Timeu de Tauromènion

Timeu de Taormina (Timaeus, Τίμαιος) (Tauromenion, illa de Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià fill d'Andròmac. El seu pare fou el que va dirigir als exiliats de Naxos quan la ciutat fou destruïda per Dionís el Vell de Siracusa i els va establir a Tauromenium (Tauromenion) on va esdevenir tirà el 358 aC. Fou Andròmac el que va rebre a Timoleó quan el cap siracusà va tornar a Sicília el 344 aC i fou un dels pocs tirans als que Timoleó va deixar en el poder.

El jove Timeu va rebre instrucció de Filisc de Milet, deixeble d'Isòcrates. Vers el 310 aC fou desterrat de l'illa per Agàtocles de Siracusa i se'n va anar a Atenes on va viure almenys 50 anys. Va escriure una història de l'illa de Sicília des dels temps més antics fins al 264 aC. L'obra fou de gran extensió; Suides esmenta el llibre 38 i probablement encara n'hi havien bastants més; estava dividit en tres seccions.

Suides esmenta l'obra amb els noms ᾿Ιταλικὰ καὶ Σικελικὰ (Italica et Sicelica) en vuit llibres i Ἐλληνικὰ καὶ Σικελικά (Hellenica et Sicelica) i se suposa que la primera abraçava la part de la història de l'illa vinculada amb Itàlia, la segona la vinculada amb Grècia, i una tercera part era la història d'Agàtocles. La història de Pirros la va escriure coma obra separada.

Polibi va atacar la validesa i autoritat de Timeu: deia no estava qualificat com a historiador, no tenia coneixements militars ni politics, tenia poques dot d'observador, i no viatjava pels països que descrivia, i que tot el seu coneixement venia d'obres d'altres i no podia donar un relat correcte ni d'allò que havia vist; segons Polibi la seva obra abundava en tradicions orals, supersticions, faules i aspectes secundaris mentre descuidava elements importants, i el seu desconeixement de la geografia i la història natural eren grans. Polibi fins i tot l'acusa de falsejar alguns fets i de calumniar personatges com Homer, Aristòtil o Teofrast i a enemics personals com Agàtocles. Diodor de Sicília fa els mateixos judicis de Timeu. Per aquestes raons fou conegut com a Epitameu (Epitameus (Ἐπιτίμαιος).

En termes generals es pot dir que Polibi té raó però dels fragments que es coneixen de l'obra de Timeu, sembla que la critica és exagerada. Va arreplegar amb cura molts fets (el mateix Polibi ho admet) i va donar atenció a la cronologia sent el primer autor que va classificar els fets segons les olimpíades, sistema després adoptat per molts altres. Per això va escriure una llista de guanyadors olímpics que Suides anomena Ὀλυμπιονῖκαι ἢ χρονικὰ πραξίδια, i és coneguda com a Olympionicae. També Suides li atribueix dos llibres més: una obra sobre Síria les seves ciutats i els seus reis anomenada περὶ Συρίας καὶ τῶν αὺτῆς πόλεων καὶ βασιλέων βιβλία) i una col·lecció d'arguments retòrics en 68 llibres anomenada Συλλογὴ ῥητορικῶν ἀφορμῶψ), probablement obra del sofista del mateix nom.