Cultura gal·loromana: diferència entre les revisions
m Corregit: com ''sud > com a ''sud |
m Correcció tipogràfica: apòstrof |
||
Línia 20: | Línia 20: | ||
*El ''Gallo-Romeins Museum'' de [[Tongeren]] |
*El ''Gallo-Romeins Museum'' de [[Tongeren]] |
||
*L’''Espace Gallo-Romain'' d'[[Ath]] |
*L’''Espace Gallo-Romain'' d'[[Ath]] |
||
*L |
*L'''Espace d'accueil Geminiacum'' a [[Liberchies]] |
||
*El parc arqueològic de Malagne a l'endret d'una [[vil·la]] gal·loromana excavada a [[Rochefort]]. |
*El parc arqueològic de Malagne a l'endret d'una [[vil·la]] gal·loromana excavada a [[Rochefort]]. |
||
===A França=== |
===A França=== |
Revisió del 11:58, 24 abr 2014
Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps August fins a la caiguda de Roma al 486.
És el resultat del mestissatge dels substrats cèltics i gàl·lics amb el superstrat romà. La influència romana va ser més llarga a les parts meridionals com a les ciutats de Arle, Autun, Cassinomagus, Narbona, Nimes, Lió i Viena del Delfinat a les quals els èlits van força romanitzar-se.
Un art ceràmic, conegut com a sud-gal·lic, inspirat de la ceràmica sigil·lata aretina.[1] Tot i que els romans incineraven els morts, els gal·loromans de la Civitas Tungrorum van preferir sebollir-los en túmuls.
Després de les invasions germàniques, l'organització gal·loromana va mantenir-s'hi molt més que al nord. Des del segle V l'església i més tard l'administració merovíngia van utilitzar-la. Molts gal·loromans van obtenir càrrecs importants. Els més coneguts són l'historiador Gregori de Tours, l'arquebisbe Cesari d'Arles i el bisbe Sidoni Apol·linar.
Toponímia
Els topònims amb el sufix –acum en llatí indiquen sovint el lloc d'un establiment d'origen gal·loromà. El prefix refereix aleshores a un nom com. Bellovacum (Beauvais), per exemple, significa casa de Belovus. En les diverses llengües aquest sufix va evolucionar vers
- -ai, -ais, -ay, -igny, -ignies en francès: Tornacum (Tournai), Marsannay, Montignies, Sanxay…
- -ach en alemany i luxemburguès: Echternach…
- -ik, -ijk, -ake, -aken –eke en neerlandès: Cortriacum (Kortrijk), Cammasiacum (Kemzeke), Viroviacum (Wervik)…
- -ac en occità, provençal i català: Fijac, Podensac, Conniacum (Cognac), Plassac, Séviac…
Museus gal·loromans
A Bèlgica
- El Gallo-Romeins Museum de Tongeren
- L’Espace Gallo-Romain d'Ath
- L'Espace d'accueil Geminiacum a Liberchies
- El parc arqueològic de Malagne a l'endret d'una vil·la gal·loromana excavada a Rochefort.
A França
- Els Musées gallo-romains de Saint-Romain-en-Gal i de Lió
- La Villa Gallo-Romaine de Loupian a Loupian
- La fortalesa de Brest a (Brest)
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura gal·loromana |
- Web del museu de Tongeren (neerlandès), (francès), (alemany) i (anglès).
- Web del museu de Saint-Romain-en-Gal i de Lió-Fourvière
- Web de la vil·la de Loupian
- La fortalesa de Brest (en francès)