Cura (mitologia): diferència entre les revisions
m Corregit: esta format > està format |
m Corregit: havia està > havia estat |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Cura fou un dona jove. Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un [[home]]. Una vegada acabada la figura va demanar a [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè (''spiritus''). Júpiter consentí, però quan la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella, Júpiter es va negar. Mentre discutien va aparèixer [[Tellus]] la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom, car havia estat format a partir del seu propi cos. |
Cura fou un dona jove. Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un [[home]]. Una vegada acabada la figura va demanar a [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè (''spiritus''). Júpiter consentí, però quan la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella, Júpiter es va negar. Mentre discutien va aparèixer [[Tellus]] la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom, car havia estat format a partir del seu propi cos. |
||
Finalment va arribar [[Saturn (mitologia)|Saturn]] per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida. El nom que va rebre la nova criatura fou ''homo'' (home) en [[llatí]], en concessió a Tellus, car havia |
Finalment va arribar [[Saturn (mitologia)|Saturn]] per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida. El nom que va rebre la nova criatura fou ''homo'' (home) en [[llatí]], en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'''[[humus]]'' (terra). |
||
==Conclusions== |
==Conclusions== |
||
Revisió del 13:39, 23 març 2014
Cura és una divinitat de l'antiga Roma. Representa l'atenció i el neguit en un mite de la creació de l'home. El mite de Cura es troba a la compilació de llegendes Fabularum,[1] obra atribuïda a Gai Juli Higí (Caius Julius Hyginus).
Mite
Cura fou un dona jove. Una vegada veient el fang a la vora d'un riu, va entretenir-se fent la forma d'un home. Una vegada acabada la figura va demanar a Júpiter que li donés la vida infonent-li l'esperit o alè (spiritus). Júpiter consentí, però quan la dona va demanar-li permís al déu per donar a l'home el nom d'ella, Júpiter es va negar. Mentre discutien va aparèixer Tellus la deessa de la terra i va declarar que l'home havia de portar el seu nom, car havia estat format a partir del seu propi cos.
Finalment va arribar Saturn per posar pau i va decidir que com l'alè de l'home havia estat donat per Júpiter, aquest recuperaria l'esperit després de la mort. Tellus tindria el cos de l'home després de la mort. Mentrestant, com que Cura l'havia creat, tindria cura d'aquest durant la seva vida. El nom que va rebre la nova criatura fou homo (home) en llatí, en concessió a Tellus, car havia estat format a partir de l'humus (terra).
Conclusions
Aquest mite romà va cridar l'atenció del filòsof alemany Martin Heidegger.[2] que va veure en el fet que Cura, una dona o figura femenina preexistent, fos la creadora de l'home, una inversió de la creació segons el Gènesi, en el qual la dona és creada al final.[3]