Castell de Besora: diferència entre les revisions

Infotaula d'edificiCastell de Besora
	Castell de Besora
Dades
Tipus	Castell
Localitzat en l'àrea protegida	Parc Aigua d'Ora
Primera menció escrita	982
Construcció	segle X
Característiques
Altitud	841 m
Localització geogràfica
Comarca	Solsonès
	Navès
Localització	Vall de Lord
	42° 01′ 46″ N, 1° 35′ 58″ E / 42.029393°N,1.599521°E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1116-MH
Codi BIC	RI-51-0006403
Id. IPAC	1234

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 11:33, 25 març 2014

Aquest article tracta sobre aquest castell del municipi de Navès. Vegeu-ne altres significats a «Besora».

El castell de Besora, fou construït al cim d'un serrat a la Vall de Lord entre Navès i la serra de Busa; des del castell, situat a uns 840 m d'altitud, podem albirar una bona part del baix Solsonès i més enllà. Per exemple, hi ha una bona relació visual amb el Castellvell de Solsona.

Història

El Solsonès, terra fronterera, s'organitzà en termes de castells. Així, als contraforts de les serres de Busa i de Querol, els tres castells principals que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de LLadur, eren els castells de Navès, (968), Besora (982) i Lladurs. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora.

El lloc de Besora surt esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del segle IX. Segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines, aquest es un dels pocs topònims del Solsonès d'origen bascoide. L'any 982, ja surt esmentat en un document un «chastro Besora» situat al comtat d'Urgell. L'any 1128 n'era senyor Pere de Besora, el qual, amb la seva muller Berenguera, féu en aquella data l'establiment d'un mas. El darrer dels senyors de la casa de Besora fou Berenguer que féu testament l'any 1273, establint que el castell de Besora i els feus que tenia a la vall de Lord i a Clariana havien d'ésser venuts pels seus marmessors. L'any 1312, trobem que Ramon de Jorba ven al paborde de Solsona les castlanies de Besora i de Navés. La fortificació de Besora consta també, juntament amb molts d'altres, entre els castells inclosos al comtat de Cardona, creat l'any 1375.

Arquitectura

L'edifici actual té una longitud total d'uns 20 m i una amplada d'uns 6 m. L'alçada oscil•la entre e 8 i 11 m segons el lloc. S'hi observen tres elements: Una primera construcció és la torre de planta rectangular situada a l'¡extrem de tramuntana. Té una amplada de 4,90 m i una llargada de 6,50 m. A l'extrem meridional hi ha una altre torre, també de planta rectangular i potser coetània de la primera, amb una longitud de 6 m i un amplada de 4,90 m. La tercera construcció fa de nexe de les dues esmentades, d'unes mides de 10 m per 6 m.

Pel que fa a l'aparell constructiu, els carreus de tot el castell solen ser ben tallats i escairats i bàsicament de mida semblant: uns 20-25 cm d'alt per 35-40 cm de llarg.

Bibliografia

Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès La Vall d'Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 194-195. ISBN 84-7739-013-4.

Enllaços externs

Castell de Besora a Catalunya Medieval

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Besora

@@ Línia 26: / Línia 26: @@
 | ppcc = si
 }}
-El Solsonès, terra fronterera, s'organitzà en termes de castells. Així, als contraforts de les serres de Busa i de Querol, els tres castells principals que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del  riu [[Aigua d'Ora]], del riu [[Cardener]] i de la riera de LLadur, eren els castells de Navès, (968), Besora (982) i [[Castell de Lladurs|Lladurs]]. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana.
 El '''castell de Besora''', fou construït al cim d'un serrat a la [[Vall de Lord]] entre Navès i la serra de Busa; des del castell, situat a uns 840 m d'altitud, podem albirar una bona part del baix Solsonès i més enllà. Per exemple, hi ha una bona relació visual amb el [[Castellvell de Solsona]].
 == Història ==
-A finals del segle IX, [[Guifré el Pilós]] va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora.
+El Solsonès, terra fronterera, s'organitzà en termes de castells. Així, als contraforts de les serres de Busa i de Querol, els tres castells principals que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del  riu [[Aigua d'Ora]], del riu [[Cardener]] i de la riera de LLadur, eren els castells de Navès, (968), Besora (982) i [[Castell de Lladurs|Lladurs]]. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, [[Guifré el Pilós]] va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora.
-El lloc de Besora surt esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del segle IX. Segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines, aquest es un dels pocs topònims del Solsonès d'origen bascoide. L'any 982, ja surt esmentat en un document un «''chastro Besora''» situat al [[comtat d'Urgell]]. L'any 1128 n'era senyor Pere de Besora, el qual, amb la seva muller Berenguera, féu en aquella data l'establiment d'un mas. El darrer dels senyors de la casa de Besora fou Berenguer que féu testament l'any 1273, establint que el castell de Besora i els [[feus]] que tenia a la vall de Lord i a Clariana havien d'ésser venuts pels seus marmessors. L'any 1312, trobem que Ramon de Jorba ven al [[paborde]] de [[Bisbat de Solsona|Solsona]] les [[castlà|castlanies]] de Besora i de Navés. La fortificació de Besora consta també, juntament amb molts d'altres, entre els castells inclosos al [[comtat de Cardona]], creat l'any 1375.
+El lloc de Besora surt esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del segle IX. Segons [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines, aquest es un dels pocs topònims del Solsonès d'origen bascoide. L'any 982, ja surt esmentat en un document un «''chastro Besora''» situat al [[comtat d'Urgell]]. L'any 1128 n'era senyor Pere de Besora, el qual, amb la seva muller Berenguera, féu en aquella data l'establiment d'un mas. El darrer dels senyors de la casa de Besora fou Berenguer que féu testament l'any 1273, establint que el castell de Besora i els [[feu]]s que tenia a la vall de Lord i a Clariana havien d'ésser venuts pels seus marmessors. L'any 1312, trobem que Ramon de Jorba ven al [[paborde]] de [[Bisbat de Solsona|Solsona]] les [[castlà|castlanies]] de Besora i de Navés. La fortificació de Besora consta també, juntament amb molts d'altres, entre els castells inclosos al [[comtat de Cardona]], creat l'any 1375.
 == Arquitectura ==
-L'edifici actual té una longitud total d'uns 20 m i una amplada d'uns 6 m.  L'alçada oscil•la entre e 8 i 11 m segons el lloc. S'hi observen tres elements:
+L'edifici actual té una longitud total d'uns 20 m i una amplada d'uns 6 m.  L'alçada oscil•la entre e 8 i 11 m segons el lloc. S'hi observen tres elements: Una primera construcció és la torre de planta rectangular situada a l'¡extrem de tramuntana. Té una amplada de 4,90 m i una llargada de 6,50 m. A l'extrem meridional hi ha una altre torre, també de planta rectangular i potser coetània de la primera, amb una longitud de 6 m i un amplada de 4,90 m. La tercera construcció fa de nexe de les dues esmentades, d'unes mides de 10 m per 6 m.
-Una primera construcció és la torre de polanta rectangular situada a l'¡extrem de tramuntana. Té una amplada de 4,90 m i una llargada de 6,50 m.
-A l'extrem meridional hi ha una altre torre, també de planta rectangular i potser coetània de la primera, amb una longitud de 6 m i un amplada de 4,90 m.
-La tercera construcció fa de nexe de les dues esmentades, d'unes mides de 10 m per 6 m.
-Pel que fa a l'aparell constructiu, els carreus de tot el castell solen ser ben tallats i escairats i bàsicament de mida semblant: uns 20-25 cm d'alt per 35-40 cm de llarg.
+Pel que fa a l'aparell constructiu, els carreus de tot el castell solen ser ben tallats i escairats i bàsicament de mida semblant: uns 20-25 cm d'alt per 35-40 cm de llarg.
+== Bibliografia ==
+* {{citar llibre|cognom= |nom= |títol=Catalunya Romànica, vol. XIII El Solsonès La Vall d'Aran|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|data=1987|pàgines=p. 194-195|isbn=84-7739-013-4}}
+== Enllaços externs ==
+* [http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-besora-naves-solsones/ Castell de Besora a Catalunya Medieval]
 {{commonscat}}