Oi!: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 00:19, 21 març 2014

L'Oi! és una subcultura i un subgènere musical del punk que sorgeix paral·lelament a aquest com a expressió del seu costat obrer. Neix a la segona meitat dels 70 a Anglaterra i es caracteritza per l'origen treballador dels seus integrants i, en principi, una manca de contingut polític precís, i més aviat tendeix a crear llaços entre els joves anglesos de classe obrera, incloent punks i skinheads. Els grups pioners del Oi! són Cockney Rejects, Cock Sparrer, Angelic Upstarts i Sham 69. Encara que els skinheads estan considerats com el seu públic predilecte, els primers grups d'Oi! estaven formats per joves punks de classe obrera o simplement per joves treballadors sense cap estètica o característica concreta relacionada amb el punk o cap altra subcultura.

Història

L'Oi! neix paral·lemant al punk com la seva vessant obrera. A la fi dels 70, després de la seva explosió original, el punk deriva en una moda que poc té a veure amb l'esperit de protesta original del moviment. L'Oi!, inicialment conegut com street-punk o reality-punk, és reforçat amb el suport de joves punks i, sobretot, dels skins, fusionant-se la cultura d'ambdós corrents. En les seves lletres es parla de diversió, violència, futbol, orgull proletari i problemes quotidians com la repressió policial, l'atur, i altres temàtiques de la classe obrera.

El principi dels 80 representa una nova onada de grups d'Oi! com The Oppressed, The Last Resort, The Burial, The 4 Skins i The Business. No obstant això, la política també arriba al moviment en el moment que molts joves, skinheads majoritàriament, són recrutats pel National Front anglès, una organització racista d'extrema dreta. Molts dels seguidors punks i skins -majoritàriament els últims-, com a reacció, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra, formant-se organitzacions antifeixistes, comunistes, anarquistes amb cert abast mundial com per exemple RASH (Red & Anarchist Skin Heads, skins rojos i anarquistes) o SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice, skins contra els prejudicis racials). D'extrema dreta es creen grups com els Hammerskins o Blood & Honour, liderada per Ian Stuart, cantant i líder del grup Skrewdriver.

Excepte alguna cas estrany, les bandes originals no tenien una ideologia racista, i molts skinheads defensen l'Oi! i el moviment skinhead com antiracista a causa de les influències negres (jamaicanes principalment) del moviment dels cap rapats. The Oppressed és un bon exemple de grup d'Oi! skinhead compromès amb l'anti-racisme. Actualment el tipus d'Oi! d'extrema dreta no està relacionat amb aquest gènere musical sinó que s'associa a un estil anomenat RAC (Rock Against Communism, Rock contra el comunisme). No obstant això, cal dir que l'Oi! original, com el moviment skinhead, era de caràcter majoritàriament apolític.

El 1982 el periodista musical Gary Bushell encunya el terme Oi! per a referir-se a aquest moviment, basant-se en un cançó del grup Cockney Rejects titulada Oi! Oi! Oi!, coneixent-se des d'aleshores amb aquest nom. El moviment s'estén ràpidament sorgint grups per molts altres països. Després d'un declivi a partir dels anys 1980 hi ha un nou auge de bandes Oi! en la dècada dels 90.

L'Oi! a Catalunya

Assalt 43, Esplugues de Llobregat
Desperta Ferro, Sabadell
Inadaptats, Vilafranca del Penedès
Opció k-95, Barcelona
Pilseners, Barcelona
Suburban Rebels, Barcelona
Decibelios

Vegeu també

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 El principi dels 80 representa una nova onada de grups d'Oi! com [[The Oppressed]], [[The Last Resort]], [[The Burial]], [[The 4 Skins]] i [[The Business]]. No obstant això, la política també arriba al moviment en el moment que molts joves, skinheads majoritàriament, són recrutats pel National Front anglès, una organització racista d'extrema dreta. Molts dels seguidors punks i skins -majoritàriament els últims-, com a reacció, s'uneixen o creen organitzacions antiracistes o d'extrema esquerra, formant-se organitzacions [[antifeixisme|antifeixistes]], [[Comunisme|comunistes]], [[Anarquisme|anarquistes]] amb cert abast mundial com per exemple RASH ([[Red & Anarchist Skin Heads]], skins rojos i anarquistes) o [[Skinheads Against Racial Prejudice|SHARP]] ([[Skinheads Against Racial Prejudice]], skins contra els prejudicis racials). D'extrema dreta es creen grups com els [[Hammerskins]] o [[Blood & Honour]], liderada per [[Ian Stuart]], cantant i líder del grup [[Skrewdriver]].
-Excepte alguna cas estrany, les bandes originals no tenien una ideologia racista, i molts skinheads defensen l'Oi! i el moviment skinhead com antiracista a causa de les influències negres (jamaicanes principalment) del moviment dels cap rapats. The Oppressed és un bon exemple de grup d'Oi! skinhead compromès amb l'anti-racisme. Actualment el tipus d'Oi! d'extrema dreta no està relacionat amb aquest gènere musical sino que s'associa a un estil anomenat RAC (Rock Against Communism, Rock contra el comunisme). No obstant això, cal dir que l'Oi! original, com el moviment skinhead, era de caràcter majoritàriament apolític.
+Excepte alguna cas estrany, les bandes originals no tenien una ideologia racista, i molts skinheads defensen l'Oi! i el moviment skinhead com antiracista a causa de les influències negres (jamaicanes principalment) del moviment dels cap rapats. The Oppressed és un bon exemple de grup d'Oi! skinhead compromès amb l'anti-racisme. Actualment el tipus d'Oi! d'extrema dreta no està relacionat amb aquest gènere musical sinó que s'associa a un estil anomenat RAC (Rock Against Communism, Rock contra el comunisme). No obstant això, cal dir que l'Oi! original, com el moviment skinhead, era de caràcter majoritàriament apolític.
 El [[1982]] el periodista musical Gary Bushell encunya el terme ''Oi!'' per a referir-se a aquest moviment, basant-se en un cançó del grup [[Cockney Rejects]] titulada ''Oi! Oi! Oi!'', coneixent-se des d'aleshores amb aquest nom. El moviment s'estén ràpidament sorgint grups per molts altres països. Després d'un declivi a partir dels [[anys 1980]] hi ha un nou auge de bandes Oi! en la dècada dels [[anys 1990|90]].