Senatconsult: diferència entre les revisions
m Corregit: la Havana -> l'Havana) ; Madrid |
m Corregit: la Havana -> l'Havana) i |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
==Enllaços externs== |
==Enllaços externs== |
||
* {{GEC|0141801}} |
* {{GEC|0141801}} |
||
* [http://fama2.us.es/fde/historiaDeLasLeyes.pdf "Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano"] {{pdf}}, per D. Antonio de Puente y Franco (ministre togat de l'Audiencia pretorial de |
* [http://fama2.us.es/fde/historiaDeLasLeyes.pdf "Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano"] {{pdf}}, per D. Antonio de Puente y Franco (ministre togat de l'Audiencia pretorial de l'Havana) i José Francisco Díaz (assessor general de rendes de l'Havana) ; Madrid 1840. {{es}} |
||
* [http://www.ancientlibrary.com/smith-dgra Dictionary of Greek and Roman Antiquities by William Smith (1870)] {{en}} |
* [http://www.ancientlibrary.com/smith-dgra Dictionary of Greek and Roman Antiquities by William Smith (1870)] {{en}} |
||
* http://www.ucm.es/info/archiepi/aevh/singulares/senadoconsulto.html |
* http://www.ucm.es/info/archiepi/aevh/singulares/senadoconsulto.html |
||
Revisió del 15:21, 13 març 2014
Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa. El seu nom deriva de "senat" i de "cònsol" perquè la iniciativa per la decisió senatorial la prenia el cònsol. Els senatusconsultum eren confiats als tribuns i edils fins al temps d'August que aquesta funció va passar als qüestors. Un tribú de la plebs podia aturar una mesura proposada per un senatusconsultum, i després ho va poder fer l'emperador que tenia l'autoritat tribunícia.
Durant el període republicà és van emetre gran nombre de senatusconsultum i alguns de fets foren lleis encara que no tenien aquesta consideració i altres van esdevenir lleis al passar pels comicis. Els senatusconsultum eren referits generalment a l'administració, el manteniment de la religió, la suspensió o abrogació de lleis en cas d'urgència o necessitat pública, qüestions entre l'erari i els publicans, i el tractament d'italians i provincials. Progressivament totes aquestes matèries van quedar dins la jurisdicció del senat en forma legislació aplicada (administració, policia, religió, afers provincials i relacions exteriors) mentre la resta romania en mans de les assemblees. A mesura que era més difícil reunir les assemblees el poder legislatiu va anar passant al senat.
El més antic dels senatusconsultum (i dels documents romans) coneguts és el de Triburtibus; el segueix el de Bacchanalibus; d'alguns ha quedat referència a la Digesta. A partir d'August les lleis sovint foren fetes en forma de senatusconsultum que es designaven pel nom dels cònsols anyals o pel nom de l'emperador. En alguns casos força estranys prenien altres designacions com el famós senatusconsultum macedonianus.
Enllaços externs
- «Senatconsult». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- "Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano"
PDF, per D. Antonio de Puente y Franco (ministre togat de l'Audiencia pretorial de l'Havana) i José Francisco Díaz (assessor general de rendes de l'Havana) ; Madrid 1840. (castellà) - Dictionary of Greek and Roman Antiquities by William Smith (1870) (anglès)
- http://www.ucm.es/info/archiepi/aevh/singulares/senadoconsulto.html
