Gabriel Cañellas i Fons: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m
isbn incorrecte
Línia 43: Línia 43:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* ''La crisis del cañellismo: crónica de los meses más azarosos de la derecha balear''. [[Res Publica Edicions]]. [[Eivissa (municipi)|Eivissa]], [[1996]]. ISBN 8492188820.
* ''La crisis del cañellismo: crónica de los meses más azarosos de la derecha balear''. [[Res Publica Edicions]]. [[Eivissa (municipi)|Eivissa]], [[1996]]. ISBN 8492188820.
* ''Conversa amb Gabriel Cañellas: l'amo en Biel''. Gabriel Cañellas Fons, Jaume Sastre. Lleonard Muntaner, Editor, 2003. ISBN 849536090
* ''Conversa amb Gabriel Cañellas: l'amo en Biel''. Gabriel Cañellas Fons, Jaume Sastre. Lleonard Muntaner, Editor, 2003. ISBN 849536090-X


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 20:11, 31 març 2014

Infotaula de personaGabriel Cañellas i Fons

A Marivent (1983) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gabriel Cañellas Fons Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
1r President del Govern de les Illes Balears
10 juny 1983 – 1r agost 1995 (dimissió)
← cap valor, Consell General InterinsularCristòfol Soler i Cladera →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitAlianza Popular
Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.

Va ser l'impulsor de l'anomenat canyellisme, regionalisme eminentment folklòric sense cap tipus de reivindicació nacional només defensant l'adaptació dels postulats o mesures estatals a la realitat illenca.[1]

Imputat pel conegut cas Túnel de Sóller per prevaricació en l'adjudicació de les obres del Túnel de Sóller. També se'l relacionà amb la fallida de la societat de valors Brokeval. Durant el seu mandat, diners provinents de l'empresa constructora d'Antonio Cuart serviren per finançar el PP a les Balears en les campanyes de 1989 (Eleccions Generals) i 1991 (Eleccions Locals i Autonòmiques) i per finançar la Fundació Illes Balears presidida pel propi Gabriel Cañellas. Finalment la sentència del Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears donà per prescrit el provat delicte.[2]

El 1995 l'escàndol del túnel de Sóller força la dimissió de Cañellas, essent substituït per Cristòfol Soler com a president del Govern Balear. Soler en un primer moment seguí dins el canyellisme fins que al gener de 1996 s'apartà del corrent.

Referències

  1. «El cañellismo cañí» (en castellà). Diario de Mallorca, 07-03-2010. [Consulta: 24 desembre 2013].
  2. «El Supremo confirma que Cañellas cometió cohecho, pero el delito ha prescrito» (en castellà). El País, 16-12-1998. [Consulta: 20 març 2014].

Bibliografia

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
President del Consell Interinsular
Francesc Tutzó Bennàsar
President de les Illes Balears
Illes Balears

1983–- 1995
Succeït per:
Cristòfol Soler i Cladera