Amalur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espai sobrant |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|deesa basca|la coalició política|Amalur (coalició)}} |
{{vegeu3|deesa basca|la coalició política|Amalur (coalició)}} |
||
[[Fitxer:Eguzkilorea, Euskal Herria - Basque Country.jpg|thumb|260px|right|''Eguzkilore'' a la porta d'un [[caseriu]] al País Basc.]] |
[[Fitxer:Eguzkilorea, Euskal Herria - Basque Country.jpg|thumb|260px|right|''Eguzkilore'' a la porta d'un [[caseriu]] al País Basc.]] |
||
'''Amalur''' (en [[basc]], "Mare Terra" o "Terra Mare") és una deessa de la [[mitologia basca]] (relacionada i de vegades confosa amb [[Mari (deessa)|Mari]]) i creadora de la germana lluna (''Ilazki'', ''Ilargi''), el germà sol (''Ekhi'', ''Eguzki'') i l' |
'''Amalur''' (en [[basc]], "Mare Terra" o "Terra Mare") és una deessa de la [[mitologia basca]] (relacionada i de vegades confosa amb [[Mari (deessa)|Mari]]) i creadora de la germana lluna (''Ilazki'', ''Ilargi''), el germà sol (''Ekhi'', ''Eguzki'') i l{{'}}''Eguzkilore'' ("flor sol", ''[[carlina acaulis]]''), flor semblant al card molt abundant al [[País Basc]] i que es col·loca en les portes de les cases per espantar als genis, les [[bruixeria|bruixotes]] (''sorginak''), les ''[[Lamina|lamia]]s'' i els esperits malignes, ja que es creia que si algun pretenia entrar a la casa i trobava una ''Eguzkilore'', havia de parar-se per explicar els nombrosíssims pèls o bràctees de la inflorescència i el dia li sorprenia sense haver acabat la seva tasca. |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
Revisió del 11:10, 29 abr 2014
Amalur (en basc, "Mare Terra" o "Terra Mare") és una deessa de la mitologia basca (relacionada i de vegades confosa amb Mari) i creadora de la germana lluna (Ilazki, Ilargi), el germà sol (Ekhi, Eguzki) i l'Eguzkilore ("flor sol", carlina acaulis), flor semblant al card molt abundant al País Basc i que es col·loca en les portes de les cases per espantar als genis, les bruixotes (sorginak), les lamias i els esperits malignes, ja que es creia que si algun pretenia entrar a la casa i trobava una Eguzkilore, havia de parar-se per explicar els nombrosíssims pèls o bràctees de la inflorescència i el dia li sorprenia sense haver acabat la seva tasca.
Vegeu també
Bibliografia
- Andrés Ortiz-Osés, Antropología simbólica vasca, Anthropos Editorial del Hombre, 1985, ISBN 84-85887-84-0