Isadora Duncan: diferència entre les revisions
m Robot canvia tag obsolet <i> per dobles cometes |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Isadora duncan.jpg|thumb|right|Isadora Duncan]] |
[[Fitxer:Isadora duncan.jpg|thumb|right|Isadora Duncan]] |
||
'''Dora Angela Duncanon''' ([[San Francisco]], [[27 de maig]] de [[1878]] - [[Niça]], [[14 de setembre]] de [[1927]]), més coneguda com a '''Isadora Duncan''', va ser una cèlebre [[dansa|ballarina]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]] que va rebel·lar-se contra la [[dansa]] acadèmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del [[Segle XIX]]. Vestia només una [[toga (vestit)|toga]] que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptació |
'''Dora Angela Duncanon''' ([[San Francisco]], [[27 de maig]] de [[1878]] - [[Niça]], [[14 de setembre]] de [[1927]]), més coneguda com a '''Isadora Duncan''', va ser una cèlebre [[dansa|ballarina]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]] que va rebel·lar-se contra la [[dansa]] acadèmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del [[Segle XIX]]. Vestia només una [[toga (vestit)|toga]] d'inspiració clàssica que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptació als suggeriments i les improvisacions provocats directament per la música.<ref>{{ref-web|url=http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=category&id=21%3Ala-dansa-al-segle-xx&Itemid=9&lang=ca|consulta=2 agost 2013|títol=La dansa al segle XX|editor=[[CDMAE]]}}</ref> |
||
Les |
Les seves ''danses lliures'' van ser interpretacions emotives, impressionistes, sobre música de diferents compositors, com ara [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]], [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]], en les quals el seu cos dolç i expressiu suplia la pobresa de mitjans tècnics. |
||
Duncan va ser una una ''[[dilettante]]'' que va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seua figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadèmiques del Segle XIX i la llibertat del [[Segle XX]]. Tot i això, la seua figura es considera important, ja sia per l'interès que va saber suscitar entre el públic mundial que s'estava allunyant de la dansa, ja sia perquè les seues idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els [[Ballets Russos]]. |
Duncan va ser una una ''[[dilettante]]'' que va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seua figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadèmiques del Segle XIX i la llibertat del [[Segle XX]]. Tot i això, la seua figura es considera important, ja sia per l'interès que va saber suscitar entre el públic mundial que s'estava allunyant de la dansa, ja sia perquè les seues idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els [[Ballets Russos]]. |
||
[[Fitxer:1923. Esen duncan.jpg|thumb|left|200px|Isadora Duncan i [[Serguei Iessenin]], 1923.]] |
[[Fitxer:1923. Esen duncan.jpg|thumb|left|200px|Isadora Duncan i [[Serguei Iessenin]], 1923.]] |
||
Els seus passos amb els peus nus |
Els seus passos amb els peus nus van recordar que la dansa no pot fer-se completament sobre les puntes dels peus sense caure en una excessiva rigidesa, mentre que la seva sensibilitat musical va influir sobre els artistes que van crear els [[Ballets Russos]]: [[Serguei Diàguilev]], [[Mikhail Fokin]]. Aquest la van veure ballar per primera vegada a [[Sant Petersburg]] l'any [[1905]], quan Duncan travessava un període de grans èxits internacionals. Va tornar a [[Rússia]] per obrir una escola de dansa a [[Moscou]], per invitació de [[Lenin]]. Aleshores va conèixer i es va casar amb [[Serguei Iessenin]], qui tres anys més tard es va suïcidar. |
||
Isadora Duncan |
Isadora Duncan va ser bisexual. Sovint se la identifica com a icona del moviment lesbià. La seua relació més important amb una dona la va mantenir amb l'escriptora i poetessa [[Mercedes de Acosta]]. |
||
Va patir nombroses tragèdies personals: l'esmentat suïcidi del seu espòs, després d'abandonar-la |
Va patir nombroses tragèdies personals: l'esmentat suïcidi del seu espòs, després d'abandonar-la; la mort del seus dos fills, ofegats en l'interior d'un cotxe caigut al [[Sena]]; i finalment, també ella va morir d'una manera dramàtica, estrangulada per un vel que portava al coll i que es va enganxar en la roda del seu propi automòbil. |
||
Des de l'any [[1927]] està |
Des de l'any [[1927]] està enterrada al [[Cementiri del Père-Lachaise|cementeri parisenc de Père Lachaise]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 23:31, 27 abr 2014
.jpg)
Dora Angela Duncanon (San Francisco, 27 de maig de 1878 - Niça, 14 de setembre de 1927), més coneguda com a Isadora Duncan, va ser una cèlebre ballarina estatunidenca que va rebel·lar-se contra la dansa acadèmica, al ballet sobre les puntes i als pesants vestits de les ballarines del Segle XIX. Vestia només una toga d'inspiració clàssica que li permetia una major llibertat de moviments, i l'adaptació als suggeriments i les improvisacions provocats directament per la música.[1]
Les seves danses lliures van ser interpretacions emotives, impressionistes, sobre música de diferents compositors, com ara Chopin, Beethoven, Gluck, en les quals el seu cos dolç i expressiu suplia la pobresa de mitjans tècnics.
Duncan va ser una una dilettante que va intentar crear la dansa del futur inspirant-se en la plasticitat de l'antic art grec i en la simplicitat de les danses primitives. El sorgiment de la seua figura sol identificar-se amb el moment de crisi passatgera que va patir la dansa entre les formes acadèmiques del Segle XIX i la llibertat del Segle XX. Tot i això, la seua figura es considera important, ja sia per l'interès que va saber suscitar entre el públic mundial que s'estava allunyant de la dansa, ja sia perquè les seues idees van ser adoptades i elevades a un alt nivell professional pels vertaders creadors de la dansa moderna: els Ballets Russos.
Els seus passos amb els peus nus van recordar que la dansa no pot fer-se completament sobre les puntes dels peus sense caure en una excessiva rigidesa, mentre que la seva sensibilitat musical va influir sobre els artistes que van crear els Ballets Russos: Serguei Diàguilev, Mikhail Fokin. Aquest la van veure ballar per primera vegada a Sant Petersburg l'any 1905, quan Duncan travessava un període de grans èxits internacionals. Va tornar a Rússia per obrir una escola de dansa a Moscou, per invitació de Lenin. Aleshores va conèixer i es va casar amb Serguei Iessenin, qui tres anys més tard es va suïcidar.
Isadora Duncan va ser bisexual. Sovint se la identifica com a icona del moviment lesbià. La seua relació més important amb una dona la va mantenir amb l'escriptora i poetessa Mercedes de Acosta.
Va patir nombroses tragèdies personals: l'esmentat suïcidi del seu espòs, després d'abandonar-la; la mort del seus dos fills, ofegats en l'interior d'un cotxe caigut al Sena; i finalment, també ella va morir d'una manera dramàtica, estrangulada per un vel que portava al coll i que es va enganxar en la roda del seu propi automòbil.
Des de l'any 1927 està enterrada al cementeri parisenc de Père Lachaise.
Referències
- ↑ «La dansa al segle XX». CDMAE. [Consulta: 2 agost 2013].
Enllaços externs
La pel·lícula biogràfica Isadora (del 1968) a Internet Movie Database (anglès)- «Who was Isadora Duncan?» (vídeo). Companyia de dansa isadoraNOW. [Consulta: 9 abril 2014].
