Llista de reis d'Aragó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Arms of Spain (1700-1761).svg a partir del peu de foto
mCap resum de modificació
Etiqueta: nova fusió
Línia 1: Línia 1:
{{fusió des de|Ordinals dels reis d'Aragó}}
Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al [[comtat d'Aragó]] des de la seva creació vers l'any [[800]], passant per la seva constitució en [[regne d'Aragó]] i la posterior [[Corona d'Aragó]] per passar a formar part finalment del [[regne d'Espanya]].
Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al [[comtat d'Aragó]] des de la seva creació vers l'any [[800]], passant per la seva constitució en [[regne d'Aragó]] i la posterior [[Corona d'Aragó]] per passar a formar part finalment del [[regne d'Espanya]].


==Comtes francs==
==Comtes francs==
*?-[[809]]: [[Oriol d'Aragó]]
* [[809]] - [[820]]: [[Asnar I Galí]], [[comte de Cerdanya]] i [[comte d'Urgell]]
* 820- [[833]]: [[Garcia I d'Aragó|Garcia I]], gendre de l'anterior
* 833- [[844]]: [[Galí I Garcés d'Aragó|Galí I Garcés]], fill de l'anterior
* 844- [[867]]: [[Galí II d'Aragó|Galí II]], fill d'Asnar I Galí
* 867- [[893]]: [[Asnar II Galí d'Aragó|Asnar II Galí]], fill de l'anterior
* 893- [[922]]: [[Galí III d'Aragó|Galí III]], fill de l'anterior
* 922- [[925]]: [[Andregot Galindes]], filla de l'anterior, casada el [[925]] amb [[Garcia II Sanxes I de Navarra]]


==Reis de Pamplona de la dinastia Ximena==
*?-[[809]] : [[Oriol d'Aragó]]'''
*[[809]]-[[820]] : [[Asnar I Galí]], [[comte de Cerdanya]] i [[comte d'Urgell]]
* [[925]] - [[970]]: [[Garcia Sanxes I de Pamplona]], [[rei de Pamplona]], espòs de l'anterior.
*[[820]]-[[833]] : [[Garcia I d'Aragó|Garcia I]], gendre de l'anterior
* 970- [[994]]: [[Sanç Garcés II de Pamplona]],[[rei de Pamplona]], fill de l'anterior.
*[[833]]-[[844]] : [[Galí I Garcés d'Aragó|Galí I Garcés]], fill de l'anterior
* 994- [[1000]]: [[Garcia Sanxes II de Pamplona]],[[rei de Pamplona]], fill de l'anterior.
*[[844]]-[[867]] : [[Galí II d'Aragó|Galí II]], fill d'Asnar I Galí
* 1000- [[1035]]: [[Sanç Garcés III de Pamplona]], [[rei de Pamplona]] i [[rei de Lleó]], fill de l'anterior.
*[[867]]-[[893]] : [[Asnar II Galí d'Aragó|Asnar II Galí]], fill de l'anterior
*[[893]]-[[922]] : [[Galí III d'Aragó|Galí III]], fill de l'anterior
*[[922]]-[[925]] : [[Andregot Galindes]], filla de l'anterior, casada el [[925]] amb [[Garcia II Sanxes I de Navarra]]


==[[Dinastia Ximena|Reis de Pamplona de la dinastia Ximena]]==
==Comtes d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona==
* [[1035]] - [[1063]]: [[Ramir I d'Aragó]], [[comte d'Aragó]], fill de l'anterior.
* 1063- [[1094]]: [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]], [[comte d'Aragó]], fill de l'anterior.
: [[1076]]: Sanç Ramires esdevé rei de Pamplona i es proclama, també, rei d'Aragó


==Reis d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona==
* [[1076]] - [[1094]]: [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]],rei d'Aragó i [[rei de Pamplona]], l'anterior.
* 1094- [[1104]]: [[Pere I d'Aragó i Pamplona]], rei d'Aragó i rei de Pamplona, fill de l'anterior.
* 1104- [[1134]]: [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]],rei d'Aragó i rei de Pamplona, germà de l'anterior.
: [[1134]] :el regne d'Aragó es donat als ordres religiosos militars, i el [[regne de Pamplona]] s'independitza proclamant rei a [[Garcia Ramires de Pamplona]]. La noblesa aragonesa proclama rei a:
* 1134 - [[1137]]: [[Ramir II d'Aragó]], rei d'Aragó, germà de l'anterior.
: 1137: donació del [[regne d'Aragó]] al [[comte de Barcelona]].


==Casal d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona==
*[[925]]-[[970]] : [[Garcia Sanxes I de Pamplona]], [[rei de Pamplona]], espòs de l'anterior.
*[[970]]-[[994]] : [[Sanç Garcés II de Pamplona]],[[rei de Pamplona]], fill de l'anterior.
*[[994]]-[[1000]] : [[Garcia Sanxes II de Pamplona]],[[rei de Pamplona]], fill de l'anterior.
*[[1000]]-[[1035]] : [[Sanç Garcés III de Pamplona]], [[rei de Pamplona]] i [[rei de Lleó]], fill de l'anterior.

==[[Dinastia Ximena|Comtes d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona]]==

*[[1035]]-[[1063]] : [[Ramir I d'Aragó]], [[comte d'Aragó]], fill de l'anterior.
*[[1063]]-[[1094]] : [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]], [[comte d'Aragó]], fill de l'anterior.
: [[1076]] : Sanç Ramires esdevé rei de Pamplona i es proclama, també, rei d'Aragó

==[[Dinastia Ximena|Reis d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona]]==

*[[1076]]-[[1094]] : [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]],rei d'Aragó i [[rei de Pamplona]], l'anterior.
*[[1094]]-[[1104]] : [[Pere I d'Aragó i Pamplona]], rei d'Aragó i [[rei de Pamplona]],fill de l'anterior.
*[[1104]]-[[1134]] : [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]],rei d'Aragó i [[rei de Pamplona]], germà de l'anterior.
: [[1134]] :el regne d'Aragó es donat als ordres religiosos militars, i el [[regne de Pamplona]] s'independitza proclamant rei a [[Garcia Ramires de Pamplona]]. La noblesa aragonesa proclma rei a:
*[[1134]]-[[1137]] : [[Ramir II d'Aragó]],rei d'Aragó, germà de l'anterior.
: [[1137]] : donació del [[regne d'Aragó]] al [[comte de Barcelona]].

==[[Casal d'Aragó|Casal d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona]]==
[[Fitxer:Royal arms of Aragon.svg|right|100px|Senyal Reial]]
[[Fitxer:Royal arms of Aragon.svg|right|100px|Senyal Reial]]
*[[1137]]-[[1162]] : [[Ramon Berenguer IV]], [[comte de Barcelona]] i príncep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de [[1150]] amb [[Peronella d'Aragó]], filla de l'anterior.
* [[1137]] - [[1162]]: [[Ramon Berenguer IV]], [[comte de Barcelona]] i príncep sobirà d'Aragó, gendre de l'anterior, casat des de [[1150]] amb [[Peronella d'Aragó]], filla de l'anterior.
: [[1162]] : unió dinàstica en la mateixa persona.
: 1162: [[unió dinàstica]] en la mateixa persona.
*[[1162]]-[[1196]] : [[Alfons II d'Aragó]] (Alfons I ''el Cast o el Trobador''), fill de Ramon Berenguer IV
* 1162- [[1196]]: [[Alfons II d'Aragó]] (Alfons I ''el Cast o el Trobador''), fill de Ramon Berenguer IV
*[[1196]]-[[1213]] : [[Pere II d'Aragó]] (Pere I ''el Catòlic''), fill de l'anterior
* 1196- [[1213]]: [[Pere II d'Aragó]] (Pere I ''el Catòlic''), fill de l'anterior
*[[1213]]-[[1276]] : [[Jaume I d'Aragó]] (Jaume I ''el Conqueridor''), fill de l'anterior
* 1213- [[1276]]: [[Jaume I d'Aragó]] (Jaume I ''el Conqueridor''), fill de l'anterior
*[[1276]]-[[1285]] : [[Pere III d'Aragó]] (Pere II ''el Gran''), fill de l'anterior
* 1276- [[1285]]: [[Pere III d'Aragó]] (Pere II ''el Gran''), fill de l'anterior
*[[1285]]-[[1291]] : [[Alfons III d'Aragó]] (Alfons II ''el Franc o el Liberal''), fill de l'anterior
* 1285- [[1291]]: [[Alfons III d'Aragó]] (Alfons II ''el Franc o el Liberal''), fill de l'anterior
*[[1291]]-[[1327]] : [[Jaume II d'Aragó]] (Jaume II ''el Just''), germà de l'anterior
* 1291- [[1327]]: [[Jaume II d'Aragó]] (Jaume II ''el Just''), germà de l'anterior
*[[1327]]-[[1336]] : [[Alfons IV d'Aragó]] (Alfons III ''el Benigne''), fill de l'anterior
* 1327- [[1336]]: [[Alfons IV d'Aragó]] (Alfons III ''el Benigne''), fill de l'anterior
*[[1336]]-[[1387]] : [[Pere IV d'Aragó]] (Pere III ''el Cerimoniós'' o ''el del Punyalet''), fill de l'anterior
* 1336- [[1387]]: [[Pere IV d'Aragó]] (Pere III ''el Cerimoniós'' o ''el del Punyalet''), fill de l'anterior
*[[1387]]-[[1396]] : [[Joan I d'Aragó]] (Joan I ''el Caçador'' o ''el Descurat'' o ''l'Amador de la Gentilesa''), fill de l'anterior
* 1387- [[1396]]: [[Joan I d'Aragó]] (Joan I ''el Caçador'' o ''el Descurat'' o ''l'Amador de la Gentilesa''), fill de l'anterior
*[[1396]]-[[1410]] : [[Martí I d'Aragó]] (Martí I ''l'Humà o l'Eclesiàstic''), germà de l'anterior
* 1396- [[1410]]: [[Martí I d'Aragó]] (Martí I ''l'Humà o l'Eclesiàstic''), germà de l'anterior


==Interregne==
==Interregne==
* [[1410]] - [[1412]], que acaba amb el [[Compromís de Casp]]

*[[1410]]-[[1412]], que acaba amb el [[Compromís de Casp]]


==[[Dinastia Trastàmara|Dinastia d' Aragó del llinatge del comte de Trastàmara]]==
==[[Dinastia Trastàmara|Dinastia d' Aragó del llinatge del comte de Trastàmara]]==
[[Fitxer:Arms Aragon-Sicily (Template).svg|right|100px|Aragó i Sicília]]
[[Fitxer:Arms Aragon-Sicily (Template).svg|right|100px|Aragó i Sicília]]
*'''[[1412]]-[[1416]] : [[Ferran I d'Aragó]] (Ferran I el d'Antequera)''', nebot de l'anterior
* [[1412]] - [[1416]]: [[Ferran I d'Aragó]] (Ferran I el d'Antequera), nebot de l'anterior
*'''[[1416]]-[[1458]] : [[Alfons V d'Aragó]] (Alfons IV el Magnànim)''', fill de l'anterior
* 1416- [[1458]]: [[Alfons V d'Aragó]] (Alfons IV el Magnànim), fill de l'anterior
*'''[[1458]]-[[1479]] : [[Joan II d'Aragó]] (Joan II el Sense Fe)''', germà de l'anterior
* 1458- [[1479]]: [[Joan II d'Aragó]] (Joan II el Sense Fe), germà de l'anterior
*'''[[1479]]-[[1516]] : [[Ferran II d'Aragó]] (Ferran II el Catòlic)''', fill de l'anterior
* 1479- [[1516]]: [[Ferran II d'Aragó]] (Ferran II el Catòlic), fill de l'anterior
: '''[[1516]] : unió dinàstica amb els reis de Castella
: 1516: [[unió dinàstica]] amb els reis de Castella


==[[Dinastia dels Habsburg|Dinastia d'Habsburg del llinatge de l'arxiduc d'Àustria]]==
==Dinastia d'Habsburg del llinatge de l'arxiduc d'Àustria==
[[Fitxer:Royal Arms of Spain (1580-1668).svg|right|100px|Dinastia d'Habsburg]]
[[Fitxer:Royal Arms of Spain (1580-1668).svg|right|100px|[[Dinastia d'Habsburg]]]]
*'''[[1516]]-[[1556]] : [[Carles I d'Aragó]] (Emperador Carles V)''', fill de l'anterior
* [[1516]] - [[1556]]: [[Carles I d'Aragó]] (Emperador Carles V), fill de l'anterior
*'''[[1556]]-[[1598]] : [[Felip I d'Aragó]] (Felip II de Castella)''', fill de l'anterior
* 1556- [[1598]]: [[Felip I d'Aragó]] (Felip II de Castella), fill de l'anterior
*'''[[1598]]-[[1621]] : [[Felip II d'Aragó]] (Felip III de Castella)''', fill de l'anterior
* 1598- [[1621]]: [[Felip II d'Aragó]] (Felip III de Castella), fill de l'anterior
*'''[[1621]]-[[1665]] : [[Felip III d'Aragó]] (Felip IV de Castella)''', fill de l'anterior
* 1621- [[1665]]: [[Felip III d'Aragó]] (Felip IV de Castella), fill de l'anterior
*'''[[1665]]-[[1700]] : [[Carles II d'Aragó]] (Carles II de Castella)''', fill de l'anterior
* 1665- [[1700]]: [[Carles II d'Aragó]] (Carles II de Castella), fill de l'anterior
*'''[[1705]]-[[1714]] : [[Carles III d'Aragó]] (Emperador Carles VI)''', de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb [[Carles III d'Espanya|Carles III de Borbó]])
* 1705- [[1714]]: [[Carles III d'Aragó]] (Emperador Carles VI), de la dinastia Habsburg (cal no confondre'l amb [[Carles III d'Espanya|Carles III de Borbó]])


==[[Dinastia borbònica|Dinastia de Borbó del llinatge del rei França]]==
==Dinastia de Borbó del llinatge del rei França==
* [[1700]] - [[1724]]: [[Felip IV d'Aragó]] (Felip V de Castella)


[[Fitxer:Arms of Spain (1700-1761).svg|right|100px|[[Dinastia de Borbó]]]]
*'''[[1700]]-[[1724]] : [[Felip IV d'Aragó]] (Felip V de Castella)'''

[[Fitxer:Arms of Spain (1700-1761).svg|right|100px|Dinastia de Borbó]]


Amb els [[Decrets de Nova Planta]] desapareix el [[regne d'Aragó]] i tots els títols reverteixen en el de [[monarca d'Espanya]]. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desaparèixer la Corona d'Aragó, de fet, l'única entitat política que va sobreviure, i ho féu fins al segle XIX, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, així com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, títol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.
Amb els [[Decrets de Nova Planta]] desapareix el [[regne d'Aragó]] i tots els títols reverteixen en el de [[monarca d'Espanya]]. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desaparèixer la Corona d'Aragó, de fet, l'única entitat política que va sobreviure, i ho féu fins al segle XIX, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, així com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, títol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Ordinals dels reis d'Aragó]]
* [[Llista de comtes de Barcelona]]
* [[Comtats catalans]]
* [[Llista de reis d'Espanya]]
* [[Llista de reis de Navarra]]

{{commonscat|Kings of Aragon}}
{{commonscat|Kings of Aragon}}
*[[Llista de comtes de Barcelona]]
*[[Comtats catalans]]
*[[Llista de reis d'Espanya]]
*[[Llista de reis de Navarra]]
*[[Ordinals dels reis d'Aragó]]


{{ORDENA:Llista De Reis D'Arago}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Llista De Reis D'Arago}}
[[Categoria:Llistes de reis|Arago]]
[[Categoria:Llistes de reis|Arago]]
[[Categoria:Reis d'Aragó| ]]
[[Categoria:Reis d'Aragó|*]]

Revisió del 16:36, 13 març 2014

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Comtes francs

Reis de Pamplona de la dinastia Ximena

Comtes d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1076: Sanç Ramires esdevé rei de Pamplona i es proclama, també, rei d'Aragó

Reis d'Aragó de la dinastia Ximena del llinatge del rei de Pamplona

1134 :el regne d'Aragó es donat als ordres religiosos militars, i el regne de Pamplona s'independitza proclamant rei a Garcia Ramires de Pamplona. La noblesa aragonesa proclama rei a:
1137: donació del regne d'Aragó al comte de Barcelona.

Casal d'Aragó del llinatge del comte de Barcelona

Senyal Reial
Senyal Reial
1162: unió dinàstica en la mateixa persona.

Interregne

Dinastia d' Aragó del llinatge del comte de Trastàmara

Aragó i Sicília
Aragó i Sicília
1516: unió dinàstica amb els reis de Castella

Dinastia d'Habsburg del llinatge de l'arxiduc d'Àustria

Dinastia d'Habsburg
Dinastia d'Habsburg

Dinastia de Borbó del llinatge del rei França

Dinastia de Borbó
Dinastia de Borbó

Amb els Decrets de Nova Planta desapareix el regne d'Aragó i tots els títols reverteixen en el de monarca d'Espanya. I puix que amb els decrets de Nova Planta va desaparèixer la Corona d'Aragó, de fet, l'única entitat política que va sobreviure, i ho féu fins al segle XIX, a aquell decret, fou el Consell General de la Vall d'Aran. Els reis d'Espanya posteriors a aquest fet, tot i ser coneguts com a reis d'Espanya, ho eren de Castella, així com d'altres possessions. De fet, no es van autoproclamar reis d'Espanya fins a Isabel II, primera monarca coronada com a reina d'Espanya, títol utilitzat des d'aquell moment pels seus descendents coronats.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis d'Aragó