Guerra dels Vuitanta Anys: diferència entre les revisions
m Corregit: recolzament -> suport militar i es quedav |
+ Ref |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
{{Guerra dels Vuitanta Anys}} |
{{Guerra dels Vuitanta Anys}} |
||
La '''guerra dels Vuitanta Anys''' o '''guerra de Flandes''', va ser una [[guerra]] que va enfrontar les [[Disset Províncies]] amb el seu sobirà, el rei d'[[Espanya]], amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa. La rebel·lió contra el monarca hispànic va començar el [[1568]] i finalitzà el [[1648]]. |
La '''guerra dels Vuitanta Anys''' o '''guerra de Flandes''', va ser una [[guerra]] que va enfrontar les [[Disset Províncies]] amb el seu sobirà, el rei d'[[Espanya]], amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa. La rebel·lió contra el monarca hispànic va començar el [[1568]] i finalitzà el [[1648]]. |
||
== La guerra == |
|||
En [[1581]] l'assemblea dels estats d'Holanda va decidir retirar el nom del rei de les actes judicials i administrar justícia en nom del príncep d'Oranje.<ref>{{Ref-llibre |cognom=van Kassclt |nom=M. |títol=Historia de Béljica y Holanda |url=http://books.google.es/books?id=BtJOamCiFwgC&pg=PA356&dq=1581+holand&hl=ca&sa=X&ei=zFRBU87GE6Od0QXt54C4Ag&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=1581%20holand&f=false |llengua=castellà |editorial=Imprenta del Imparcial |data=1844 |pàgines=356 |isbn=}}</ref> |
|||
Després de la signatura de la [[Pau de Vervins]] el [[1598]] i del [[Tractat de Londres (1604)]], amb els que Espanya aconseguia la pau amb el [[Regne de França]] i el [[Regne d'Anglaterra]] respectivament, els [[Set Províncies Unides|republicans]] es quedaven sense suport militar i es quedaven sols a la guerra. |
Després de la signatura de la [[Pau de Vervins]] el [[1598]] i del [[Tractat de Londres (1604)]], amb els que Espanya aconseguia la pau amb el [[Regne de França]] i el [[Regne d'Anglaterra]] respectivament, els [[Set Províncies Unides|republicans]] es quedaven sense suport militar i es quedaven sols a la guerra. |
||
| Línia 27: | Línia 30: | ||
Els [[Països Baixos espanyols|Països Baixos del sud]] van romandre sota la corona espanyola després d'una repressió militar i una persecució religiosa que va fer fugir molts empresaris, intel·lectuals i artistes cap al nord, més tolerant, deixant així el sud exsangüe i empobrit. |
Els [[Països Baixos espanyols|Països Baixos del sud]] van romandre sota la corona espanyola després d'una repressió militar i una persecució religiosa que va fer fugir molts empresaris, intel·lectuals i artistes cap al nord, més tolerant, deixant així el sud exsangüe i empobrit. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 15:28, 6 abr 2014
guerres de religió a Europa  | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | guerra, revolta i guerra civil | ||
| Data | 1568 - 1648 | ||
| Lloc | Països Baixos | ||
| Estat | Disset Províncies | ||
| Causa | Església protestant dels Països Baixos | ||
| Resultat | Independència dels Països Baixos | ||
Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne de França, Imperi Espanyol, Disset Províncies, unió d'Utrecht, unió d'Arràs, Unió Ibèrica, Principality of Nassau-Diez (en)  , Comtat de Nassau, Watergeuzen (en) i geuzen | |||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
Inicis de la revolta (1567–1572) | |
Revolta (1572–1576) | |
Brielle – Goes – Haarlem – Flushing – Borsele - Haarlemmermeer - Zuiderzee – Alkmaar – Leiden Reimerswaal – Mookerheyde – Zierikzee (1576) | |
De la pacificació de Gant a la Unió d'Utrecht (1576–1579) | |
Secessió i reconquesta (1579–1588) | |
Ressorgiment de la República (1588–1609) | |
Bergen op Zoom (1588) - Gravelines – Expedició Drake-Norris del 1589 − Breda (1590) – Deventer (1591)– Groenlo (1595) – Turnhout (1597) − Groenlo (1597) – Nieuwpoort – Oostende – Sluis (1603) − Groenlo (1606) – Gibraltar (1607) | |
Treva dels dotze anys (1609-1621) | |
Guerra dels trenta anys (1621-1648) | |
Gibraltar (1621) – Bergen-op-Zoom (1622) – Breda (1624) – Salvador − San Juan (1625) – Groenlo – Badia de Matanzas − 's-Hertogenbosch – Albrolhos – Bruges – Slaak – Maastricht − Leuven – Schenkenschans – Lizard Point – Breda (1637) – Venlo − Kallo – Geldern – Acció de Horna – Les Dunes – Hulst (1640) − Cap Sant Vincent (1641) - Hulst (1645) – Manila – Puerto de Cavite |
La guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa. La rebel·lió contra el monarca hispànic va començar el 1568 i finalitzà el 1648.
La guerra
En 1581 l'assemblea dels estats d'Holanda va decidir retirar el nom del rei de les actes judicials i administrar justícia en nom del príncep d'Oranje.[1]
Després de la signatura de la Pau de Vervins el 1598 i del Tractat de Londres (1604), amb els que Espanya aconseguia la pau amb el Regne de França i el Regne d'Anglaterra respectivament, els republicans es quedaven sense suport militar i es quedaven sols a la guerra.
L'embargament que Espanya va mantenir sobre les Set Províncies Unides (sovint anomenades per error Holanda segons el nom de la més gran de les set províncies) i la despesa militar que suposaven més de trenta anys de guerra havien deixat les províncies econòmicament malmeses. La guerra va coincidir amb la guerra dels Trenta Anys, tot i que entre el 1609 i 1621 hi va haver una aturada de les hostilitats per la Treva dels Dotze Anys.
El conflicte acabà el 1648 en concloure la Pau de Westfàlia al qual tractat la corona espanyola va reconèixer la independència de la República de les Set Províncies Unides, avui conegudes com a Països Baixos.
Conseqüències
Tot i això, al 1648 romanien moltes disputes territorials la majoria de les quals van arreglar-se en el Tractat de partició del 1661.
Aquest conflicte i la Pau de Westfàlia són l'origen de l'escissió de les Disset Províncies i molt més tard de la creació de tres estats independents: els Països Baixos (1648), Bèlgica (el 1830) i Luxemburg (1815/1890); amb fronteres arbitràries.
El territori del principat de Lieja, enclavat en les Disset Províncies, va mantenir la seva independència d'ambdós poders.
Els Països Baixos del sud van romandre sota la corona espanyola després d'una repressió militar i una persecució religiosa que va fer fugir molts empresaris, intel·lectuals i artistes cap al nord, més tolerant, deixant així el sud exsangüe i empobrit.
Referències
- ↑ van Kassclt, M. Historia de Béljica y Holanda (en castellà). Imprenta del Imparcial, 1844, p. 356.
Vegeu també
 |
Aquest article conté una o més imatges amb text que pot ser traduït al català. (ajuda) |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra dels Vuitanta Anys |