Escurçana: diferència entre les revisions
m Paràmetre innecessari |
m Gramàtica |
||
Línia 40: | Línia 40: | ||
== Gastronomia== |
== Gastronomia== |
||
Com altres [[rajada|rajades]] l'escurçana és un dels pocs peixos que |
Com altres [[rajada|rajades]] l'escurçana és un dels pocs peixos que té més bon gust si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perque el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullint per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores es treu la pell i es talla a trossos.<ref>[http://www.kochmix.de/rezept-fische-info-teil-10-29511-2.html Rezept Fische Info Teil 10 Fisch, Salzwasser] {{de}}</ref> |
||
Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb [[vinagre]] i sal o amb suc de [[llimona]] per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o [[oli d'oliva]]. Se serveix amb trossos prims de llimona i [[julivert]]. A Portugal es menja fregida. |
Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb [[vinagre]] i sal o amb suc de [[llimona]] per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o [[oli d'oliva]]. Se serveix amb trossos prims de llimona i [[julivert]]. A Portugal es menja fregida. |
Revisió del 13:48, 12 març 2014
Dasyatis pastinaca | |
---|---|
Exemplar fotografiat a la mar Negra | |
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 161453 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Chondrichthyes |
Ordre | Myliobatiformes |
Família | Dasyatidae |
Gènere | Dasyatis |
Espècie | Dasyatis pastinaca Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina (Dasyatis pastinaca) és un peix de la classe dels condrictis, de l'ordre dels myliobatiformes.
Descripció
- Té forma plana i romboïdal.
- Ulls en posició dorsal.
- Boca en posició ventral.
- Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic que només fa servir com a mecanisme de defensa.
Espècies semblants
Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.
Gastronomia
Com altres rajades l'escurçana és un dels pocs peixos que té més bon gust si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perque el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullint per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores es treu la pell i es talla a trossos.[1]
Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Se serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.
El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment el fetge, havent adquirit mala fama, ja no es troba gaire com a plat. A França es preparàven els "beignets de foie de raie" i el "foie de raie en croute", i a Anglaterra el "poached skate liver on toast".[2]
És un peix apreciat a Alemanya, l'Estat francès i Anglaterra. Als Països Catalans es menja més rarament. L'escurçana és sovint un dels ingredients de la sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.
Vegeu també
Bibliografia
- Baino, R., Serena, F., Ragonese, S., Rey, J. i Rinelli P., 2001. Catch composition and abundance of Elasmobranchs based on the MEDITS program. Rapp. Comm. int. Mer Mèdit 36: 234. (anglès)
- Bilecenoglu, M., Taskavak, E., Mater S. i Kaya, M., 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa 113: 1-194. (anglès)
- Bini G., 1967. Atlante dei pesci delle coste italiane: Leptocardi, Ciclostomi, Selaci. Mondo Sommerso, Milà. (italià)
- Capapé, C., Diop, M., N’dao, M. i Ben Brahim, R., 1996. Observations biologiques comparees entre quelques especes de selaciens des cotes Tunisiennes (Mediterranee centrale) et de la region de Dakar-Ouakam (Senegal, Atlantique oriental tropical). Ichtyophysiologica Acta 19: 179-199. (francès)
- Coelho, R., Erzini, K., Bentes, L., Correia, C., Lino, P.G., Monteiro, P., Ribeiro, J. i Gonálves, J.M.S. 2005. Semi pelagic longline and trammel net elasmobranch catches in the Algarve (southern Portugal): catch composition, catch rates and discards. Journal of Northwest Atlantic Fisheries Science 35: 531–537. (anglès)
- Ellis, J.R., Cruz-Martínez, A., Rackham, B.D. i Rogers, S.I., 2005. The distribution of chondrichthyan fishes around the British Isles and implications for conservation. Journal of Northwest Atlantic Fisheries Science 35: 195-213. (anglès)
- Fischer, W., Bauchot, M.-L. i Schneider, M., 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. (francès)
- ICES (International Council for the Exploration of the Sea). 2005. Report of the Working Group on Elasmobranch Fishes (WGEF). ICES Advisory Committee on fishery Management, 14-21 de juny del 2005, Lisboa. (anglès)
- Ismen, A., 2003. Age, growth, reproduction and food of common stingray (Dasyatis pastinaca L., 1758) in Iskenderun Bay, the eastern Mediterranean. Fisheries Research 60: 169-176. (anglès)
- Massuti, E. i Moranta, J., 2003. Demersal assemblages and depth distribution of elasmobranchs from the continental shelf and slope off the Balearic Islands (western Mediterranean). ICES Journal of Marine Science 60: 753-766. (anglès)
- Morey, G, Moranta, J, Riera, F., Grau, A.M. i Morales-Nin, B., 2006. Elasmobranchs in trammel net fishery associated to marine reserves in the Balearic Islands (NW Mediterranean). Cybium 30: 125-32. (anglès)
- Notarbartolo di Sciara, G. i Bianchi, I., 1998. Guida degli squali e delle razze del Mediterraneo. Muzzio, Pàdua. (italià)
- Relini G., Biagi F., Serena F., Belluscio A., Spedicato M.T., Rinelli P., Follesa M.C., Piccinetti C., Ungaro N., Sion L. i Levi D., 2000. I selaci pescati con lo strascico nei mari italiani. Biologia Marina Mediterranea 7(1): 347-384. (italià)
- Serena F., 2005. Field identification guide to the sharks and rays of the Mediterranean and Black Sea. FAO, Roma. (anglès)
- Tortonese, E., 1956. Fauna d'Italia: Leptocardia, Ciclostomata, Selachii. Calderini, Bolonya. (italià)
Referències
- ↑ Rezept Fische Info Teil 10 Fisch, Salzwasser (alemany)
- ↑ Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)
Enllaços externs
- Aquàrium de Barcelona
- Batoids: Sawfishes, Guitarfishes, Electric Rays, Skates, and Sting Rays (anglès)
- IUCN (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escurçana |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |