Diferència entre revisions de la pàgina «Ample ferroviari ibèric»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: construits -> construïts.<ref
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (Corregit: construits -> construïts.<ref)
Segons l'informe oficial dels enginyers, Juan Subercase i Calixto Santa Cruz,<ref name=subercase>{{citar web |url=http://www.wefer.com/w4/w4-general.htm#subercase |títol=Informe Subercase |consulta= 22 febrer 2011 |cognom=Subercase |nom=Juan |cognom2= Santa Cruz|nom2=Calixto |llengua=castellà}}</ref> la mesura es justificava en les característiques de la geografia espanyola, que requeriria de més potència, amb calderes més amples, i seria un ''exemple a seguir ràpidament per tot el món'', tot i que ha causat l'aïllament de la xarxa de ferrocarrils espanyola de l'europea, i com estava previst, l'ús de material mòbil específic, ha resultat en una fabricació més costosa.<ref name=subercase/>
 
Els industrials catalans, pioners juntament amb els bascos, de la indústria a la península,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andrés Gallego |nom=José |títol=Revolución y restauración, 1868-1931, Volum 1 |url=http://books.google.cat/books?id=CeWfkP_opiUC&pg=PA481&dq=ind%C3%BAstria+t%C3%A8xtil+catalunya&hl=ca&ei=oqFkTdTvL8_sOd_Y2ZMG&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false |editorial=Ediciones Rialp |lloc= |data=1982 |isbn=8432121134 |pàgines=p.481}}</ref> veien en la indústria ferroviària la possibilitat d'apropar el mercat europeu al tèxtil català. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les primeres i costoses inversions en infraestructures ferroviàries.<ref>{{citar llibre |cognom=Dalmau i Ribalta |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Dalmau i Ribalta |títol=Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona |editorial=Libreria Millá |lloc=Barcelona |data=1946 |isbn= |llengua=castellà}}</ref> Les primeres línies construïdes s'aprovaven amb lleis específiques<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=6zJDAAAAcAAJ&pg=PA516-IA15&dq=Ley+General+de+Caminos+de+Hierro+de+5+de+junio+de+1855&hl=ca&ei=jqZkTamVMoqXOpbPsI4G&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD0Q6AEwBA#v=onepage&q&f=false Proyectos de Ley sobre Ferro-carriles]</ref> i finalment l'ample de via ibèric es va imposar amb la ''Ley General de Caminos de Hierro'' del 5 de juny de [[1855]], quan ja existien 405 Km de línia construitsconstruïts.<ref>{{es}} Wfer.com, ''[http://www.wefer.com/w4/kw4-general.htm Historia del ferrocarril español]''</ref>
 
A la llei de 1855 fou afegida el 1905 la ''Ley de Ferrocarriles Secundarios'',<ref>{{citar web |url=http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1904/1904_tomoII_1506_01.pdf |títol=Ley de ferrocarriles Secundarios |consulta= 22 febrer 2011 |llengua=Castellà |editor=Revista de Obras Públicas |data=4 d'agost de 1904 }}</ref> que permetia la construcció d'una xarxa secundària d'interès públic, i xarxes privades d'altres amples sense subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Capel Sáez |nom=Horacio |cognom2=Linteau |nom2=Paul-André |títol=Barcelona-Montréal: desarrollo urbano comparado |url=http://books.google.cat/books?id=GN08mWGpXGcC&pg=PA139&dq=1904+ancho+de+via&hl=ca&ei=gutlTbHHBMX5sgbB8LDaDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q=1904%20ancho%20de%20via&f=false |editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc= |data=1998 |isbn=8447520250 }}</ref>
1.133.999

modificacions

Menú de navegació