Mesene

Mesene (Μεσηνή) fou una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud. El seu nom es tradueix per Terra Mitjana i fou portada per al menys un altre districte i això feu que els autors clàssics tinguessin dubtes a l'hora de situar-la.

Un dels districtes sembla que era a la desembocadura del Tigris, a la regió de Shatt al-Arab. L'esmenta Esteve Bizantí i Philostorgius diu que el Tigris abans de la seva desembocadura es divideix en dos grans branques que formen com una illa que es habitada pels mesens (meseni). Deu ser la mateixa Mesene que Dió Cassi esmenta a l'època de Trajà com a governada per Athambilos, segurament sobirà de Caracene.

Vers el 129 aC el sàtrapa selèucida de Mesene l’àrab Hyspaosines, es va fer independent amb capital a Antioquia (entre el Tigris i Susa) reanomenada Karax Spasinos, va prendre el títol de rei de Babel i va emetre moneda vers el 125 aC. Els parts li van arrabassar la part nord del regne (vers 126 aC) on fou nomenat governador un funcionari part, de nom Himeros, nomenat sàtrapa de Mesene, i Hyspaosines es va poder mantenir uns anys al sud amb el títol de rei de Caracene. La seva nisaga va acabar governant tota Mesene però amb el nom de Caracene, i les monedes permeten reconstruir la llista de reis (vegeu Caracene).

L'altra Mesena era mes amunt del Tigris i la ciutat central era Apamea (Ἀπάμεια) a 150 o 200 km al nord de Selèucia, que Esteve Bizantí diu que era rodejada pel Tigris just on es dividia en dos branques a les que anomena Delas (a la dreta) i Tigris (a l'esquerra); un altra ciutat era Oratha (Ὄραθα), ciutat que era també a la vora del Tigris.

Per la regio del Peloponès vegeu Messènia