Vés al contingut

Tetracord: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 8 anys
m
Corregit: o m´s greus > o més greus
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
m (Corregit: o m´s greus > o més greus)
Dins de cada gènere, en funció de l'ordre dels respectius intervals, apareixien diverses possibilitats de permutacions.
 
La teoria musical moderna utilitza l'[[octava]] com a unitat bàsica per determinar l'afinació dels sons i, en definitiva, les [[escala musical1|escales]] mentre que a la [[Grècia clàssica]] era el tetracord el que complia aquesta funció. Reconeixen que l'octava era un interval fonamental però el consideraven com a constituït per dos tetracords encadenats. Sembla que , per construir una octava, sempre van fer servir dos tetracords idèntics que es podien situar a distància d¡un to entre el final del primer i el començament del segon, o bé fent coincidir el final del primer amb el començament del segon, de manera que, en aquest cas, calia completar l'octava afegint un to a final. En el primer cas es parla de tetracords ''disjunts'' i en el segon, ''conjunts''. Alternant tetracords conjunts i disjunts es podien anar fent escales successivament més agudes o m´smés greus.
 
Les escales construïdes amb tetracords dels gèneres enharmònic i cromàtic van continuar en ús en la música del [[Proper Orient]] i de l'[[Índia]], però a [[Europa]] sols es va mantenir en alguns tipus de [[música tradicional]] i, encara, probablement, reintroduïts posteriorment des d'aquests indrets. En canvi, el tetracord diatònic, i en especial el constituït per dos tons i un semitò va esdevenir l'afinació predominant a la música europea.
1.166.778

modificacions