Esclerita (biologia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:53, 17 març 2014

Esclerita (terme derivat del grec:skleros, que significa "dur") indica una part del cos dura. El terme esclerita es fa servir en diversos sectors de la biologia per a nombroses estructures, que incloguin porcions endurides de les esponges (espícules) i del exoesquelet dels artròpodes.

Esclerites en els artròpodes

Als artròpodes aquestes estructures estan constituïdes per l'encreuament de les cadenes de proteïnes a la cutícula externa dins un procés conegut com esclerotització). L'exoesquelet dels artròpodes està dividit en nombroses esclerites, unides a regions membranoses i no esclerotitzades. La forma i la disposició de les diferents esclerites constitueixen una part rellevant de les característiques morfològiques usades en la reconstrucció de les relacions filogenètiques entre les diferents línies evolutives; les esclerites, per tant, permeten la constitució d'una sistemàtica dels artròpodes, sobretot gràcies a l'habilitat dels sistematistes en reconéixer acuradament l'homologia entre les diferents esclerites, des del moment que aquestes es poden haver perdut, fousionat juntes, dividides o modificades d'alguna manera en una línia evolutiva o una altra. Per exemple, les esclerites que formen la mandíbula dels insectes varien molt en la seva forma entre els diversos ordres d'insectes, però totes aquestes variacions són homòlogues.

Esclerites en el Càmbric

Un ús especialitzat del terme "esclerita" es fa servir per descriure estructures amb carbonat, sulfat o fosfat de calci presents en nombrosos animals del període Càmbric inferior. Aquests fòssils es coneixen com la petita fauna dura, semblen representar elements d'una armadura externa més que no pas elements estructurals (com passa, en canvi, en les esponges). Per exemple es troben esclerites en animals primitius com els anomenats Chanchelloria, Wiwaxia, Microdictyon, Halkieria i, el que probablement és un mol·lusc,Tommotia.

Esclerites en els mol·luscs actuals?

Hi ha una hipòtesi sobre que les esclerites dels Wiwaxia serien homòlogues a les quetes dels anèl·lids (Butterfield, 1990). A més almenys un mol·lusc actual gasteròpode que habita al mar profund a la vora de les sorgències hidrotermals té una estructura composta de sulfits de ferro (Bengtson e Warén, 2003); aquestes estructures són molt similars a les esclerites dels animals del Càmbric, però probablement no són estructures homòlogues.

Bibliografia

(anglès) Butterfield, N.J. (1990) - A Reassessment of the Enigmatic Burgess Shale Fossil Wiwaxia corrugata (Matthew) and Its Relationship to the Polychaete Canadia spinosa Walcott. Paleobiology, volume 16, issue 3, pages 287–303.

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 ==Esclerites en els artròpodes==
-Als artròpodes aquestes estructures estan constituides per l'encreuament de les cadenes de [[proteïnes]] a la cutícula externa dins un procés conegut com '''esclerotització'''). L'exoesquelet dels artròpodes està dividit en nombroses esclerites, unides a regions membranoses i no esclerotitzades. La forma i la disposició de les diferents esclerites constitueixen una part rellevant de les característiques morfològiques usades en la reconstrucció de les relacions [[filogenètiques]] entre les diferents línies evolutives; les esclerites, per tant, permeten la constitució d'una [[sistemàtica]] dels artròpodes, sobretot gràcies a l'habilitat dels sistematistes en reconéixer acuradament l'[[homologia]] entre les diferents esclerites, des del moment que aquestes es poden haver perdut, fousionat juntes, dividides o modificades d'alguna manera en una línia evolutiva o una altra. Per exemple, les esclerites que formen la [[mandíbula]] dels insectes varien molt en la seva forma entre els diversos ordres d'insectes, però totes aquestes variacions són homòlogues.
+Als artròpodes aquestes estructures estan constituïdes per l'encreuament de les cadenes de [[proteïnes]] a la cutícula externa dins un procés conegut com '''esclerotització'''). L'exoesquelet dels artròpodes està dividit en nombroses esclerites, unides a regions membranoses i no esclerotitzades. La forma i la disposició de les diferents esclerites constitueixen una part rellevant de les característiques morfològiques usades en la reconstrucció de les relacions [[filogenètiques]] entre les diferents línies evolutives; les esclerites, per tant, permeten la constitució d'una [[sistemàtica]] dels artròpodes, sobretot gràcies a l'habilitat dels sistematistes en reconéixer acuradament l'[[homologia]] entre les diferents esclerites, des del moment que aquestes es poden haver perdut, fousionat juntes, dividides o modificades d'alguna manera en una línia evolutiva o una altra. Per exemple, les esclerites que formen la [[mandíbula]] dels insectes varien molt en la seva forma entre els diversos ordres d'insectes, però totes aquestes variacions són homòlogues.
 ==Esclerites en el Càmbric==
 Un ús especialitzat del terme "esclerita" es fa servir per descriure estructures amb carbonat, sulfat o fosfat de calci presents en nombrosos animals del període [[Càmbric]] inferior. Aquests fòssils es coneixen com la ''[[petita fauna dura]]'', semblen representar elements d'una armadura externa més que no pas elements estructurals (com passa, en canvi, en les esponges). Per exemple es troben esclerites en animals primitius com els anomenats ''[[Chanchelloria]]'', ''[[Wiwaxia]]'', ''[[Microdictyon]]'', ''[[Halkieria]]'' i, el que probablement és un mol·lusc,''[[Tommotia]]''.