Romilda Pantaleoni: diferència entre les revisions
començo |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Romilda Pantaleoni by Ganzini circa 1875.jpg|thumb|Pantaleoni cap a 1875]] |
[[Fitxer:Romilda Pantaleoni by Ganzini circa 1875.jpg|thumb|Pantaleoni cap a 1875]] |
||
'''Romilda Pantaleoni''' ([[Udine]], [[Itàlia]], [[29 d'agost]] de [[1847]] - [[Milà]], [[20 de maig]] de [[1917]]) va ser una [[soprano]] italiana amb una prolífica carrera operística en els anys 70 i 80 del segle XIX. Va abastar un ampli repertori que incloïa el ''[[belcanto]]'', la [[grand opéra]] italiana i francesa, les òperes [[veristes]] i les òperes alemanyes de [[Richard Wagner|Wagner]]. Està particularment associada amb els papers de Margherita a ''[[Mefistofele]]'' i la protagonista de ''[[La Gioconda]]''. També se la recorda per ser la primera Desdemona a ''[[Otello]]'' (1887) i la primera Tigrana a ''[[Edgar]]'' (1889), ambdues a [[la Scala]] de [[Milà]]. |
'''Romilda Pantaleoni''' ([[Udine]], [[Itàlia]], [[29 d'agost]] de [[1847]] - [[Milà]], [[20 de maig]] de [[1917]]) va ser una [[soprano]] italiana amb una prolífica carrera operística en els anys 70 i 80 del segle XIX. Va abastar un ampli repertori que incloïa el ''[[belcanto]]'', la [[grand opéra]] italiana i francesa, les òperes [[veristes]] i les òperes alemanyes de [[Richard Wagner|Wagner]]. Està particularment associada amb els papers de Margherita a ''[[Mefistofele]]'' i la protagonista de ''[[La Gioconda]]''. També se la recorda per ser la primera Desdemona a ''[[Otello]]'' (1887) i la primera Tigrana a ''[[Edgar]]'' (1889), ambdues a [[la Scala]] de [[Milà]]. |
||
El seu pare, Luigi Pantaleoni, va ser compositor, i el seu germà, [[Adriano Pantaleoni|Adriano]], també va ser cantant d'òpera. Va estudiar a Milà, amb [[Francesco Lamperti]], abans de debutar al Teatre Carcano de la capital llombarda el 1868, a ''[[Margherita]]'', de [[Jacopo Foroni]]. En els 15 anys següents es va presentar en teatres per tot Itàlia, amb diversos papers d'òpera italiana i francesa, i, fins i tot, amb la Elsa de ''[[Lohengrin]]''. El 1874 va cantar el paper d'Isabella en l'estrena de ''[[Salvator Rosa]]'', de [[Carlos Gomes]] a [[Gènova]], i, l'any següent, la Margherita de ''[[Mefistofele]]'' al [[Teatro Regio de Torí]].<ref name=oper>{{cita web|título=Pantaleoni Romilda|url=http://hosting.operissimo.com/triboni/exec?method=com.operissimo.artist.webDisplay&id=ffcyoieagxaaaaabeiax&xsl=webDisplay&searchStr=pantaleoni|obra=Operissimo.com|idioma=alemany}}</ref> Aquesta última representació va tenir una gran repercussió, i es considera el punt de partida de la recuperació de la popularitat de l'òpera d'[[Arrigo Boito]], que s'havia estrenat el 1868 amb molt menys èxit. La [[temporada 1876-1877 del Liceu|Temporada 1876-1877]] va cantar quatre mesos al [[Gran Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]]. El 1879 va aparèixer al [[Teatro Real de Madrid]] i el 1884 a la [[Hofoper]] de [[Viena]]. |
|||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 20:10, 3 abr 2014
Romilda Pantaleoni (Udine, Itàlia, 29 d'agost de 1847 - Milà, 20 de maig de 1917) va ser una soprano italiana amb una prolífica carrera operística en els anys 70 i 80 del segle XIX. Va abastar un ampli repertori que incloïa el belcanto, la grand opéra italiana i francesa, les òperes veristes i les òperes alemanyes de Wagner. Està particularment associada amb els papers de Margherita a Mefistofele i la protagonista de La Gioconda. També se la recorda per ser la primera Desdemona a Otello (1887) i la primera Tigrana a Edgar (1889), ambdues a la Scala de Milà.
El seu pare, Luigi Pantaleoni, va ser compositor, i el seu germà, Adriano, també va ser cantant d'òpera. Va estudiar a Milà, amb Francesco Lamperti, abans de debutar al Teatre Carcano de la capital llombarda el 1868, a Margherita, de Jacopo Foroni. En els 15 anys següents es va presentar en teatres per tot Itàlia, amb diversos papers d'òpera italiana i francesa, i, fins i tot, amb la Elsa de Lohengrin. El 1874 va cantar el paper d'Isabella en l'estrena de Salvator Rosa, de Carlos Gomes a Gènova, i, l'any següent, la Margherita de Mefistofele al Teatro Regio de Torí.[1] Aquesta última representació va tenir una gran repercussió, i es considera el punt de partida de la recuperació de la popularitat de l'òpera d'Arrigo Boito, que s'havia estrenat el 1868 amb molt menys èxit. La Temporada 1876-1877 va cantar quatre mesos al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 1879 va aparèixer al Teatro Real de Madrid i el 1884 a la Hofoper de Viena.
Referències
- ↑ «Pantaleoni Romilda» (en alemany). Operissimo.com.