Gàbals: diferència entre les revisions
m Corregit: Lesora'' es la > Lesora'' és la |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''gabals''' (llatí ''gabali'' o ''gabales'') foren un poble gal, veí dels [[rutens]] a la frontera de la [[Narbonesa]] entre els [[arverns]] i els [[helvis]], al país que en català s'anomena [[Gavaldà]] i en francès Gévaudan, derivat de ''Gabaldanum'' (''Pagus Gabalicus'') |
Els '''gabals''' (llatí ''gabali'' o ''gabales'') foren un poble gal, veí dels [[rutens]] a la frontera de la [[Narbonesa]] entre els [[arverns]] i els [[helvis]], al país que en català s'anomena [[Gavaldà]] i en francès Gévaudan, derivat de ''Gabaldanum'' (''Pagus Gabalicus''), i que és l'actual departament de [[Lozère]]. |
||
La seva capital era, segons [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]], ''Anderitum'' o ''Anderidum'' més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de [[Mende]], que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de [[Juli Cèsar]] estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de [[Vercingetorix]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VI, 44</ref> el [[52 aC]] per mediació de [[Lucteri]]. El seu territori tenia mines de plata segons [[Estrabó]] i els seus formatges (sobretot els del ''Lesorae Gabalicique pagi'') eren famosos. El ''Lesora'' és la muntanya Lozère. |
La seva capital era, segons [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]], ''Anderitum'' o ''Anderidum'' més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de [[Mende]], que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de [[Juli Cèsar]] estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de [[Vercingetorix]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VI, 44</ref> el [[52 aC]] per mediació de [[Lucteri]]. El seu territori tenia mines de plata segons [[Estrabó]] i els seus formatges (sobretot els del ''Lesorae Gabalicique pagi'') eren famosos. El ''Lesora'' és la muntanya Lozère. |
||
Revisió del 16:20, 6 maig 2014
Els gabals (llatí gabali o gabales) foren un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
La seva capital era, segons Ptolemeu, Anderitum o Anderidum més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de Mende, que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de Juli Cèsar estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de Vercingetorix[1] el 52 aC per mediació de Lucteri. El seu territori tenia mines de plata segons Estrabó i els seus formatges (sobretot els del Lesorae Gabalicique pagi) eren famosos. El Lesora és la muntanya Lozère.
Altres llocs del territori esmentats als itineraris foren Ad Silanum, entre Anderitum i Segedunum (moderna Rodez), prop de la moderna Treslans. Gregori de Tours esmenta el castell de Grèzes (Castellum Gredonense).
Referències
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44