Joia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m ortografia
mCap resum de modificació
Línia 9: Línia 9:
La joia pot tenir un ús litúrgic del qual són exemple els [[pectoral]]s, els [[calze]]s i les custòdies essent molt famosa la [[custòdia]] de [[Xàtiva]] donada pel papa valencià [[Alexandre VI]] i feta amb el primer argent arribat d'Amèrica.
La joia pot tenir un ús litúrgic del qual són exemple els [[pectoral]]s, els [[calze]]s i les custòdies essent molt famosa la [[custòdia]] de [[Xàtiva]] donada pel papa valencià [[Alexandre VI]] i feta amb el primer argent arribat d'Amèrica.


Com a ús personal serveix per ornamentar qualsevol part del cos (braçalets, diademes, corones, anells etc.)
Com a ús personal serveix per ornamentar qualsevol part del cos ([[braçalet]]s, diademes, corones, anells etc.)





Revisió del 17:45, 26 ago 2007

Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element.

En el cas de l'or, la plata i el platí s'empren els materials amb una determinada puresa que s'anomena llei i que s'expressa en la untat anomenada quirat, anterior al sistema mètric decimal.

Les tècniques per a fer les joies formen part de l'ofici de la joieria i comprnen l'ús de unes eines específiques com el buril, cisell, encuny i d'unes operacions concretes com esmaltar, filigranar, incrustar etc.

Argenters i orfebres es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateix gremi

La joia pot tenir un ús litúrgic del qual són exemple els pectorals, els calzes i les custòdies essent molt famosa la custòdia de Xàtiva donada pel papa valencià Alexandre VI i feta amb el primer argent arribat d'Amèrica.

Com a ús personal serveix per ornamentar qualsevol part del cos (braçalets, diademes, corones, anells etc.)


Evolució de la joia

  • Les primeres joies es van fer de coure i no va ser fins l'any 3000 a.C. que els egipcis introduïren l'or amb aquesta finalitat.
  • A Pèrsia hi va haver la tendència a fer de les vaixelles veritables joies
  • Creta i Micenes excel·liren en la fabricació de vasos gravats i cisellats (vasos de Vafiò).
  • Els grecs imposaren el seu gust en l'imperi Romà que en principi estaven influïts per l'art etrusc.
  • L'Art primitiu cristià tendia a formes senzilles i planes, el dels pobles germànics a temes geomètrics i estilitzats com el cas del tresor de Guarrazar a Toledo.

Els bizantins introduïren les filigranes i els esmalts.

  • El romànic va fer joies d'ús litúrgic:arques de relíquies, frontals d'altars,bàculs etc.

El gòtic va estar impulsat pel gust francès i occità on l'argenteria estava supeditada a l'arquitectura i els artesans feien les seves pròpies marques en els seus treballs igual que els picapedrers. El gòtic va ser el gran moment de l'argenteria en els Països Catalans amb grans obres d'art sacre que es conserven a les catedrals de València, Barcelona, Girona etc.

  • El pas al Renaixement va comportar deixar d'utilitzar els esmalts però continuaren lligades l'argenteria i l'arquitectura amb noms que dominaven les dues arts com Benvenuto Cellini.
  • Els paísos germànics com Alemanya, Anglaterra i Dinamarca, produïren les millors peces de l'argenteria europea.
  • El barroc introduí nous temes ornamentals i peces noves i també la industrialització de l'argenteria.
  • En el Romanticisme i el Modernisme es desenvolupà una generació d'artesans molt capacitats que donaren una edat d'or a l'elaboració de joies i que recuperaren la prevalença de l'ús personal de la joia.
  • Els nous corrents artístic també valoraren l'art de la joieria i per exemple el surrealista Salvador Dalí va dissenyar nombroses joies en un estil molt personal i valorat.