Mtskheta: diferència entre les revisions

Infotaula d'edificiMonuments històrics de Mtskhetha
	Catedral de Svetitskhoveli
Nom en la llengua original	(ka) მცხეთა
Dades
Tipus	Cultural
Característiques
Altitud	460 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	municipi de Mtskheta (Geòrgia)
Banyat per	Kura i Aragvi
	41° 50′ 47″ N, 44° 43′ 10″ E / 41.8464°N,44.7194°E
Format per	monuments històrics de Mtskheta
Patrimoni de la Humanitat
	monuments històrics de Mtskheta
Tipus	Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord
Data	1994 (18a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv)
En perill	2009 - 2016
Identificador	708
Lloc web	mtskheta.gov.ge

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 19:16, 22 abr 2014

Mtskhétha o Mtskhéta (en georgià: მცხეთა) és l'antiga capital de Geòrgia en fundar-se el regne d'Ibèria al segle IV aC. Va deixar de ser capital el 1122 quan va ser ocupada Tblisi que pertanyia a un emir musulmà, si ve després encara hi van ser coronats alguns reis. Fou a més a més la residència del Catholikos de Geòrgia.

Segons el Khartlis Tskhoréba (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia a finals del segle IV aC governadors provincials anomenats mamasakhlissi sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'Alexandre el gran, els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quan van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província d'Egrissi, per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar eristhavi menys al Kartli interior que va ser encomanat a un espaspéta, és a dir comandant en cap, amb un territori de l'Aragvi fins al Tachiskari.

Vegeu: Armazi

Referència

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mtskheta

@@ Línia 15: / Línia 15: @@
 '''Mtskhétha''' o '''Mtskhéta''' (en [[georgià]]: მცხეთა) és l'antiga capital de [[Geòrgia]] en fundar-se el regne d'[[Regne d'Ibèria|Ibèria]] al [[segle IV aC]]. Va deixar de ser capital el [[1122]] quan va ser ocupada [[Tblisi]] que pertanyia a un emir musulmà, si ve després encara hi van ser coronats alguns reis. Fou a més a més la residència del ''Catholikos'' de Geòrgia.
-Segons el ''Khartlis Tskhoréba'' (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia a finals del segle IV aC governadors provincials anomenats ''mamasakhlissi'' sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'[[Alexandre el gran]], els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quant van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província d'[[Egrissi]], per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar [[eristhavi]] menys al Kartli interior que va ser encomanat a un ''espaspéta'', és a dir comandant en cap, amb un territori de l'[[Aragvi]] fins al Tachiskari.
+Segons el ''Khartlis Tskhoréba'' (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia a finals del segle IV aC governadors provincials anomenats ''mamasakhlissi'' sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'[[Alexandre el gran]], els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quan van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província d'[[Egrissi]], per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar [[eristhavi]] menys al Kartli interior que va ser encomanat a un ''espaspéta'', és a dir comandant en cap, amb un territori de l'[[Aragvi]] fins al Tachiskari.
 [[Fitxer:View_on_Mtskheta_from_Jvari_Monastery.JPG|thumb|350px|Vista de Mtskhetha, a la confluència entre els rius [[Mtkvari]] i [[Aragvi]], centrada pel recinte de la catedral de [[Sveti Tskhoveli]]]]
 Vegeu: [[Armazi]]