Pinamonte Bonacolsi: diferència entre les revisions
m Robot modifica: it:Pinamonte dei Bonacolsi |
orto ordre->orde |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Pinamonte Bonacolsi''' fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el [[1206]]. Fou membre dels ancians del poble a [[Màntua]] el [[1259]], i uns dels rectors de la ciutat el [[1272]], i rector únic el [[1274]] i al mateix any capità general; el [[1275]] va rebre el feu de Castellaro del bisbe de [[Trent]]; el [[15 de febrer]] de [[1276]] fou aclamat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà. El [[1287]] va ingressar a l'[[ |
'''Pinamonte Bonacolsi''' fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el [[1206]]. Fou membre dels ancians del poble a [[Màntua]] el [[1259]], i uns dels rectors de la ciutat el [[1272]], i rector únic el [[1274]] i al mateix any capità general; el [[1275]] va rebre el feu de Castellaro del bisbe de [[Trent]]; el [[15 de febrer]] de [[1276]] fou aclamat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà. El [[1287]] va ingressar a l'[[Orde teutònica]] amb el seu fill Joan. El gener de [[1291]] fou enderrocat pel seu fill [[Bardelló Bonacolsi]] i va haver d'abdicar. Va morir a Màntua el [[7 d'octubre]] de [[1293]]. |
||
El seu germà Bonacolso Bonacolsi fou abat benedictí de Sant'Andrea de Màntua el [[1241]] i el [[1244]] fou expulsat de la ciutat en les lluites entre güelfs i gibel·lins i va morir a l'exili el [[1249]]; un altre germà, Martino Bonacolsi, fou rector de Màntua el [[1253]]. |
El seu germà Bonacolso Bonacolsi fou abat benedictí de Sant'Andrea de Màntua el [[1241]] i el [[1244]] fou expulsat de la ciutat en les lluites entre güelfs i gibel·lins i va morir a l'exili el [[1249]]; un altre germà, Martino Bonacolsi, fou rector de Màntua el [[1253]]. |
||
Revisió del 23:56, 17 ago 2007
Pinamonte Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi senyor de Folato en feu de l'abadia de San Zenone de Verona el 1206. Fou membre dels ancians del poble a Màntua el 1259, i uns dels rectors de la ciutat el 1272, i rector únic el 1274 i al mateix any capità general; el 1275 va rebre el feu de Castellaro del bisbe de Trent; el 15 de febrer de 1276 fou aclamat capità general perpetu de Màntua, equivalent a senyor sobirà. El 1287 va ingressar a l'Orde teutònica amb el seu fill Joan. El gener de 1291 fou enderrocat pel seu fill Bardelló Bonacolsi i va haver d'abdicar. Va morir a Màntua el 7 d'octubre de 1293.
El seu germà Bonacolso Bonacolsi fou abat benedictí de Sant'Andrea de Màntua el 1241 i el 1244 fou expulsat de la ciutat en les lluites entre güelfs i gibel·lins i va morir a l'exili el 1249; un altre germà, Martino Bonacolsi, fou rector de Màntua el 1253.
Es va casar amb una dama de la família Correggio, filla de Guiu II de Correggio i Mabília della Gente. Va tenir vuit fills: Conrat Bonacolsi consenyor de Pozzuolo en feu del bisbe de Màntua, Tomo Bonacolsi hereu designat i tronc dels Bonacossi; Bardelló Bonacolsi, Felip Bonacolsi inquisidor a Verona i bisbe de Trento el 1289; va morir a Màntua el 18 de desembre del 1303), Joan Bonacolsi conegut per Gambagrossa, Guiu I Bonacolsi cavaller teutònic i senyor de Bardellona en feu del bisbe de Trento, Salvàtic Bonacolsi cavaller teutònic, i Fabrici Bonacolsi, cavaller teutònic.