Sahel: diferència entre les revisions
| Línia 47: | Línia 47: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències|2}} |
||
*Azam (ed.), ''Conflict and Growth in Africa: The Sahel'', [[Organisation for Economic Co-operation and Development]] (1999), ISBN 92-64-17101-0. |
*Azam (ed.), ''Conflict and Growth in Africa: The Sahel'', [[Organisation for Economic Co-operation and Development]] (1999), ISBN 92-64-17101-0. |
||
Revisió del 19:03, 12 maig 2014
El Sahel (de l'àrab ساحل, sāḥil, costa o frontera del Sàhara) és una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida. Forma la transició entre el Sàhara al nord i la sabana lleugerament menys àrida del sud. També se la coneix com la regió sudanesa però no s'ha de confondre amb l'estat del Sudan.
Geografia
El Sahel fa 3862 km de llarg, des de l'Oceà Atlàntic a l'oest fins el Mar Roig a l'Est. En una banda que varia des d'alguns centenars fins a un miler de km d'ample, cobreix una superfície de 3.053.200 quilòmetres quadrats. és una ecoregió de transició entre els herbassars semiàrids i els arbustos espinosos que es troben entre la sabana arbrada del sud i el desert del Sàhara del nord.[1] Inclou els països de Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger, Nigèria, Txad, Sudan, i Eritrea.
La topografia del Sahel és principalment plana, i la zona es troba principalment entre els 200 i 400 metres d'altitud. Alguns altiplans isolats i de cadenes muntanyoses s'hi troben, però es consideren ecoregions separades ja que la fauna i flora que tenen és diferent de les zones baixes.[2]
Al llarg de la història africana aquesta zona ha tingut alguns dels reialmes més avançats beneficiant-se del comerç de les caravanes al llarg del desert.
Flora i fauna
El Sahel està majoritàriament cobert d'herbassars i sabana, amb zones de boscos i arbusts. L'herba cobreix de forma contínua la regió, dominada per espècies herbàcies anuals com són Cenchrus biflorus, Schoenefeldia gracilis, i Aristida stipoides. Hi ha espècies d'Acacia com a arbres dominants, amb Acacia tortilis la més comuna, i Acacia senegal o Acacia laeta. Altres espècies d'arbres que s'hi troben són Commiphora africana, Balanites aegyptiaca, Faidherbia albida, i Boscia senegalensis. En la part nord del Sahel, hi ha zones amb desert arbustiu amb Panicum turgidum i Aristida sieberana, alternades amb superfícies d'herbassar i sabana. Durant la llarga estació seca, molts arbres perden les seves fulles, i les herbes que són predominantment anuals moren.
Abans en el Sahel s'hi trobaven molts animals herbívors incloent els òrixs (Oryx dammah), les gasel·les (Gazella dama), (Gazella dorcas) i (Gazella rufifrons) i l', Alcelaphus busephalus buselaphus. També amb grans depredadors com el licaó (Lycaon pictus), l'Acinonyx jubatus, i el lleó (Panthera leo). Les espècies més grosses han reduït el seu nombre per sobrecaça i competició amb la ramaderia i algunes espècies són ara vulnerables, en perill o extintes (com l'òrix dammah que probablement està extingit en llibertat i l'Alcelaphus b.b. extingit).
Els aiguamolls estacionals del Sahel són importants pels ocells migradors.[2]
Inicis de l'agricultura
Al Sahel es van donar els inicis de l'agricultura a l'Àfrica fa uns 7.000 anys amb l'inici del conreu del sorgo i l'arròs de tipus africà (Oryza glaberrima). També es va domesticar la Gallina de Guinea.
Fa uns 6000 anys el clima del Sàhara i del Sahel començà a ser més àrid i menys confortable. El canvi climàtic va fer baixar el cabal dels rius i disminuir l'aigua dels llacs i incrementà la desertificació. Això reduir el rendiment de les pastures i provocà una gran emigració humana cap l'Àfrica Occidental més humida.[3]
Transhumància
Tradicionalment molts habitants del Sahel han estat seminòmades amb un sistema que sembla el més sostenible pel Sahel. La diferència d'humitat entre el nord i el sud del Sahel s'aprofita per les pastures de la ramaderia.
Regnes sahelians
La riquesa d'aquests regnes es basava en el control de les caravanes que travessaven el Sàhara. El seu poder es basava en disposar d'animals grans com camells i cavalls útils pel comerç i també per la guerra. Aquests imperis estaven força descentralitzats amb ciutats amb gran autonomia. El primer imperi va aparèixer cap l'any 750.
Sequeres del segle XX
El 1914 n'hi va haver una de molt important i que causà una gran fam. En la dècada de 1960 en canvi hi va haver un notable increment de les precipitacions, fent la part més seca del nord més accessible per part dels particulars i dels governs s'encoratjà la migració al nord del Sahel i per tant s'incrementà el pasturatge aleshores de 1968 a 1976 hi va tornar la secada amb gran erosió del sòls, al contrari que el 1914 la fam va ser temperada per l'ajuda internacional, aquesta situació catastròfica va ser l'origen de la fundació de l'organisme internacional Fons Internacional pel Desenvolupament Agrícola International Fund for Agricultural Development.
Desertificació i pèrdua del sòl
La sobreexplotació agrícola, el pasturatge excessiu i l'excés de població de les terres marginals i l'erosió natural del sòl han provocat la desertificació greu de la regió.[4][5]
Les tempestes de pols més importants són un fenomen freqüent, també. Durant novembre de 2004, una sèrie de tempestes de pols importants van afectar el Txad, originaris de la Depressió de Bodélé.[6] Aquesta és una àrea comuna per a les tempestes de pols (es produeixen, de mitjana, 100 dies a l'any).
El 25 d'agost de 2008, gran quantitat de pols les tempestes van passar a través de les planes orientals de Somàlia i el nord-est de Kenya, encara colpejada per la sequera.[7] El 23 de març de 2010, una important tempesta de sorra va afectar Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau, Guinea, i l'interior de Sierra Leone. Una altra va afectar, alhora, el sud d'Algèria, l'interior de Mauritània, Mali i el nord de la Costa d'Ivori.[8]
Tota la regió està en risc de desertificació.
Col·laboració de la Unió Europea
La Unió Europea col·labora amb el Sahel en diversos aspectes: Les mesures dutes a terme per la Comissió Europea giren en torn a tres grans eixos: l'atenuació de la crisi i la preparació per a les catàstrofes (de novembre de 2011 a febrer de 2012), la intervenció d'urgència (de març a octubre de 2012), i la recuperació (a partir de l'octubre de 2012). Durant el 2012 la Comissió Europea va mobilitzar un total de 338,5 milions d'euros per a les crisis alimentàries i nutrici ans de la regió del Sahel. En total 6,8 milions de persones s'han beneficiat de l'ajuda alimentària, 3,6 milions han rebut cures nutricionals i 850.000 infants han estat tractats de malnutrició aguda.[9]
Vegeu també
Referències
- ↑ "Sahelian Acacia savanna" WWF Scientific Report [1]. Consultat el 29 de desembre de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 "Sahelian Acacia savanna" WWF Scientific Report [2]. Accessed December 29, 2007.
- ↑ O'Brien, Patrick K. (General Editor). Oxford Atlas of World History. New York: Oxford University Press, 2005. pp.22-23
- ↑ Tripod.com
- ↑ NASA.gov
- ↑ «Dust Storm in the Bodele Depression». Nasa. [Consulta: 19 juny 2010].
- ↑ Eoearth.org
- ↑ Eosnap.com
- ↑ «El documental 'La cadena humana', sobre l'ajuda humanitària de la UE al Sahel, al CaixaFòrum de Barcelona». Web. Comissió Europea. Representació a Barcelona. [Consulta: 12 maig 2014].
- Azam (ed.), Conflict and Growth in Africa: The Sahel, Organisation for Economic Co-operation and Development (1999), ISBN 92-64-17101-0.
Enllaços esterns
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sahel |