Diferència entre revisions de la pàgina «Aïllant tèrmic»

Gràcies a la seva baixa [[conductivitat tèrmica]] i un baix coeficient d'absorció de la [[radiació]], el material més resistent al pas de calor és l'aire i alguns altres gasos. Tanmateix el fenomen de [[convecció]] que s'origina en les càmeres d'aire, augmenta sensiblement la seva capacitat de transferència tèrmica. Per aquesta raó es poden utilitzar com a aïllament tèrmic materials porosos o fibrosos, capaços d'immobilitzar l'aire confinat en l'interior de cel·les més o menys estanques. Se solen utilitzar comocom a aïllants tèrmics específics materials combinats de sòlids i gasos: [[fibra de vidre]], [[llana d'ovella]], [[llana de roca]], [[vidre expandit]], [[poliestirè expandit]] (''pòrex'' o ''porexpan''), [[escuma de poliuretà]], [[aglomerat de suro]], etc. En la majoria dels casos el gas tancat és el l'aire. Sovint, però, basta amb una o diverses capes d'un material simple, sovint teixit (llana o cotó).

Els aïllants tèrmics es poden aplicar en nombrosos camps, com per exemple: el tèxtil, l'energètic (panells solars, recobriment de cables i de tuberiestubs...), la construcció d'edificacions, a la indústria, etc.

Des d'antic, un dels aïllants tèrmics més eficaços i més utilitzats és la llana. Aquesta s'empra tant en països freds, per a protegir-se del fred, com als molt calorosos, per a protegir el cos de l'entrada de la calor externa. Així, la majoria d'homes del desert es vesteix amb roba de llana, i és també el material utilitzat tradicionalment per a les tendes. Sinó, elEl simple fet de cobrir-se amb una capa de cotó, no només el cos sinó el cap, a més de protegir de cremades solars (tot i que no completament, ja que el sol passa a través del porosporus de la roba) crea una càmera d'aire entre la capa de cotó i la pell que fa baixar notablement la temperatura d'aquesta, si es compara amb l'alternativa de no portar-la.