Rampó: diferència entre les revisions
m Bot: Traient 7 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1397550 |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Rampó''' (? - [[825]]) |
'''Rampó''' (? - [[825]]) fou [[Comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]], [[Comte de Besalú|Besalú]] i [[Comte d'Osona|Osona]] ([[820]]-[[825]]). |
||
Després de la deposició forçosa del comte [[Berà]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[ |
Després de la deposició forçosa del comte [[Berà I]], [[Lluís el Pietós]], rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la [[Gòtia]]. Rampó, que era d'origen [[francs|franc]] i no [[visigot|got]] com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a [[Carlemany]], i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'[[Aquitània]]. |
||
Es creu que Rampó va governar [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat de Girona|Girona]], [[comtat de Besalú|Besalú]] i [[comtat d'Osona|Osona]], aquest últim atorgat després de la mort de [[Borrell d'Osona]] el 820. Se li van atorgar els títols de [[Comte]] i de [[Marquès]], aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El [[821]] la cort d'[[Aquisgrà]] va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el [[822]], en direcció al riu [[Segre]]. Es creu que en aquesta expedició va participar també [[Asnar I Galí]] [[comte d'Urgell]] i [[comte de Cerdanya|Cerdanya]] (abans [[comte d'Aragó]]). |
Es creu que Rampó va governar [[comtat de Barcelona|Barcelona]], [[comtat de Girona|Girona]], [[comtat de Besalú|Besalú]] i [[comtat d'Osona|Osona]], aquest últim atorgat després de la mort de [[Borrell d'Osona]] el 820. Se li van atorgar els títols de [[Comte]] i de [[Marquès]], aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El [[821]] la cort d'[[Aquisgrà]] va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el [[822]], en direcció al riu [[Segre]]. Es creu que en aquesta expedició va participar també [[Asnar I Galí]] [[comte d'Urgell]] i [[comte de Cerdanya|Cerdanya]] (abans [[comte d'Aragó]]). |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
{{Inicia taula}} |
{{Inicia taula}} |
||
{{Filera de successions de dos a un| abans_1=[[Berà I]]| abans_2=[[Borrell d'Osona]]| títol_1=[[Llista de comtes de Barcelona|Comte de Barcelona]] <br />[[Comte de Girona]]| anys_1=[[820]]–[[825]]| títol_2=[[Comte d'Osona]]| anys_2=[[820]]–[[825]]| després=[[Bernat de Septimània]]}} |
|||
{{Filera de successions de dos a un| |
|||
{{ORDENA:Rampo}} |
|||
abans_1=[[Berà]]| |
|||
abans_2=[[Borrell d'Osona]]| |
|||
títol_1=[[Llista de comtes de Barcelona|Comte de Barcelona]] <br />[[Comte de Girona]]| |
|||
anys_1=[[820]]–[[825]]| |
|||
títol_2=[[Comte d'Osona]]| |
|||
anys_2=[[820]]–[[825]]| |
|||
després=[[Bernat de Septimània]]| |
|||
}} |
|||
{{ORDENA:Rampo}} <!--ORDENA generat per bot--> |
|||
[[Categoria:Comtes de Barcelona nomenats pels reis francs]] |
[[Categoria:Comtes de Barcelona nomenats pels reis francs]] |
||
[[Categoria:Comtes de Girona]] |
[[Categoria:Comtes de Girona]] |
||
Revisió del 12:29, 15 març 2014
Rampó (? - 825) fou Comte de Barcelona, Girona, Besalú i Osona (820-825).
Després de la deposició forçosa del comte Berà I, Lluís el Pietós, rei dels francs i emperador d'Occident, va considerar prudent encomanar els seus honors (o sigui els seus comtats) a un noble allunyat de la lluita partidista que es duia a terme a la Gòtia. Rampó, que era d'origen franc i no got com el seu predecessor, ja havia servit fidelment a Carlemany, i havia estat l'encarregat de comunicar la mort d'aquest al seu fill i successor Lluís, llavors rei d'Aquitània.
Es creu que Rampó va governar Barcelona, Girona, Besalú i Osona, aquest últim atorgat després de la mort de Borrell d'Osona el 820. Se li van atorgar els títols de Comte i de Marquès, aquest últim reservat únicament als qui governaven comtats fronterers. El 821 la cort d'Aquisgrà va ordenar saquejar el territori musulmà, ordre que degué acomplir-se el 822, en direcció al riu Segre. Es creu que en aquesta expedició va participar també Asnar I Galí comte d'Urgell i Cerdanya (abans comte d'Aragó).
Probablement, Rampó va morir l'any 825. El seu càrrec va tardar uns mesos a cobrir-se. Fins a l'assemblea de febrer del 826 a Aquisgrà, l'emperador Lluís el Pietós no va designar substitut. L'escollit va ser Bernat de Septimània, cap del partit de la guerra contra els musulmans i germà petit de Gaucelm, comte d'Empúries i Rosselló.
| Precedit per: Berà I |
Comte de Barcelona Comte de Girona 820–825 |
Succeït per: Bernat de Septimània |
| Precedit per: Borrell d'Osona |
Comte d'Osona 820–825 |