Nicèfor II Focas: diferència entre les revisions
m Corregit: com '''Nicèfor > com a '''Nicèfor |
+ ref |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
Els grecs foren derrotats i Constantí Focas fou fet presoner i després executat. El [[958]] Lleó i Nicèfor van prendre una furiosa venjança atacant a [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], al que van derrotar repetidament al territori anomenat pels àrabs [[Awasim]] i pels bizantins [[Cilícia]] (conquerida pels àrabs el [[946]]); van ocupar [[Mopsuèstia]] i [[Tars (Turquia)|Tars]] i el van obligar a fugir a Síria; Lleó va ocupar la fortalesa de [[Samosata]]; el [[959]] els grecs van tornar a ser victoriosos. |
Els grecs foren derrotats i Constantí Focas fou fet presoner i després executat. El [[958]] Lleó i Nicèfor van prendre una furiosa venjança atacant a [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], al que van derrotar repetidament al territori anomenat pels àrabs [[Awasim]] i pels bizantins [[Cilícia]] (conquerida pels àrabs el [[946]]); van ocupar [[Mopsuèstia]] i [[Tars (Turquia)|Tars]] i el van obligar a fugir a Síria; Lleó va ocupar la fortalesa de [[Samosata]]; el [[959]] els grecs van tornar a ser victoriosos. |
||
Nicèfor va proposar llavors al nou emperador [[Romà II]] expulsar als àrabs de [[Creta]] i l'expedició es va fer el [[960]] dirigida per Nicèfor; [[Candia]], fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el [[961]] després d'un setge de deu mesos i Creta va quedar en mans dels bizantins. |
Nicèfor va proposar llavors al nou emperador [[Romà II]] expulsar als àrabs de [[Creta]] i l'expedició es va fer el [[960]] dirigida per Nicèfor; [[Candia]], fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el [[961]] després d'un setge de deu mesos i Creta va [[Guerres arabobizantines|quedar en mans]] dels bizantins.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Willetts |nom=R. F. |títol=The Civilization of Ancient Crete |url=http://books.google.es/books?id=b2Y1E4Qi8eoC&pg=PA213&dq=crete+961&hl=ca&sa=X&ei=9O5dU7XnCKb70gX074DwAw&ved=0CC8Q6AEwADgK#v=onepage&q=crete%20961&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1977 |pàgines=213 |isbn=0520034066}}</ref> |
||
El [[962]] va fer una nova expedició contra Síria i Cilícia amb un exèrcit de vuitanta mil homes (dos-cents mil segons els àrabs), va expugnar els passos de l '[[Amanos]] i va arribar a [[Alep]], conquerint la major part de [[Cilícia]]. El [[963]] [[Alep]], [[Antioquia de Cilícia|Antioquia]] i altres ciutats importants es van rendir o foren conquerides per assalt i Nicèfor va arribar fins a l'[[Eufrates]]. |
El [[962]] va fer una nova expedició contra Síria i Cilícia amb un exèrcit de vuitanta mil homes (dos-cents mil segons els àrabs), va expugnar els passos de l '[[Amanos]] i va arribar a [[Alep]], conquerint la major part de [[Cilícia]]. El [[963]] [[Alep]], [[Antioquia de Cilícia|Antioquia]] i altres ciutats importants es van rendir o foren conquerides per assalt i Nicèfor va arribar fins a l'[[Eufrates]]. |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
| ⚫ | |||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
| ⚫ | |||
{{ORDENA:Nicefor |
{{ORDENA:Nicefor 2}} |
||
[[Categoria:Emperadors bizantins]] |
[[Categoria:Emperadors bizantins]] |
||
Revisió del 08:11, 28 abr 2014
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros Νικηφόρος) (912-969) fou emperador bizantí del 963 al 969. És conegut com a Nicèfor Focas (o Nicèfor II Focas)
Era fill del famós Bardes Focas i la seva elevació es degué a les seves capacitats militars. El 954 Constantí VII el va nomenar magnus domesticus, i els seus germans Lleó i Constantí van rebre importants comandaments militars en contra del califa Modhi.
Els grecs foren derrotats i Constantí Focas fou fet presoner i després executat. El 958 Lleó i Nicèfor van prendre una furiosa venjança atacant a Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, al que van derrotar repetidament al territori anomenat pels àrabs Awasim i pels bizantins Cilícia (conquerida pels àrabs el 946); van ocupar Mopsuèstia i Tars i el van obligar a fugir a Síria; Lleó va ocupar la fortalesa de Samosata; el 959 els grecs van tornar a ser victoriosos.
Nicèfor va proposar llavors al nou emperador Romà II expulsar als àrabs de Creta i l'expedició es va fer el 960 dirigida per Nicèfor; Candia, fortalesa considerada inexpugnable, va capitular el 961 després d'un setge de deu mesos i Creta va quedar en mans dels bizantins.[1]
El 962 va fer una nova expedició contra Síria i Cilícia amb un exèrcit de vuitanta mil homes (dos-cents mil segons els àrabs), va expugnar els passos de l 'Amanos i va arribar a Alep, conquerint la major part de Cilícia. El 963 Alep, Antioquia i altres ciutats importants es van rendir o foren conquerides per assalt i Nicèfor va arribar fins a l'Eufrates.
El 963 va morir Romà II i el primer ministre Brindes, desconfiant del prestigi adquirit per Nicèfor, el va voler arruïnar i va fer propostes als generals Joan Zimisces i al seu germà Romà Curcues, lloctinents de Nicèfor, per aconseguir el seu propòsit, però els dos generals van posar al corrent al seu cap, i la conspiració va fracassar.
Teofano, la vídua de Romà II, va recompensar a Nicèfor amb el suprem comandament de tots els exèrcits a Àsia, amb autoritat de fet sobirana. Els partidaris de Nicèfor el pressionaven per assolir l'imperi per no deixar que una dona i dos infants tinguessin el govern en moments tant crucials. Nicèfor va accedir, es va proclamar emperador i va anar a Constantinoble per casar-se amb Teofano; fou coronat el mes de desembre del 963. Els dos joves emperadors, Basili II i Constantí VIII van romandre al tron només de nom.
Sota el general Joan Zimisces els bizantins van continuar les seves victòries a Cilícia i Síria. El 964 Nicèfor va tornar a la zona i en tres campanyes va conquerir Damasc, Trípoli, Nisibis i moltes altres ciutats sirianes. Les darreres fortaleses a Cilícia es van rendir el 965. Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan va haver de pagar tribut i va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el febrer del 967, amb 51 anys. El va succeir el seu fill Saad al-Dawla Abul Maali Sharif, tributari i després (882-886) vassall bizantí.
El 968 els grecs van creuar l'Eufrates i capturen Antiòquia el 969[2] i el califat semblava perdut però va morir Nicèfor: la seva dona Teofano, que se sentia abandonada, i l'ambiciós Joan Zimisces, van conspirar contra la seva vida; un grup d'assassins foren amagats a la residència de l'emperador a Constantinoble. Una nit, a un senyal convingut, Joan va creuar el Bòsfor, va entrar a palau amb les complicitats internes especialment Teofano, i amb els que ja eren dins, i va anar a la cambra on dormia Nicèfor, que fou assassinat. Zimisces es va casar amb Teofania i fou proclamat emperador com Joan I Zimisces.
Entre les coses destacades del seu regnat la petició de l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic que demanava la mà de Teofania, la filla de l'emperador Romà II i Teofano pel seu fill Otó (després també emperador com Otó II) per mitjà del bisbe Luitprand (968); l'emperador demanava les possessions bizantines a Itàlia com a dot de la princesa, possessions que no va obtenir.
Referències
- ↑ Willetts, R. F.. The Civilization of Ancient Crete (en anglès). University of California Press, 1977, p. 213. ISBN 0520034066.
- ↑ McGeer, Eric. Catalogue of Byzantine Seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art: The East (continued), Constantinople and environs, unknown locations, addenda, uncertain readings (en anglès). Dumbarton Oaks, 2005, p.20. ISBN 0884023095.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicèfor II Focas |