Plat: diferència entre les revisions
m Corregit: es -> és un |
m Corregit: sol us sovint > sol ús sovint |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Un '''plat''' és un recipient ampli i pla amb una concavitat moderada sobre el que se serveix el [[menjar]]. |
Un '''plat''' és un recipient ampli i pla amb una concavitat moderada sobre el que se serveix el [[menjar]]. |
||
Els plats estan fets habitualment de [[ceràmica|materials ceràmics]] com ara la [[porcellana]] o l'[[argila]], o també amb altres materials com el [[plàstic]] o el [[vidre]]; de vegades, també s'empra la [[fusta]] o la [[pedra]] tallada. Els plats d'un sol |
Els plats estan fets habitualment de [[ceràmica|materials ceràmics]] com ara la [[porcellana]] o l'[[argila]], o també amb altres materials com el [[plàstic]] o el [[vidre]]; de vegades, també s'empra la [[fusta]] o la [[pedra]] tallada. Els plats d'un sol ús sovint estan fets de [[paper]]. Poden presentar-se en una gran quantitat de formats, des de petits plats de [[cafè]], passant per plats per al pa i la mantega i plats per a àpats, fins a grans safates des de les quals el menjar es distribueix a diverses persones assegudes a taula. |
||
Alguns plats es fabriquen només amb finalitats decoratives en comptes de fer-los servir per a menjar. |
Alguns plats es fabriquen només amb finalitats decoratives en comptes de fer-los servir per a menjar. |
||
Revisió del 14:46, 10 abr 2014
Un plat és un recipient ampli i pla amb una concavitat moderada sobre el que se serveix el menjar.
Els plats estan fets habitualment de materials ceràmics com ara la porcellana o l'argila, o també amb altres materials com el plàstic o el vidre; de vegades, també s'empra la fusta o la pedra tallada. Els plats d'un sol ús sovint estan fets de paper. Poden presentar-se en una gran quantitat de formats, des de petits plats de cafè, passant per plats per al pa i la mantega i plats per a àpats, fins a grans safates des de les quals el menjar es distribueix a diverses persones assegudes a taula.
Alguns plats es fabriquen només amb finalitats decoratives en comptes de fer-los servir per a menjar.
Història
Els xinesos van descobrir el procés de fer porcellana al voltant del 600 EC. No fou fins al 1708, quan un terrisser alemany a Meissen va descobrir el procés xinès, que l'art terrisser europeu va entrar en acció. Molts dels millors tallers de ceràmica més conegudes del món van ser fundades durant aquest període - Royal Saxon en el 1710, Wedgwood en el 1759, Royal Copenhagen en el 1775, i Spode, fundat en el 1776 a Anglaterra.
Plats com a col·leccionables
Quan es van obrir les rutes comercials a la Xina durant el segle XIV, els objectes de porcellana, incloent els plats del sopar, es van convertir en imprescindibles per a la noblesa europea.
Després que els europeus comencessin també a fer porcellana, els monarques i la noblesa van continuar la seva pràctica tradicional de col·lecionar i exposar plats de porcellana, ara fets localment, però la porcellana encara hi era fora de l'abast del ciutadà mitjà.
La pràctica de col·leccionar plats de "souvenir" es va popularitzar al segle XIX de la mà de Patrick Palmer-Thomas, un noble anglès-neerlandès, que va captivar el públic victorià amb les seves mostres públiques de plats.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plat |