Andrés de Orbe y Larreátegui: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Andrés de Orbe y Larreategui '''Andrés de Orbe y Larreátegui''' (Ermua, 1672- Madrid, 1740...». |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
{{Finalitza taula}} |
{{Finalitza taula}} |
||
[[Categoria:Religiosos espanyols]] |
[[Categoria:Religiosos espanyols]] |
||
[[Categoria:Arquebisbes de València]] |
|||
[[Categoria:Bisbes de Barcelona]] |
[[Categoria:Bisbes de Barcelona]] |
||
[[Categoria:Inquisidors]] |
[[Categoria:Inquisidors]] |
||
Revisió del 15:31, 16 març 2014
Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 1740) va ser un religiós espanyol. Bisbe de Barcelona, arquebisbe de València, president del Consell de Castella i inquisidor general.[1]
De família d'origen basc i d'ascendència noble. Va ser col·legial del Colegio Mayor de Santa Cruz de Valladolid, es va llicenciar en dret a la Universitat de Salamanca. En els seus primers anys va ser fiscal de la Inquisició a Sevilla i inquisidor encarregat dels processos judaïtzants a Conca. El 1720 és promogut al bisbat de Barcelona, gràcies al confessor reial Guillermo Daubenton, que el va proposar al rei quan la Cambra de Castella ja havia prés decisió de nomenar a Orbe. El 1725 abandona el càrrec diocesà per ocupar l'arquebisbat de València, també amb el suport d'un altre confessor reial, Gabriel Bermúdez. El 1736 renúncia al càrrec perquè no podia compaginar-lo amb les feines que duia a terme a la cort. Entre aquestes feines es troba el càrrec de governador del Consell de Castella, entre 1727 i 1733, any en què es ascendit a inquisidor general fins 1744, moment de la seva mort. [2]
Referències
- ↑ Alcaraz Gómez, José F «Documentos. Felipe V y sus confesores jesuitas. El "cursus" episcopal de algunos personajes ilustres del reinado» (en castellà). Revista de Historia Moderna, 15, 1995, pàg. 16-17.
- ↑ Felices de la Fuente, María del Mar. La nobleza titulada en el reinado de Felipe V. Formas de acceso y caracterización (en castellà). Almería: Universidad de Almería, 2012, p. 340-341.
| Precedit per: Diego de Astorga y Céspedes |
Bisbe de Barcelona 1720 - 1725 |
Succeït per: Bernardo Ximénez de Cascante |
| Precedit per: Antoni Folch de Cardona |
Arquebisbe de València 1725 - 1736 |
Succeït per: Andrés Mayoral Alonso de Mella |
| Precedit per: Pascual de Villacampa y Pueyo |
President del Consell de Castella 1727 - 1733 |
Succeït per: Gaspar de Molina y Oviedo |
| Precedit per: Juan de Camargo y Angulo |
Inquisidor General d'Espanya 1733 - 1744 |
Succeït per: Manuel Isidro Manrique de Lara
|