Mapa meteorològic: diferència entre les revisions
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
m Corregit: L'exércit > L'exèrcit |
||
Línia 7: | Línia 7: | ||
L'ús de mapes meteorològics començ+a amitjans del segle XIX dins del marc de la investigació de la teoria dels sistemes de tempestes.<ref>{{cite web|author=Human Intelligence|url=http://www.indiana.edu/~intell/galton.shtml|title=Francis Galton (1822-1911)|accessdate=2007-04-18|date=2007-07-25|publisher=[[Indiana University]]}}</ref> |
L'ús de mapes meteorològics començ+a amitjans del segle XIX dins del marc de la investigació de la teoria dels sistemes de tempestes.<ref>{{cite web|author=Human Intelligence|url=http://www.indiana.edu/~intell/galton.shtml|title=Francis Galton (1822-1911)|accessdate=2007-04-18|date=2007-07-25|publisher=[[Indiana University]]}}</ref> |
||
Als Estats Units des de 1845 el desplegament de la xarxa de [[telègraf]]s va desenvolupar la informació meteorològica. La [[Smithsonian Institution]] va desenvolupar una xarxa d'observadors.<ref>{{ref llibre|títol=Stormwatchers: The Turbulent History of Weather Prediction From Franklin's Kite to El Nino|autor=John D. Cox|any=2002|isbn=047138108X|editorial=John Wiley & Sons, Inc.|pàgines=53–56}}</ref> L' |
Als Estats Units des de 1845 el desplegament de la xarxa de [[telègraf]]s va desenvolupar la informació meteorològica. La [[Smithsonian Institution]] va desenvolupar una xarxa d'observadors.<ref>{{ref llibre|títol=Stormwatchers: The Turbulent History of Weather Prediction From Franklin's Kite to El Nino|autor=John D. Cox|any=2002|isbn=047138108X|editorial=John Wiley & Sons, Inc.|pàgines=53–56}}</ref> L'exèrcit dels Estats Units (''U.S. Army Signal Corps'') heretà aquesta xarxa per llei entre 1870 i 1874 la va expandir. |
||
Al Regne Unit els primers esforços d'estandarització de la xarxa meteorològica es van fer a partir de 1855. Als Estats Units fins a 1905 [[Detroit]] no es va establir com l'hora estàndard.<ref>{{cite web|author=WebExhibits|url=http://webexhibits.org/daylightsaving/d.html|title=Daylight Saving Time|year=2008|publisher=Idea|accessdate=2007-06-24}}</ref> Internacionalment les observacions meteorològiques en xarxes oficials no es van establir fins a l'any 1873.<ref>{{cite web|author=[[National Oceanic and Atmospheric Administration]]|url=http://celebrating200years.noaa.gov/foundations/weather/#expand|title=An Expanding Presence|accessdate=2010-01-31|date=2007-05-30|publisher=[[United States Department of Commerce]]}}</ref> A finals de 1910 es van posar en els mapes meteorològics el model noruec de ciclons.<ref>{{cite web|author=David M. Schultz|url=http://www.cimms.ou.edu/~schultz/sanders/sanders.pdf|title=Perspectives on Fred Sanders's Research on Cold Fronts|date=2006-09-07|accessdate=2010-01-31|page=5|publisher=[[Cooperative Institute for Mesoscale Meteorological Studies]]}}</ref> |
Al Regne Unit els primers esforços d'estandarització de la xarxa meteorològica es van fer a partir de 1855. Als Estats Units fins a 1905 [[Detroit]] no es va establir com l'hora estàndard.<ref>{{cite web|author=WebExhibits|url=http://webexhibits.org/daylightsaving/d.html|title=Daylight Saving Time|year=2008|publisher=Idea|accessdate=2007-06-24}}</ref> Internacionalment les observacions meteorològiques en xarxes oficials no es van establir fins a l'any 1873.<ref>{{cite web|author=[[National Oceanic and Atmospheric Administration]]|url=http://celebrating200years.noaa.gov/foundations/weather/#expand|title=An Expanding Presence|accessdate=2010-01-31|date=2007-05-30|publisher=[[United States Department of Commerce]]}}</ref> A finals de 1910 es van posar en els mapes meteorològics el model noruec de ciclons.<ref>{{cite web|author=David M. Schultz|url=http://www.cimms.ou.edu/~schultz/sanders/sanders.pdf|title=Perspectives on Fred Sanders's Research on Cold Fronts|date=2006-09-07|accessdate=2010-01-31|page=5|publisher=[[Cooperative Institute for Mesoscale Meteorological Studies]]}}</ref> |
Revisió del 15:53, 11 abr 2014
Un mapa meteorològic és un mapa que mostra diverses caracterísitiques meteorològiques a través d'una ona particular en un moment determinat.[1] Els mapes meteorològics s'han fet servir des de la meitat dels segle XIX i es fan servir per a la recerca científica i el pronòstic meteorològic. Els mapes que fan servir línies isotermes mostren el gradient de temperatura, els quals poden ajudar a localitzar fronts meteorològics. Els mapes d'isotaques analitzen les línies d'igual velocitat de vent,[2] sota la constant pressió de superfície de 300 mb o 250 mb mostren on està localitzat el jet stream. L'ús de mapes de pressió constant d'un nivell entre 700 i 500 hPa poden indicar el moviment dels ciclons tropicals. Un tipus popular de mapa meteorològic és el d'anàlisi del temps en superfície amb les isòbares que indiquen baixes pressions i altes pressions. En aviació uns mapes especials indiquen les zones de turbulència.
Història
L'ús de mapes meteorològics començ+a amitjans del segle XIX dins del marc de la investigació de la teoria dels sistemes de tempestes.[3]
Als Estats Units des de 1845 el desplegament de la xarxa de telègrafs va desenvolupar la informació meteorològica. La Smithsonian Institution va desenvolupar una xarxa d'observadors.[4] L'exèrcit dels Estats Units (U.S. Army Signal Corps) heretà aquesta xarxa per llei entre 1870 i 1874 la va expandir.
Al Regne Unit els primers esforços d'estandarització de la xarxa meteorològica es van fer a partir de 1855. Als Estats Units fins a 1905 Detroit no es va establir com l'hora estàndard.[5] Internacionalment les observacions meteorològiques en xarxes oficials no es van establir fins a l'any 1873.[6] A finals de 1910 es van posar en els mapes meteorològics el model noruec de ciclons.[7]
El 1969 van començar, als Estats Units, els esforços per automatitzar la confecció dels mapes meteorològics,[8] procés completat a la dècada de 1970.[9]
Referències
- ↑ Encarta. «Chart». Microsoft Corporation, 2009. [Consulta: 25 novembre 2007].
- ↑ Jay Snively. «H-I-J». MAPS GPS, 2010. [Consulta: 30 gener 2010].
- ↑ Human Intelligence. «Francis Galton (1822-1911)». Indiana University, 25-07-2007. [Consulta: 18 abril 2007].
- ↑ John D. Cox. Stormwatchers: The Turbulent History of Weather Prediction From Franklin's Kite to El Nino. John Wiley & Sons, Inc., 2002, p. 53–56. ISBN 047138108X.
- ↑ WebExhibits. «Daylight Saving Time». Idea, 2008. [Consulta: 24 juny 2007].
- ↑ National Oceanic and Atmospheric Administration. «An Expanding Presence». United States Department of Commerce, 30-05-2007. [Consulta: 31 gener 2010].
- ↑ David M. Schultz. «Perspectives on Fred Sanders's Research on Cold Fronts». Cooperative Institute for Mesoscale Meteorological Studies, 07-09-2006. [Consulta: 31 gener 2010].
- ↑ National Meteorological Center. «Prospectus for an NMC Digital Facsimile Incoder Mapping Program». Environmental Science Services Administration, January 1969. [Consulta: 5 maig 2007].
- ↑ Hong Kong Observatory. «The Hong Kong Observatory Computer System and Its Applications». The Government of the Hong Kong Special Administrative Region, 03-09-2009. [Consulta: 6 febrer 2010].