Cenòmans: diferència entre les revisions
m Corregit: al est -> a l'est |
m Corregit: aC]], quant els > aC]], quan els |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Un altre grup de '''cenomans''' vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons Livi, i ''[[Brixia]]'' i [[Cremona]] segons Plini; Ptolomeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Mantua]] |
Un altre grup de '''cenomans''' vivia a la [[Gàl·lia Cisalpina]], al nord del [[Po]], entre els [[ínsubres]] a l'oest i els [[vènets]] a l'est. Les seves ciutats principals eren ''[[Brixia]]'' i [[Verona]], segons Livi, i ''[[Brixia]]'' i [[Cremona]] segons Plini; Ptolomeu també els hi assigna [[Bèrgam]] i [[Mantua]] |
||
Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el [[225 aC]], |
Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el [[225 aC]], quan els ínsubres i els [[bois]] van combatre Roma, cenomans i [[vènets]] van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan [[Anníbal]] va envair Itàlia i van combatre a [[Trèbia]]. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar ([[200 aC]]) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quant foren derrotats pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla en la que es capturà al cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]].<ref>{{citar llibre |enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.es/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |editorial= |data= |pàgines=XXXII, 30 |isbn=}}</ref> no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El [[49 aC]] van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la [[Gàl·lia Transpadana|Transpadana]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 13:42, 20 abr 2014
Els cenomans (llatí cenomani o cenomanes o commoni, també segobrii o sebrogigii, o sigui segobris o segobrigis) foren un poble gal de la Gàl·lia Cèltica que Cèsar esmenta com aulercis cenomans. Vivien a l'est dels carnuts entre el Sena i el Loira a la regió del Maine. Tot i que considerats lígurs el seu nom era celta (sego i brigos : "(els de) la forta tribu"; brigos es transcriu briges en grec. En territori dels segobrigis es diu que els foceus van fundar Massàlia.
La seva capital fou, segons Ptolomeu, Vindinum. Es van unir a Vercingètorix el 52 aC i van enviar cinc mil homes a Alèsia.
Un altre grup de cenomans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolomeu també els hi assigna Bèrgam i Mantua
Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre Roma, cenomans i vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan Anníbal va envair Itàlia i van combatre a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quant foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en la que es capturà al cartaginès Amílcar.[1] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.
Referències
- ↑ Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.