Parentiu

Relacions de parentiu en català. Els sistemes terminològics de parentiu poden ser completament diferents d'una societat a una altra. Dins d'aquesta classificació antropològica, el sistema catalanoparlant correspon al sistema esquimal de parentiu.

El parentiu és, en la seva forma estricta, la relació que existeix entre diverses persones unides per consanguinitat i, en la seva forma àmplia, la relació que existeix entre diverses persones per virtut de la naturalesa o per llei. En el seu sentit més general, parentiu pot ser utilitzat en referència a similitud, per exemple, un automòbil és parent d'un camió. En algunes cultures, l'establiment de parentiu implica diversos drets i deures. Els antropòlegs han estudiat diferents sistemes de parentiu en una àmplia varietat de cultures (consulteu família). En evolució, parentiu significa parentiu evolutiu, és a dir, dos tàxons relacionats filogenèticament. El parentiu entre dues persones es pot produir de tres formes diferents: parentiu per consanguinitat, parentiu d'afinitat o parentiu civil.

Parentiu per consanguinitat

El parentiu per consanguinitat, o simplement la consanguinitat, és la relació que existeix entre les persones unides per un vincle de sang, és a dir, que tenen almenys un ascendent en comú. La proximitat en el parentiu per consanguinitat es determina pel nombre de generacions que separen els dos parents, i es mesura en graus, corresponent cada grau a la separació entre una persona i les seves pare sobre fills.

Aquests vincles de parentiu consanguini s'organitzen en grau de parentiu, formades per una sèrie consecutiva de graus, entre les quals es poden distingir:

• Línia recta : la sèrie de graus existent entre persones que descendeixen una de l'altra.
  • Línia recta ascendent : uneix a algú amb aquells dels quals descendeix de manera directa: pares, avis, besavis, rebesavis, quadravis. ..
  • Línia recta descendent : lliga a l'ancestre amb els quals descendeixen successivament d'ell de manera directa: fills, néts, besnéts, rebesnéts, quadrinéts ...
• Línia col·lateral : la sèrie de graus existent entre persones que tenen un ascendent comú, sense descendir una de l'altra: germans, oncles, cosins...

això es troba regulat en l'article 915-918 del CC espanyol.

Parentiu d'afinitat

L'afinitat és el vincle que s'estableix entre un cònjuge i els parents consanguinis de l'altre, o bé, recíprocament, entre una persona i els cònjuges dels seus parents consanguinis. El grau i la línia de l'afinitat es determinen segons el grau i la línia de la consanguinitat. És a dir, una persona és parent per afinitat de tots els parents consanguinis del cònjuge en la mateixa línia i grau que aquest ho és d'ells per consanguinitat. Recíprocament, els cònjuges dels parents consanguinis d'una persona són parents per afinitat d'aquesta en la mateixa línia i grau que el parent consanguini del qual són cònjuges.

La relació existent entre un grup de parents consanguinis i els parents consanguinis del cònjuge d'un d'ells, que podríem anomenar de «doble afinitat» (per exemple, la relació existent entre els consogre sobre els concunyats), no genera parentiu en el Dret hispà. És a dir, el matrimoni no crea parentiu entre els consanguinis d'un dels cònjuges i els de l'altre.

També existeix el terme "contrapariente" que significa: Parent de parents: "no és primer directe meu, és un contrapariente perquè és cosí del meu cunyat".

Parentiu civil

L'adopció estableix parentiu, anomenat «parentiu civil» o per adopció, entre l'adoptat i l'adoptant, així com entre l'adoptat i la família de l'adoptant. En general, el parentiu entre un membre adoptat de la família es considera exactament igual que el d'un membre d'origen consanguíneo, computant-se la línia de parentiu de la mateixa manera que en el cas de la consanguinitat.

Parentiu per arrendament de propietat

El interrelació entre persones on les persones que es troben a l'extrem de la relació permet generar parentius, sempre que hi ha proximitat geogràfica fonamentada en un contracte d'arrendament. Aquest tipus de parentiu es coneix com muñadez. El muñado, terme emprat per les persones que comparteixen aquest parentiu, refereix a un tipus de parentiu on una persona coneix una altra persona que és primer, que al seu torn és cunyat d'una tia la residència no està dins del mateix Estat . Aquesta relació no es pot considerar parentiu si no es troben radicant en la proximitat, per tant, el parentiu requereix d'un contracte d'arrendament. Aquest parentiu va ser encunyat per la Dra en Ciències de la Família, Algèria Encinas, a la ciutat de Monterrey, NL l'any de 2010 D.C. i és la primera persona en el món en comptar amb un muñado.

Efectes de parentiu

Serveix per ampliar l'esfera de drets entre parents. Drets que deriven del Parentiu. Els principals drets que deriven del parentiu són: La pensió alimentària, la pàtria potestat i l'herència. Obligacions que neixen del Parentiu .- La a pensió alimentària, en el seu aspecte passiu, el respecte i la consideració que els descendents deuen als seus ascendents, i la tutela legítima. Incapacitats que deriven del parentiu. La incapacitat per contraure matrimoni entre parents propers, la prohibició que imposa la llei, en determinats casos, per servir com a testimonis, en judici, a un parent, i la incapacitat per ocupar determinats càrrecs de l'administració pública, quan un aspirant a aquests càrrecs ja ocupa altres dins de la pròpia administració. L'Obligació Alimentària .- Entre les obligacions derivades del parentiu figura, de manera preeminent, l'obligació alimentària, que és recíproca, ja que el que la compleix té, al seu torn, el dret d'exigir-(article 301 del C. Civil). En virtut d'aquesta obligació, el deutor ha de procurar al creditor tots els mitjans necessaris perquè aquest no tingui aliments, habitació, medicines, educació, etc. és a dir, el necessari per viure decorosament.

Vegeu també

• Llinatge
• Genealogia
• Descendència

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parentiu