Centristes de Catalunya-UCD: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 08:47, 11 maig 2014

Centristes de Catalunya-UCD (CC) va ser una coalició electoral catalana formada el 1978 com la secció catalana de la Unió de Centre Democràtic (UCD), la Unió del Centre de Catalunya (UCC) i la Unió Democràtica Centre Ampli d'Anton Cañellas i Balcells. Entre els dirigents més destacats, hi podem destacar Julià Valón, Eduard Punset, Manuel de Sárraga Gómez, Marcel·lí Moreta i Vicente Capdevila Cardona.

Història

Centristes de Catalunya va ser un partit polític nascut de les desavinences en el si d'Unió Democràtica de Catalunya entre els més nacionalistes catalans i els partidaris de la unió amb la UCD. La persona que encapçalava la unió amb la UCD fou Anton Cañellas i Balcells. Aleshores, l'any 1978, ell era el líder la UDC, però en una votació per decidir el camí de la formació se'l va explusar. En aquell moment Anton Cañellas i 300 militants més es van unir i van fundar un nou partit polític la Unió de Centre Ampli (UDCA), que després s'uní amb la UCC i nasqué Centristes de Catalunya que pretenia ser el braç de la UCD a Catalunya, i finalment així va ser. Cañellas pretenia construir un gran partit de centre a Catalunya coaligat amb Espanya "a l'alemanya", com la CDU i la CSU de Baviera. Volia, per tant, ser hegemònic a Catalunya com ho és la CSU a Baviera, que des de les primeres eleccions de 1945 fins avui no han perdut mai el govern. Centristes de Catalunya-UCD va presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1979 presentant com a candidat Carles Sentís de primer de llista i de segon Anton Cañellas qui portava el pes polític, la ideologia i la màxima notorietat en aquell moment. Es van aconseguir uns molts bons resultats tant a Catalunya com a Espanya i això va fer que Adolfo Suárez, candidat a la presidència per la formació centrista s'imposés a tota Espanya i formés un govern.

Resultats electorals

Eleccions	Vots	Percentatge	Representants obtinguts	Posició
Eleccions generals espanyoles (1979)	570.948 vots	19.35%	12 diputats i 4 senadors	2a posició
Eleccions municipals espanyoles (1979)	362.405 vots	13,52%	1.272 regidors	2a posició
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980	286.922 vots	10,61%	18 diputats	4a posició
Eleccions generals espanyoles (1982)	70.235 vots	2,04%	sense representació parlamentaria	6a posició.

Eleccions espanyoles (1979)

A les eleccions generals espanyoles (1979) van obtenir 570.948 vots (19,35%), 12 diputats de 47 diputats (2a posició) i 4 senadors.

A Barcelona, Carles Sentís i Anfruns, Anton Cañellas i Balcells, José María Mesa Parra, Joaquim Molins i Amat, Marcel·lí Moreta i Amat i Manuel Torres Izquierdo
A Girona, Josep Arnau i Figuerola i Joan Botanch i Dausa.
A Lleida, els diputats Manuel de Sárraga Gómez i Jaume Barnola i Serra, i els senadors Manuel Ferrer i Profitós i Joan Manuel Nadal i Gaya.
A Tarragona, Joan Sabater i Escudé i Antoni Faura i Sanmartín.

Eleccions municipals de 1979

El bon resultat es va repetir a les eleccions municipals de 1979, on va obtenir 362.405 vots (13,52%) i un total de 1.272 regidors. CC-UCD aconseguí un important nombre d'ajuntaments sobretot a Lleida i a les Terres de l'Ebre, zones amb una gran implantació del partit. Malgrat els notables resultats a les quatre capitals de província els centristes van ser exclosos (com el PP amb el Pacte del Tinell) per la resta de formacions polítiques (socialistes, comunistes i nacionalistes) que acapararen la pràctica totalitat del poder municipal a Catalunya. La direcció estatal els forçà el desembre de 1979 a celebrar un Congrés a Girona pel qual es transformà en partit unificat i autònom dins la UCD. La major part d'UCC, però, era més nacionalista i no s'hi va voler incorporar i es passà a CDC.

Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 Anton Cañellas encapçalava la candidatura per Barcelona i aquell 20 de març va aconseguir 18 diputats al Parlament que van ser decisius alhora de formar govern. CC-UCD va aconseguir 286.922 vots, el 10,61% del vots i 18 diputats. A més va quedar en quarta posició per darrere de CiU, els socialistes i del PSUC, i per davant d'ERC, del Partit Socialista d'Andalusia i de Solidaritat Catalana. Jordi Pujol, candidat de CiU i vencedor de les eleccions amb 43 diputats, va formalitzar un pacte amb els 14 diputats d'ERC. Però CiU i ERC no sumaven els 68 diputats necessaris per la majoria absoluta i Anton Cañellas fent gala del seu sentit de país i per no deixar Catalunya amb un president escollit en segona o tercera volta, decidí donar-li els seus 18 vots per tal de facilitar un govern. Tot i això Pujol no li donà les gràcies i feu president del Parlament Heribert Barrera d'ERC i no pas a Cañellas qui tenia més escons que l'anterior.

Eleccions espanyoles (1982)

L'any 1982 la UCD a Espanya es va desintegrar i a Catalunya succeí el mateix, ja que dels 18 diputats de Centristes al final de la legislatura només en quedavan 8, els altres 10 s'havien passat a CDC, a Unió, a AP i al PSC.

Va intentar infructuosament disputar l'espai de centredreta a Catalunya a la coalició CiU, però els acords a nivell estatal entre UCD i CiU els van condemnar a donar un suport permanent al govern de Jordi Pujol. Després de la crisi interna de la Unió de Centre Democràtic arreu de l'estat, patí diferents escissions cap al Centro Democrático y Social, Alianza Popular i Convergència Democràtica de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1982 només va obtenir 70.235 vots (2,04 %) i restà sense representació parlamentària. Desaparegué quan es va dissoldre la UCD el 1983 i la majoria dels seus membres marxaren cap al CDS, CiU o AP.

Diputats de la 1ª legislatura (1980-82)

Joan Margalef, Albert Planasdemunt, Pere Roselló, Xavier Puig, Josep Meseguer, Joan Besa, Santiago Guillén, Eduard Punset, Marià Lorca, Vicenç Capdevila, Ramon Franch, Higini Torras, Agustín Luna, Alexandre Pedrós, Alfonso Pérez Guerra, Enric Manuel-Rimbau, Josep Clua, Josep M. Panisello i el líder del partit, Anton Cañellas

Referències

Centristes de Catalunya a enciclopedia.cat.
Joan B. Culla L'evolució de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989) UAB, Working Paper n.4 Versió online
Història de la UCD i de CC-UCD
L'esbós del mapa polític català el 1977 a vilaweb.cat
La Unió, al final, no fa la força a elpunt.cat

@@ Línia 24: / Línia 24: @@
 |}
-=== Eleccions generals (1979) ===
+=== Eleccions espanyoles (1979) ===
 A les [[eleccions generals espanyoles (1979)]] van obtenir 570.948 vots (19,35%), 12 diputats de 47 diputats (2a posició) i 4 senadors.
@@ Línia 36: / Línia 36: @@
 La direcció estatal els forçà el desembre de 1979 a celebrar un Congrés a Girona pel qual es transformà en partit unificat i autònom dins la [[UCD]]. La major part d'UCC, però, era més nacionalista i no s'hi va voler incorporar i es passà a [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]].
-=== Eleccions autonòmiques de Catalunya (1980) ===
+=== Eleccions al Parlament de Catalunya (1980) ===
 A les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1980]] [[Anton Cañellas]] encapçalava la candidatura per Barcelona i aquell [[20 de març]] va aconseguir 18 diputats al [[Parlament]] que van ser decisius alhora de formar govern. CC-UCD va aconseguir 286.922 vots, el 10,61% del vots i 18 [[diputat]]s. A més va quedar en quarta posició per darrere de [[CiU]], els socialistes i del [[PSUC]], i per davant d'[[ERC]], del Partit Socialista d'Andalusia i de [[Solidaritat Catalana (1980)|Solidaritat Catalana]]. [[Jordi Pujol]], candidat de [[CiU]] i vencedor de les eleccions amb 43 diputats, va formalitzar un pacte amb els 14 diputats d'[[ERC]]. Però [[CiU]] i [[ERC]] no sumaven els 68 diputats necessaris per la majoria absoluta i [[Anton Cañellas]] fent gala del seu sentit de país i per no deixar Catalunya amb un president escollit en segona o tercera volta, decidí donar-li els seus 18 vots per tal de facilitar un govern. Tot i això Pujol no li donà les gràcies i feu president del Parlament [[Heribert Barrera]] d'ERC i no pas a Cañellas qui tenia més escons que l'anterior.
-=== Eleccions Generals (1982) ===
+=== Eleccions espanyoles (1982) ===
 L'any [[1982]] la [[UCD]] a Espanya es va desintegrar i a [[Catalunya]] succeí el mateix, ja que dels 18 diputats de Centristes al final de la legislatura només en quedavan 8, els altres 10 s'havien passat a CDC, a Unió, a AP i al PSC.