i finalment sis (dos edils més d'extracció plebea instituïts per Juli Cèsar). Era una magistratura romana menor encarregada de qüestions de repartiment de gra i manteniment de les construccions (carrers, edificis...) i l'ordre públic i moral.

Els edils, com els tribuns, també eren dos. Les seves funcions no són prou conegudes, i sembla que van sorgir inicialment com ajudants del tribuns de la plebs per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una multa. Probablement les seves funcions van derivar cap a un control (encarregats) dels mercats. Tanmateix sembla que foren els encarregats d'organitzar els Jocs Plebeus (Ludi plebeii).

Vers el 365 aC els edils foren reconeguts com a magistrats oficials pel senat (Lex Furia de aedilibus) i es va introduir l'edil curul, magistratura formada per una parella d'edils (edils curuls, aediles curuli), patricis, amb la funció d'organitzar els Ludi Romani (Jocs Romans).

Tots quatre edils eren elegits pels comicis tribunats (Comitia tributa).

A partir del segle III aC i fins al segle II la seva funció va esdevenir més important assumint noves tasques: la cura dels temples i el manteniment dels edificis públics. Al segle II el subministrament d'aigua i de menjar a Roma estava dins les seves funcions i també feien les funcions de jutges mercantils pels afers conflictius del comerç.

Després de la Lex Vibia annalis (180), es va establir una edat mínima de 37 anys pel càrrec. Al segle següent es va imposar la necessitat d'haver passat primer per la qüestura. Juli Cèsar va afegir dos nous edils, amb l'encàrrec exclusiu del proveïment de menjar a Roma i va establir que el que hagués estat edil podia ser elegit pretor.

Les seves funcions sota l'imperi van perdre importància i algunes funcions foren assumides per altres magistrats; el prefecte del pretori va rebre l'encàrrec de garantir el subministrament de menjar a Roma.

Són coneguts els noms de molts edils de les ciutats romanes, entre els quals les dels Països Catalans, a través de les inscripcions honorífiques o funeràries.

Origen

El nom d'aquests funcionaris deriva de que es feien càrrec del temple (aedes) de Ceres. Els edils eren originàriament dos i s'anomenaven edils plebeus (aediles plebeii) i s'escollien entre la plebs, i la institució de l'ofici data del mateix temps que els tribuns de la plebs (494 aC). Sembla que els seus deures al principi eren merament ministerials; eren els assistents dels tribuns en aquelles matèries que aquests els hi confiaven entre les que s'enumeren l'audiència de causes de petita importància. En un període primerenc després de la seva institució (446 aC), eren encarregats de la custòdia dels senatconsults que els cònsols havien suprimit o alterat arbitràriament fins llavors.[1] Eren també els custodis dels plebiscits. Altres funcions foren gradualment assignades i no és fàcil distingir sempre els seu deures d'aquelles que eren assignades als censors; ni distingir-les d'aquelles que eren assignades als edils plebeus o curuls. Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la cúria... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (aedes vitiosae, ruinosae) fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'administració pública. D'acord a Frontí (Frontinus), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .[2] La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del clavegueram. Tenien l'atribució de distribuir gra entre la plebs, el quals era distribuït de vegades de forma gratuïta, o altres cops a una taxa barata; tanmateix aquesta distribució del gra a Roma no s'hauria de confondre amb el deure d'obtenir-lo o procurar-ne el proveïment exterior, que era deure de cònsols, qüestors i pretors i alguns cops per un magistrat extraordinari, com el prefecte de l'annona. Els edils havien d'observar que els terrenys públics no eren usats de forma impròpia, i que els terrenys de pastura de l'estat no eren usats impròpiament; i tenien el poder de castigar amb multes qualsevol acte il·legal en aquest aspecte. Les multes s'usaven per a pavimentar les carreteres i en altres propòsits públics. Tenien la superintendència general sobre la compravenda, i, conseqüentment la supervisió dels mercats de coses exposades a la venda, com els esclaus, i dels pesos i mesures: per questa banda del seu deure deriva el nom amb el que són esmentats pels escriptors grecs (a*o*ra*ómoi) Era de la seva competència vigilar que no s'introduïen ritus de nous deus a la ciutat, tenir cura de l'observança de les cerimònies religioses, i la celebració de les antigues festes i festivals. La superintendència general de la policia comprenia el deure de preservar l'ordre públic, la decència, i la inspecció dels banys, dels bordells i de les prostitutes. Els edils disposaven de diversos subalterns com els praecones, scribae i viatores.

Els edils curuls, que també eren dos, eren originalment escollits exclusivament entre els patricis, més tard alternativament entre patricis i plebeus i finalment indistintament entre ambdós [3] L'ofici dels edils curuls fou instituït el 365 aC i, d'acord a Livi, en ocasió dels plebeus edils plebeus refusaren consistir la celebració dels jocs màxims (ludi maximi) durant quatre dies en comptes de tres en els que s'havia de realitzar un senatusconsultum, pel que foren escollits dos edils entre els patricis. Des d'aquell moment quatre edils, dos plebeus i dos curuls, s'escollien anualment.[4] Els honors distintius dels edils curuls eren la sella curul, de la que deriva el seu nom, la toga pretexta, precedència en els discursos davant del senat, i el ius imaginum.[5] Només els edils curuls tenien el ius edicendi, o el poder de promulgar edictes;[6] però les regles sobre els seus edictes servien com a guia per a tots el edils. Els edictes dels edils curuls es fonamentaven en la seva autoritat com a superintendents dels mercats, i sobre la compravenda en general. Consistentment, els seus edictes tenien principalment o exclusivament referència a les regles co de compra i contracter s per bargin i venda. Una gran part de les provisions dels edictes dels edils feien referència a la compravenda d'esclaus. Les persones tant plebees com curuls eren sacrosantes. [7]

Sembla que després del nomenament dels edils curuls, les funcions originalment exerides pels edils plebeus eren exercides amb poques excepcions, per tot tots els edils indiferentment. Durant els cinc dies després de ser escollits o d'assumir el càrrec se'ls requeria to determine by lot, o per acord entre ells mateixos, quines parts de les ciutats s'havien de fer càrrec sota la seva superintendència; i cada edil havia de tenir cura solament de la neteja i pavimentació dels carrers del seu districte [8]

En la superintendència dels festivals públics i solemnitats, hi havia més distinció entre els dos tipus de edils. Diverses d'aquests festivals, com el de Flora [9] i Ceres, eren supervisats pels dos tipus d'edils de forma indiferent; però els jocs plebeus (plebeii ludi) estaven sota la superintendència dels edils plebeus,[10] qui tenien un subsidi de moneda per aquest propòsit; i les multes que recaptaven els pecuarii, i altres, semblaven ser apropiades a aquest efecte entre altres propòsits [11] La celebració dels ludi magni o Romani, dels Ludi acenici, i els Ludi Megalesii o Megalenses, pertanyien especialment als edils curuls Livi XXXI 50 i era en tals ocasions que incorrien en una despesa prodigiosa, amb la intenció de complaure la gent i assegurant els seus vots en futures eleccions. Aquesta despesa extravagant dels edils emergí després del final de la Segona Guerra Púnica i s'incrementà amb les oportunitats en que els individus tenien d'enriquir-se després que l'exèrcit romà ocupés la Grècia, Àfrica i Hispània. Fins i tot la prodigalitat dels emperadors sobrepassat amb escreix el que un sol edil curul sota la república; com Gai Juli Cèsar [12] més tard dictador, Publi Corneli Lèntul Espinter, i, per sobre de tots, Marc Emili Escaure, la despesa del que es limitava al simple espectacle, sinó que comprenia despesa pública com la reparació de les muralles, drassanes, portals i aqüeductes. [13]

El 45 aC Juli Cèsar causà cause dos edils curuls i foren escollits quatre edils plebeus; i a partir de llavors, com a mínim fins que l'ofici mantingué la seva importància foren escollits sis edils anualment. Els dos nous edils plebeus foren anomenats Cereales, i els seu deure era vetllar per l'abastiment de gra. Tot i que el seu ofici podria no haver sigut de gran importància després de la institució del prefecte de l'annona per August, no hi ha dubte que si existiren durant diversos segles i com a mínim fins al temps de Gordià.

Els edils pertanyien a la classe dels magistrats menors. Dionisi constata que els edils eren escollits pels comicis curiats (IX 43);peró això és improbable. Els edils plebeus eren escollits entre els comicis centuriats però més tard entre els comicis tribunats (Dionys. VI 90 IX 43.49; Livi II 56, 57), aquests comicis curiats els edils cuuruls també eren escollits en aquella època (Plutarc, Marius, 5), però sembla que hi havia votacions separades pels edils curuls i plebeus, i que els edils curuls s'escollien primer. Sembla que abans de la llei lex annalis un ciutadà de roma major de vint-i-set anys podia ser candidat per qualsevol ofici. Aquesta lex annalis, que fou aprovada a instància del tribú L Villius Tappulus el 180 aC, fixà l'edat en que es podien presentar (Livi, XL 44) El passatge de Livi no menciona quines erenaquestes edats fixades per la llei; però per altres fonts romanes que l'edat fixada per a ser edil era de trenta-sis anys. Aquesta, com a mínim, era l'edat en que un home podia ser candidat per a edil curul, i no sembla que hi hagués diferències per a ser edil plebeu. En temps de Ciceró, els edils s'escollien sovinet el juliol, el lloc usual d'elecció era el Camp de Mart, i el magistrat que presidia l'elecció era un cònsol.

Els edils existiren sota els emperadors, però els seus poders foren gradualment minvats, i les seves funcions exercides per nous oficials creats pels emperadors. Després de la batalla d'Accium, August appointed a prefectus urbi, qui exercia de policia general, el qual havia estat originalment un dels deures dels edils. August també prengué als edils o ho exercií ell mateix, l'ofici de la superintendència dels ritus eligiosos, i el banishing de la ciutat de les cerimònies foranes, també assumí la superintendència dels temples, i possiblement desproveí els edils de les seves funcios originals. Això serveix per explicar que Dió Cassi (Lv. 24) that no ones was willing exercir un caàrrec contemplatiu, i august was llavors reduced to the necessitu of compelling persons to take it: persones accordingly escullides by lot, out of thiose who had served the offic o questor i tribú; i així es féu des de llavors. L'última menció del edils correspon a Agrippa, qui voluntariament assumí el càrrec i reparà tots els edificis públics i les arreteres assumint-ne el cost, sense usar diners de l'erari (tresor de Roma) Dió Cassi, XliX, 43; Plini HN XXXVI 15). El càrrec d'edil tingué tanmatix perdé el seu caràcter veritable en aquell temps. Agrippa havia estat cònsol abans d'acceptar l'ofici d'edil i la seva magnificient despesa en aquest càrrec nominal fou el final de l'esplendor dels edils. August appointed els edils curuls especialment a la tasca d'apagar focs, i creaà un cos de sis-cents esclaus al seu comandament; però el praefecti vigilum més tard desenvoluparia questa tasca. D'aquesta manera els curatores viarum foren appointed per ell per a la superintendència de les carreters prop de la ciutat, i els quatoviri per a la superintendpencia dels carrers de Roma. Els curatores operum publicorum i els curatores avei Tiberis , també appoited per August, stripped th edils dels pocs deures que els feien honorables. Perderen també la superintendència dels wells of springs, i dels aqüeductes.[14] Retingueren, sota els primers emperadors, un tipus de policia, amb el propòsit de reprimir el llibertinatge i el desordre: així els banys, restaurants i bordells foren subjectes a la seva inspecció, i el registre de les prostitutes fou encara entre els seus deures (Tàcit, Annal. II 85).

Les colònies i els municipis del darrer període també tenien edils, amb nombres i funcions variables segons el lloc. Sembla tanmateix que els seu poders i funcions, eren semblants als de Roma. Eren escollits anualment (De Adil. Col Otto. LOips. 1732)

Notes

  1. Livi, III. 55
  2. Sext Juli Frontí, De Aqueduct. Rom. lib. II
  3. Livi. VII. 1
  4. Livi, VI 42
  5. Ciceró, Verr. v. 14
  6. Gaius, I 6
  7. Livi, III 55
  8. Tabul. Heracl. ed. Mazoch
  9. Ciceró Verr. v. 14; Ovidi. Fast. v. 278
  10. Livi, XXXI, 50
  11. Livi. X:23; XXVII 6; Ovidi, Fast. v. 278&c
  12. Plutarc, Caesar, 5
  13. Ciceró, de Off. II 17 ; Plini, Historia Naturalis XXXIII 3 XXXVI 15
  14. Frontinus II, De Aquaeductibus
Magistratures romanes
Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat
Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir