Foc de la Bisbal

El foc de la Bisbal o Fets del 6 d'octubre fou l'enfrontament més important ocorregut durant l'aixecament federalista de 1869 i que va tenir lloc a la Bisbal d'Empordà el 6 d'octubre de 1869. S'hi enfrontaren les tropes del governador militar de Girona i una partida armada republicana d'uns dos mil homes que s'havien fet forts a la ciutat. La majoria dels efectius republicans eren menestrals de la indústria surera.

Després de la proclama de Figueres feta per Francesc Sunyer i Capdevila el 3 d'octubre de 1869, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d'octubre va proclamar la República Democràtica Federal.

Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó decidí defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia 6 d'octubre les tropes governamentals atacaren la vila, però els republicans es defensaren aferrissadament, i els obligaren a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia.

Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà un estratagema i va fer presoner Pere Caimó quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es dispersaren el 9 d'octubre. En total es van produir 9 morts i 60 ferits, i Caimó fou dut presoner a Girona pels militars, on fou condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, fou bandejat pel general Prim.

 Heroïnes  que curaven ferits al hospital de sang

Està documentat que dues gironines que van atendre ferits durant el Foc de la Bisbal i ambdues Anna Rocas Abrich i Isabel Vilà Pujol, van rebre el qualificatiu  d’heroïnes.

El diari Nuevo Distrito del día 26 d’abril de l’any 1908, publicava  la següent informació:

“ Escomesa sobtadament a causa d’ un atac gripal va morir dimecres, dia 22 del corrent, a l'edat de 64 anys, Ana Rocas Abrich, esposa del nostre estimat amic i coreligionari Zacaries Siró.

El dia 6 d'octubre de 1869, trobant-se els republicans federals d'aquesta comarca acabdillats per Caymó en lluita armada amb les tropes del Govern provisional, la senyora Ana Rocas, es va convertir en heroïna del poble de la Bisbal, on va anar-hi acompanyant al seu marit en els perills de la lluita i amb la funció d’ auxiliar els ferits d'un i altre bàndol. Durant aquesta benemèrita feina es mostrà tan experta i animosa que a prec dels facultatius de l’hospital de sang, va continuar prestant-los la seva valerosa ajuda fins al dia següent, amb l’aplaudiment i gratitud de tots els caps de servei, essent des de llavors la primera a acudir al auxili de totes desgràcies que arribessin a comunicar-li a  la seva vila natal de Palafrugell on era molt estimada. En reconeixement d'aquests mèrits contrets per la senyora Rocas de Siró, va ser que l'Ajuntament la preferís en l'ocupació que ja de vella va sol · licitar per tenir cura de la neteja del mercat públic, treball que complia amb satisfacció per a tot el veïnat i amb l'ajuda del seu espòs. A aquest i família els acompanyem en el just dolor que els embarga per tan sensible pèrdua."

Pere Caimó,1 cabdill dels federals empordanesos   l’any 1933   publicava el següent:

" Ja de nit , vam emprendre la marxa sobre la Bisbal , des de on se’ns cridava amb gran d'insistència , arribant a aquesta vila a les deu de la mateixa nit . No puc   deixar d’ esmentar un fet que honora en gran mesura al bell sexe de la nostra província . Amb els republicans de Llagostera va venir una jove d'aquesta població , plena de joventut , ja que no havia complert els divuit anys , anomenada Isabel Vilà , jove virtuosa i fervent republicana , que des de llarg temps es vènia ocupant en proveir-se de fils , embenats i tot el necessari per a la cura dels ferits al camp de batalla , preveient que els seus preparatius podien ser algun dia de immensa utilitat. En afecte, aquest dia arribà i abandonant la tranquil·litat i les dolçors de la llar domèstica , “trócolas “ gustosa la jove heroïna pels atzars de la campana . La seva assídua assistència envers els ferits de la Bisbal , quedarà sempre gravada en la nostra memòria amb els indelebles caràcters de la gratitud. Tanta abnegació i patriotisme bé mereixen una distingida pàgina en els fastos de la insurrecció republicana. Excusat seria afegir que tots la respectaven com a la més estimada de les germanes ".

Panteó de les víctimes

Els bisbalencs que van morir lluitant o per motius derivats del conflicte van ser enterrats al cementiri vell. L’any 1888 el municipi va voler retre’ls homenatge i per aquest motiu van encarregant a l’ escultor Ramon Casal la construcció d’un monòlit commemoratiu, monument fet de pedra artificial de base quadrada que s’estreny a mesura que agafa alçada donant-li una estètica d’obelisc. A la seva part superior hi ha dipositada la urna on es diu que es guarden les despulles dels difunts.

Les despeses econòmiques generades per aquesta obra, van ser sufragades mitjançant les aportacions dels vilatans.

L’any 1931 el panteó va ser traslladat al nou cementiri que es troba indicat a un trencall de la carretera GIV 6441 que va de la Bisbal a al poble de Fonteta.

Durant el curs escolar 2012-13, un grup d’alumnes de la Bisbal que cursaven l’ Ensenyança Secundaria Obligatòria (ESO de 12 a 14 anys) , va presentar un projecte per procedir a rehabilitació el monòlit i al mateix temps van procedir a l’apadrinament d’aquest simbòlic mausoleu perquè continuí reservant-se en bones condicions.

Articles relacionats

• Anna Rocas Abrich

Enllaços externs

• Sobre els alçaments federals de 1869 de Lluís Maria de Puig i Oliver.
• «Foc de la Bisbal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.