Hitita

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC. Van fundar un gran imperi unificat sota la llengua hitita i la seva capital, Hattusa. La seva fama es deu a que van ser els descobridors de la tècnica per forjar i treballar el ferro, i això els va donar un gran poder militar i comercial. La pressió d'Assíria i Egipte, sobretot, va fragmentar l'imperi en petits regnes que van anar desapareixent.

Escriptura hitita

Per escriure s’usà el cuneïforme, el qual ha passat a denominar-se cuneïforme hitita. El cuneïforme adoptat per els hitites és una variant del sistema d’escriptura originari de Mesopotàmia que s'assembla molt al ductus i forma de les tabletes del segle XVII aC. de Alalakh. Es possible que el cuneïforme hagi sigut introduït com a resultat de la introducció hitita a los escribes siris per a que desenvolupessin les seves activitats a la capital hitita durant la primera part de l’antic Regne, poc després de 1650 a. C.

Vegeu: Imperi Hitita

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hitita